Analitzem els nostres burgesos

 Llorenç Buades Castell

  Al carrer es sabut que el Grup Barceló ha previst vendre cinc hotels mallorquins entre els anys 2005 i 2006. I també ho és que la els grans hotelers “mallorquins” han previst a més de no invertir a casa seva, de vendre alguns dels seus antics negocis.

Aquesta és la seva fidelitat a la terra: la d’explotar-la al màxim fins a deixar-la a la UVI.Quan està a punt de morir venen les seves despulles i incrementen les inversions a l’estranger molt més rendibles (repetint el cicle ja viscut i matant la gallina dels ous d’or).

Fer atribucions d’amor a la terra a aquests personatges, amb carnet "pepero" o amics del PP és una cagada. Entre els que la caguen hi ha els nostres indecents docents que han fet de la Universitat, centre del saber, el seu “cortijo” dedicat al servilisme ben remunerat, que opta per doctorar-los.

Alguns ja ho són doctors de la UIB, dels que financen anti-ciència com els Escarrer amb el finançament de la Clau, un producte al servei del PP , com s’ha demostrat, i que va servir per matar una mica més la nostra llengua i cultura. Altres com Barceló han gaudit d'una nominació per part de la Universitat-Empresa, que afortunadament no ha prosperat

Escarrer o  Barceló, com també els Forcades o Verger, van merèixer els honors d’alguna gent que té un prestigi “nacionalista” immerescut- Aquests teòrics miops del nacionalisme tribal els identificaven com persones emprenedores que arribarien a un conflicte amb  l’estat que inevitablement ens avançaria cap a la independència.

És clar que la cagaren els nostres analistes. I també la cagaren quan van jugar al canyellisme, identificat amb  un ruralisme pagès inexistent, que  realment és hegemonitzat per les constructores que, ara mateix es poden identificar amb la política depredora canyellista encarnada en Sor Katrina.

Però no s'han escalivat prou i la  cerca de líders tribals no ha acabat.

Ara mateix és Pere Serra el cap tribal de alguns dels que es defineixen per la independència. Molts dels que es defineixen dins el camp nacionalista fan cua per rebre els seus favors mediàtics, i com no, a canvi de dependències crítiques. No és necessari tenir un bon nas per ensumar el servilisme de la moguda més impactant de l'estiu, per més raó que tenguin. I qui és servil no és sobirà d'ell mateix.

Rendir-se a un home que juga a totes les cartes possibles en funció del favor mediàtic no pot ser mai un bon asumpte per a la gent que volem una veritable emancipació nacional i  de classe.