65 hores: Viure per a treballar a benefici del Capital.

 

Llorenç Buades Castell

 

Els ministres de treball  europeus  han reformat  la directiva de temps de treball –pendent de rebre el vistiplau del Parlament Europeu- amb les abstencions dels governs d’ Espanya, Bèlgica, Hongria i fins i tot Xipre , que disposa d’un govern  que es diu comunista.

Aquesta iniciativa sorgeix del laborisme, i no ha topat amb cap oposició política que s’escenifiqui en el vot en contra ni  cap oposició significada per part de les burocràcies sindicals europees, quan haurien d’haver plantejat una vaga general immediata per tal de frenar una agressió que ens fa recular al segle XIX.

La directiva  posa en marxa una clàusula introduïda pels laboristes britànics que es coneix per “ opt-out, “ i que permet fer excepcions a la jornada màxima de 48 hores sempre que hi un hagi acord entre el treballador i l'empresari. Tot el que ha de fer l’empresari és obtenir la signatura del treballador per a poder treballar més de 48 hores. Com que en les relacions laborals,  el poder contractual no és entre iguals, i encara menys quan es tracta d’acords individuals, s’imposa la força de l’empresari .

A partir de l’aprovació de la Directiva, les empreses pressionaran als governs per a incrementar la setmana laboral amb l'amenaça de deslocalització o el manteniment de les fàbriques,tallers i oficines sempre i quan els governs augmentin la jornada laboral.

La directiva Bolkenstein, que s’aplica,  tot i que estigui pendent d’aprovació,  permet  l'aplicació de la legislació laboral, salaris i horaris,  del país d'origen dels treballadors que es contractin. La Cort Europea de Justícia ja ha dictat tres sentències favorables als que l’apliquen de fet. Si un Estat permet les 65 hores, i un sou de 100 euros al mes les empreses podran fer ús i abús dels treballadors que importin.

 Les hores que els metges dormen en l'hospital durant les guàrdies, es consideraran  temps de descans, i la gent que treballa a les  ETT estaran quatre mesos sense ser considerats assalariats,  sense protecció alguna, ni possibilitat d'exigir el compliment de les lleis laborals.

Fer front als reptes que tenim davant aquesta nova ofensiva del capital que disposa del suport de bona part de l’esquerra liberal  institucional europea,  política i sindical, exigeix  la mobilització de totes les forces de l’esquerra radical i anticapitalista, i prioritzar la construcció de nous subjectes que retornin a l’esquerra política i social el seu perfil originari.