Juan Coll Fuster,militar, era el batle del franquisme a Ciutat.
1945- José Manuel Pardo Suárez ,governador civil de Balears
1945-L'Ajuntament de Palma cedeix terrenys al cementiri als caigut de l'aviació feixista
27 d'abril de 1945
Detingut Llorenç Masferrer Vilaseca, militant del POUM.
7 de juliol de 1945
Surt de la presó el regidor republicà de Sencelles, Miquel Fiol Ferrer.
13 de juliol de 1945
Fuero de los Españoles
17 d'octubre de 1945
Francesc Frau Llodrà és assassinat pels feixistes
Any 1946
Miguel Villalonga, falangista, anticatalà, germà de Llorenç Villalonga, i admirador de la disciplina nazi mor a Bunyola.
Sebastiàn Llompart Aulet era delegat de treball franquista a Fernando Poo
1946- Can Mir es convertirà en Sala Augusta, projecte d´Antonio Garcia-Ruiz, arquitecte militar.
1946-José Blat Jimeno, falangista, inspector d'ensenyament.
Mateo Llobera Balaguer
31 de gener de 1946
Mateo Llobera Balaguer instrueix el Consell de Guerra i condemna a set militants d'esquerra:Joan Vicens Maimó és condemnat a 20 anys de presó, Pere Martí Vila, d'Alcúdia és condemnat a 16 anys de presó, Gabriel Matamalas Puigserver, de Manacor surt condemnat a 12 anys i un dia de presó. Maties Garcia Vicens, ferrer, Jaume Castanyer Vives, de Valence (França), i Miquel Ballester Puigserver, campaner, són condemants a 6 anys i un dia de presó.
Era necessari demostrar la lleialtat al règim
Abril de 1946
Reapareix "Nuestra Palabra", órgano del Partido Comunista de Baleares, en la clandestinitat.
25 de Setembre de 1946
Circular de la Secretaria Sindical del Comitè Provincial de Balears del Partit Comunista.
Els sindicalistes del Partit Comunista militen a la UGT.
Els comunistes balears proposen la uificació de la CNT i la UGT i la formació d'un Partít Únic de la Classe Obrera a Balears
Octubre de 1946
Apareix el Mundo Obrero en la seva primera edició clandestina a Balears.
Desembre de 1946
Apareix el tercer exemplar del Mundo Obrero en la seva edició balear clandestina.
9 de desembre de 1946
Manifestació d'excombatents a Palma
1947- Llei de bandidatge i terrorisme.
18 de març de 1947
Joan Sastre Carbonell, mecànic llosetí d'Inca, és condemnat a 12 anys i un dia de presó
Joan Llompart Company, sabater d'Inca, és condemnat a dos anys de presó
Joan Amengual Coll, miner de Lloseta, és condemnat a un any de presó en un Consell de Guerra a Inca, format pels militars Mateo Llobera Balaguer, José Sampol Antich, Miguel Sánchez Almado, José Maria Villena Gounechea, Damián Frontera i Antonio Sancristóbal.
El motiu: incitació a la rebel·lió.
22 d'abril de 1947
Consell de guerra i condemna a 1 any de presó per al xófer i comunista Miquel Picornell.El sabater de Ciutadella Miquel Casasnovas Riera en surt absolt.
14 de maig de 1947
Ingressen a la presó Miquel Bennàssar Roca, Pere Carlos Ferrer, Domiciano Ávila Sánchez, Antoni Gelabert Mayol, Antonio Russo Parodi, Manuel Russo Parodi, tots de la CNT, i Guillem Galiana Deià, militant del PCE.
15 de maig de 1947
Franco a Mallorca
Inauguració del monument al creuer Baleares
Juny de 1947
Jaume Serra Obrador, responsable d'Organització i Finances de la JSU fuig en una barca cap a Alger.
7 de juny de 1947
Eva Perón es reuneix amb el dictador Francisco Franco
juliol de 1947
Congrés del PSOE a Toulouse
6 de juliol de 1947
Aprovada la Llei de Sucessió a Espanya
5 d'agost de 1947
Cau el govern Llopis a l'exili
1 de setembre de 1947
Sebastià Serrano Caldentey, comunista, processat per el jutge instructor i capità d'infanteria
Matias Mas Perelló
17 d'octubre de 1947
Mor Francesc Frau Lladó assassinat pels feixistes.
Presos republicans a Ciutat
Any 1948
Antonio Colom Colom, falangista solleric va ser director del Baleares.
15 de febrer de 1948
Surt de la presó Llorenç Masferrer Vilaseca, militant del POUM.
23 de febrer de 1948
És empresonat el comunista Antonio Martínez Juliana.
Març de 1948
Empresonat el comunista Joan Albertí Moll
2 d'abril de 1948
Els feixistes empresonen el sabater maonès Sebastià Barceló Camps.
8 de juliol de 1948
Dimiteix Fernando Blanes Boysen, president de la Diputació franquista.
Sáenz de Buruaga
19 d'agost de 1948
Pedro Salas Garau, president de la Diputació franquista.
Any 1949
Miguel Thomàs Riutort, coronel, és el director de la Companyia de tramvies de Ciutat.
Gerardo María Thomàs Sabater és nomenat sotscap provincial del Movimiento.
Juan Taix Planas era diputat provincial
Any 1952
Desembre de 1952 El tinent coronel José Vilanova Salcedo era el nou batle franquista de Ciutat.
Any 1954
Antonio Yarza San Pedro era tinent de batle a Ciutat.
13 de juliol de 1954
Un acadèmic fomenta el racisme a La Vanguardia
Any 1955
Serafín Guiscafre era el responsable del Teatre Sindical.
Jaime Binimelis Castañer, falangista, era vice-president de la Diputació franquista.
Fernando Truyols Coll era el batle de Puigpunyent (Tradicionalista).
Setembre de 1956
Antonia Llinàs Mieras va ser designada al front de la Sección Femenina.
Joaquin Casanova Teruel era membre del consell de redacció de Lealtad , una publicació falangista de l'any 1956.
Any 1959
Gaspar Oliver Barceló era el batle franquista de Montuïri.
Obra de Lorenzo Quetglas Reynes
Any 1960
Bartolomé Anguera Sansó era el dirigent del SEU (Sindicato Español Universitario), afí a la Falange.
Francisco Estabén Ruíz dirigía la revista militar Honderos.
Francisco Soriano Frade era president de la Germandat d'excombatents i delegat provincal de Turisme.
Any 1964
El TOP va ser una institució jurídica de la repressió política que va funcionar durant 13 anys des de la seva posada en funcionament en 1964. Doncs bé, un dels seus objectius va ser la prompta resolució de les causes relacionades amb l'ordre públic. D'acord amb la informació disponible en l'Arxiu General de l'Administració, en els tretze anys d'activitat del TOP es van incoar 22.660 procediments
Francisco Vallori Coll era el batle franquista de Selva
