EL PROJECTE ANARQUISTA  I LA CGT

 Per entendre la qüestió 

(Un repàs de les fites històriques de la direcció anarquista)

Llorenç Buades Castell

                                                                  

                                                                 

 

D’anarquismes n’hi ha molts, n’hi ha haguts molts (abans de la CNT), i encara en sortiran molts al llarg de la història. Abans de la CNT, ja hi havia anarquismes, però tal vegada és Proudhon, un diputat nacional francès qui defineix el camp de l’ anarquisme actual. L’introductor de l`anarquisme a l’Estat Espanyol, l’italià Fanelli, també havia estat diputat. Son temps de desenvolupament del republicanisme federal i de l’assaig de les limitacions dels seu camp d’actuació els qui generen l’anarquisme.Així l’Informe dels delegats del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona al Congrés de Basilea de l’ AIT acaba amb un !Viva la República democràtica i social!, signat per Farga Pallicer i per  Gaspar Sentiñon. (1868).

Fermín Salvoechea, anarquista no va deixar mai de ser republicà federal, l’any 1873 va ser batle de Cadis, i després, president cantonal.

A Mallorca, és Francesc Tomàs, un republicà federal qui l`introdueix, i arriba a ser secretari de la Federació Regional Espanyola (organització de treballadors anarquista anterior a la CNT). Els escrits de l’organització on milita Tomàs són contemporanis de Marx. Marx va llegir publicacions del mallorquí Tomàs.

El 23 de gener de 1870 ja trobam un decantament real de la política. El Congrés obrer de Barcelona es posiciona contra l’ Estat, i conclou que no s`aspira a un canvi de govern, sinó a l’enderrocament de l’Estat

A l’anarquisme organitzat hi conflueixen massons com Anselmo de Lorenzo que, per cert, va ser expulsat de l’organització per falsificar actes de delegació a un congrés, i les baralles, per raons personals i també “socials” són contínues.

A la IIª República, en imposar-se el control de la FAI sobre el sindicat a la tardor de 1931, els sindicalistes no anarquistes , com els sectors moderats de Pestaña (trentistes) que tenien un nombre més gros de cotitzants que els sectors faístes o els propers al Bloc Obrer i Camperol són expulsats. Els primers, expulsats el setembre de 1932, en construïr el Congrés dels Sindicats de l’Oposició tenien 35.000 afiliats. El sindicats propers al Bloc Obrer i Camperol tenien a l’octubre de 1933, a l’ hora del seu congrés de Sindicats Exclosos, al voltant de 30.000 treballadors afiliats

El Gener de 1933, els trentistes que liderava Àngel Pestaña organitzaven la Federació Sindicalista Libertaria amb 600 afiliats.

Amb aquestes expulsions la CNT perdé a finals de 1933 un 60% de l’afiliació arreu de l’Estat.

.L’aventurerisme de la FAI s´expressa en l’alçament de l’Alt Llobregat el gener de 1933, intent d´insurrecció al desembre de 1933, les insurreccions de Logronyo i Aragó de l’any 1934 que es saldaren amb 87 morts i més de 700 detencions, la lluita contra l’institucionalisme i els partits de l’esquerra, i l`opció pels sindicats únics contra les federacions d´indústria. El desastre d’Aragó i  de Logronyo dugué a moltes federacions el replantejament de  la necessitat de cercar més unitat que, s´expressà en la integració a vegades a les Aliances Obreres promogudes per el BOC, i els  trentistes. En cavi,  la FAI mai va ser partidària de les Aliances Obreres, i no es va banyar en absolut en la Revolució d’Astúries, on els asturians de la CNT combateren conjuntament amb els d’UGT sense suport confederal.

L’any de l’alçament de l’Alt Llobregat, la direcció cenatista, dirigida per la FAI (1400 afiliats) rep en propiedad de Joan March l’impremta del diari El Imparcial, per a tirar endavant el Solidaridad Obrera.. Era el Novembre de 1933, al temps que Alvarez de Sotomayor, dirigent de la FAI de Madrid ingressava a les JONS.

L’any 1931 la CNT comptava amb 300.000 afiliats.Poc abans (Juny de 1929) ,Angel Pestaña era el secretari general. I també poc abans, Joan Peiró  era director de la Solidaridad Obrera.

 L’any 1936 en tenia 140.000, i es venien 18.000 Solidaridad Obrera, diaris, a tota Espanya

L’any 1932 Villar, de la FAI, és secretari general de la CNT, Gilabert, també faísta, secretari general de Catalunya, i Alaix (FAI) dirigia Solidaridad Obrera

L’any 1933 Federica Montseny es fa de la FAI

L’any 1936 la CNT entre al Consell de la Generalitat.

L’any 1937, als fets de Maig, quan passen les morts de Sesé i Camillo Berneri, i els enfrontaments pel control de la Telefònica, el govern de la Generalitat (participat per CNT) envia 6000 guàrdies d’assalt a la Telefònica per a la repressió

 El 28 de Maig, amb la CNT al govern, és prohibida “La Batalla” del POUM.

El 16 de Juny el POUM és il.legalitzat i Andreu Nin desapareix. La CNT és al govern.

1941.-Mor Manuel López López, secretari nacional de la CNT (1940)

Febrer de 1941.- Empresonat Celedonio Pérez ,Secretari Nacional CNT (1940) (30 anys de presó)

20 Agost 1941 Executat Francisco Marés. Del Comitè nacional de la CNT

24 Juliol 1942 Executat Juan Peiró (CNT) a Paterna

8 de Juliol de1943 Afusellat Esteban Pallarols Xirgu, secretari del CN de la CNT (1939) i altres cinc cenatistes.

15 de Juliol de 1944 Guerrilles de la UNE (on actúa el PCE) assassinen la família de Ricardo Roy (CNT)

Març de 1945.-Empresonat Sigfrido Català, secretari nacional de la CNT (1944)

1945-Maig- Divisió del Moviment Llibertari a l’Exili (MLE), entre partidaris de defensar l`organització clandestina a Espanya i els partidaris de la direcció de l’exili

21 de Setembre de 1945, Martínez Prieto i Leiva (CNT) entren al Govern de Giral (exili)

Setembre de 1945 El grup guerriller de Cristino Garcia Granda assassina León Trilla (PCE)

Novembre de 1945 RAMON ALVAREZ PALOMO, secretari general del MLE a l’interior

Maig de 1945.-ENRIQUE MARCO NADAL, secretari general de la CNT

9 d’Abril de 1946.-Empresonat tot el CN de la CNT menys un. N’ era secretari Lorenzo Iñigo

Octubre 1946 Execurat Cristino García Granda i 9 guerrillers més

Novembre de 1946.-Vicente Santamaria, secretari general de CNT signa un document amb Gil Robles a Portugal, que li val el rebuig i la dimissió

11 de Gener de 1947 CNT acorda donar suport al govern de Giral

11 de Febrer de 1947  Montoliu (CNT) entra al govern Llopis (exili)

21 de Maig de 1947.-Detenció d´ENRIQUE MARCO NADAL, secretari general de la CNT (1946)

17 d’Agost de 1947.- Detenció d’Antonio Ejarque, secretari general de la CNT (1947)

15 de Novembre de 1947.-Detenció de tot el CN de la CNT.N´era secretari, Manuel Villar

15 de Gener de 1948 Detenció de JUAN GÓMEZ CASAS (Federació Ibèrica J.Llibertàries)

Juny de 1948 Detenció de José Blanco, secretari del CN de la FAI

Novembre de 1949 Executat Gil Heredia,militant anarquista, al garrot

7 de Setembre de 1950 El PCE ilegal a França

Maig de 1951.- Miguel Vallejo, secretari de la CNT fuig a França davant el setge policial

Setembre de 1952.- Detingut tot el CN de la CNT, excepte el secretari nacional i un més

Juny de 1953.-Detingut Cipriano Damiano, secretari General de la CNT (1952)

6 de Juliol de 1953 AMB LA CAIGUDA DEL CN FI DE L’ ORGANITZACIÓ NACIONAL

Agost de 1958.- Ramon Alvarez i Ginés Camarasa reorganitzen Comitè Nacional

1958.-Detingut Ginés Camarasa, secretari nacional de la CNT

Maig de 1961.- Constitució de la ASE (CNT-UGT-STV) a l’exili

Octubre de 1961.-Detingut tot el CN de la CNT, N`era secretari, Ismael Rodríguez

Febrer de 1964.- Detingut Francisco Calle, secretari nacional de la CNT

2.9.1964  Neixen les CC.OO.

Abril 1965 Inici de les converses entre cenatistes cincpuntistes (Francisco Royano, Secretari General) i la CNS(vertical)

Agost 1965.- Cipriano Damiano, secretari nacional (també de l’ alny 1952) fuig a França

Juny de 1965.-Francisco Royano, secretari general de la CNT

Setembre de 1976.-JUAN GOMEZ CASAS , secretari general de la CNT

Gener 1977.-50 membres de la FAI descoberts amb armes a Barcelona

Setembre de 1977. Dimiteix el CN de la CNT. Fortes pressions de l’exili per mantenir relacions de privilegi i control amb el CN de manera que no interessa el creixement intern sinó la pressió dels ajuts econòmics externs per tal d’impedir la renovació cenatista i la fuita de control.

Octubre de 1977- Marxistes oposats al pacte de la Moncloa entren a CNT, la qual cosa provoca les ires de la FAI

15 Gener 1978 Incendi del teatre Scala

febrer de 1978 Sindicats que demanen explicacions sobre el cas Scala no les reben per pressió de la FAI

23 Abril 1978 ENRIQUE MARCOS, secretari general de la CNT (proper als Grups d’Afinitat Anarcosindicalista i advers a la FAI)

Setembre de 1978.-Enfrontaments dins la CNT madrilenya. Un ferit (“reformista”) per ganivetada.

Desembre de 1978 Detenció de 2 militants de la FIGA andalusa(Federació Ibèrica de Grups Anarquistes)

Febrer de 1979 La CNT de Catalunya aprova la dissolució de les organitzacions de l’exili

Juny 1979.- Mort per la policia un militant de la FL de Sevilla membre del FIGA. 17 detinguts més.

13 de Desembre de 1979: 53 delegats del Congrés de la CNT l’abandonen, després de sol·licitar infructuosament la seva suspensió per irregularitats. La CNT de l`exili imposa el seu control. Això suposa el primer trencament de la CNT. El anarcosindicalistes de l’interior (actual CGT) rebutjaven el passotisme de la CNT de l’exili (Federica Montseny, Germinals Esgleas,etc) que amb el seu fonamentalisme havia caigut en la marginalitat, absolutament despreocupats d’incidir damunt els processos del vertical com havien fet les CC.OO. (anarcosindicalisme entrista) i feien una crítica en aquest congrés a la direcció històrica que mai no havia volgut perdre el control de la CNT des de Toulouse.

 1984.-Segon trencament de la CNT al 6  Congrés

19 de Juny de 1984 Unificació dels dos sectors escindits de la CNT històrica, i que constituiran l’actual CGT.

4 de Setembre de1989 Els de la CNT renovada prenen el nom de CGT

2.1993 Trencament de la CNT Francesa. Resten 120 militants al sector històric. La majoria está amb la CNT de Vignobles que comença a acceptar les representacions als comitès d´empresa (però amb moltes condicions). Però ambdós grups continuen a l’AIT

Desembre de 1996.-II Congrés a Madrid de la AIT. Participen: Dues CNT’S franceses, 2 USI’ S italianes, el SF (anglès), el NSF (Noruega), la FORA (Argentina), la WSA (EE.UU.), la FAU (Alemanya).Expulsió de la CNT sector Vignobles (França) i de la USI (Roma)

1998.-Segons els francesos de la CNT (sector Vignobles) expulsat de l’AIT, la CNT espanyola tenia 3.000 afiliats/des.

El 1 de Maig del 2000, José Maria Olaizola, a París,expressava la necessitat de la unificació de tots els llibertaris

30 de Març de 2001 Constitució de la Xarxa Llibertaria de Solidaritat Internacional, on entren sectors provinents de l'AIT ,con la CNT de Vignobles, la FAG (Gaucha) ,la FAU (Uruguai). És una posada en comú de voluntats de relació entre organitzacions anarquistes internacionals sense sentir-se en disposició d`articular una Internacional.

Estiu de 2001.- Campaments anarquistes a França debaten les formes de relació internacional.

Febrer de 2002.- Confluència anarquista a Porto Alegre, una fita més en l’articulació de la relació internacional.

Estiu de 2002.-Trobada d’Essen (Alemanya) promoguda per la FAU (Federació Anarquista Alemanya) ,lligada a l’AIT que actualment té el secretariat a la secció de Noruega.