L'esquerra no ha de governar una sortida capitalista a la crisi

L'esquerra ha de participar en les institucions que no són les seves com són els parlaments  i corporacions  fets a la mida de la "democràcia" representativa que vol el capital, però  ho ha de fer per combatre la seva inutilitat i no per  a consolidar-les, que és el que fa des de fa moltes dècades amb  evident perjudici per a les conquestes obreres guanyades en les lluites socials. És una bona notícia que les bases d'Izquierda Unida a Astúries tombin els projectes de la burocràcia dirigent que es manifesta de manera absolutament incompetentper a liderar una alternativa d'esquerra.  Així i tot els carreristes i arrib istes que defensen els seus interesos i profits personals  (com és el cas d'Andalusia on s'ha fet una consulta a la mida de la direcció) intentaran desfer allò que han volgut les bases.

Entenc l'interès que tenen aquestes falses esquerres per tal d'arribar als governs, i és evident que no és per interès del projecte ni del programa polític que ens pugui apropar al socialisme, sinó per interessos personals molt mesquins. Per això s'han de combatre aquestes direccions executives de les esquerres que formen part dels interessos del capital.

GRÈCIA

El colonialisme alemany està disposat a acceptar la sortida de Grècia de l'euro, però no està disposat a la condonació del deute que el mateix  ha generat en els grecs.

Aquest és el problema de Grècia.  Els que han desfet la seva economia i capacitat productiva (els empresaris alemanys i les seves titelles gregues que ara desplacen els seus capitals cap a Alemanya per por a la devaluació dels seus capitals si torna el dracma) volen exprèmer encara més poble grec i d'aquí a les properes eleccions lliuraran una gran batalla per tal d'aconseguir la majoria parlamentària que permeti el domini del Reich.

Tot i que guanyi Syriza no podem ser optimistes perquè aquesta forma part del tipus de formacions  polítiques excessivament plurals i divergents en relació a les coses a fer que exigeix la situació i , davant les pressions dels poders fàctics, la formació claudicarà o es trencarà,. En aquest sentit , tot i el meu rebuig a l'estalinisme consider que és raonable la prevenció que pugui tenir el KKE (Partit estalinista grec) en relació a Syriza . Tot i que com els de Syriza, crec que no és bona la sortida de l'euro ( en tot cas que sigui l'Euromàfia que els tregui de la moneda única), també puc entendre que la situació de defensa de la permanència en la zona euro per part de Syriza és molt irreal per a una formació que diu estar en contra dels sacrificis que es volen imposar. Afortunadament Syriza no estarà  en condicions de governar i no ha d'entrar en un govern que vulgui gestionar els interessos del capital com fa Izquierda Unida a Andalusia.

Possiblement la millor solució seria fer fora Alemanya de l'euro i unificar els PIIGS (Portugal,Irlanda,Itàlia, Grècia i Espanya) amb França i Bèlgica cap a un mateix projecte.

CGT BALEARS DÓNA SUPORT AL GRUP D'ESTUDIANTS
QUE OCUPAREN AHIR LA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ

Davant les acusacions falses i criminalització sobre el grup d'estudiants que en el dia d'ahir, en el marc de la jornada de lluita per l'educació pública i de qualitat, ocuparen les instal·lacions de la Conselleria d'Educació del Govern de les Illes Balears, des de la CGT-BALEARS volem fer pública la nostra solidaritat amb els i les estudiants que, de manera pacífica i legítima, varen protagonitzar l'esmentada acció. En aquest sentit, volem expressar:

1.S'acusa als i les estudiants de fer una acció violenta però, des de la nostra opinió, l'única acció violenta que va haver, en l'ocupació d'ahir, va ser l'agressió protagonitzada per Ana María Rodríguez, cap de gabinet del conseller Bosch, recollida en vídeo i difosa per tota la xarxa. És significatiu que aquest vídeo hagi estat retirat tot d'una en les pàgines web de determinats mitjans de comunicació, els mateixos que estan intoxicant, des del groguisme periodístic, les protestes estudiantils i de la comunitat educativa. També és significatiu que la policia, en una acció il·legal d'abús de poder, requisés càmeres als estudiants, segurament amb imatges que serien molt aclaridores respecte al que realment va succeir s les instal·lacions de la Conselleria.
2.Es qualifica, des dels mitjans intoxicadors, l'acció de l'ocupació d'antidemocràtica, quan l'actitud més antidemocràtica, de bon tros, és la política de retalls, privatitzacions i robatori de recursos a la majoria social, per regalar tots aquests fons, i més, a l'avarícia dels especuladors i els banquers. El govern de Bauzá, com també el de Rajoy, estan imposant unes mesures que justament són les contràries del que deien quan es varen presentar a les eleccions. La reforma laboral, la pujada d'imposts, las privatitzacions de serveis públics essencials, com l'educació i la sanitat, la pujada de taxes dels transports públics, el "cèntim sanitari" per tancar hospitals, etc... Res de tot això figurava en els programes electorals d'aquesta colla d'impresentables que, dit sigui de pas, només els varen votar la tercera part del cens electoral. Inclús varen gosar d'auto qualificar-se de "partit del treball"! Qui és, ara i aquí, antidem`pocràtic?
3.La qüestió de fons és que la violència antidemocràtica està, veritablement, en la voràgine de les retallades antisocials. La reducció en un 20% del pressupost d'educació, les pujades obscenes de les matrícules universitàries, la imposició de "numerus clausus" a les aules de totes les facultats, l'augment dels ratios d'alumnes en primària i secundària, l'augment de les hores lectives per als i les docents, la reducció, encara més, del número miserable de beques, i l'enduriment dels requisits per obtenir-ne... En definitiva, un procés salvatge de privatització, elitisme i mercantilització de l'ensenyament i la cultura, sense oblidar els atacs barroers a la llengua catalana i a la cultura pròpia... Tot això si que és, veritablement, un programa complet de violència institucional, i profundament antidemocràtica.

Entenem que no ens han de distreure l'atenció. Els protagonistes de l'ocupació d'ahir mereixen tot el nostre reconeixement, i la nostra solidaritat, en el cas de que continuï la persecució cap a ells.

É necessària la unitat de totes les forces socials per fer front a aquest projecte de desmantellament social que està duent a terme el PP, des de les institucions. Cal plantejar-se, ja, la convocatòria que quantes accions calguin en defensa d'un model educatiu públic, universal i de qualitat, sense descartar la Vaga que, ahir en Balears, no es va convocar.

Illes Balears, 23 de maig de 2012.
CGT-BALEARS


Fluixet, fluixet i excusa't que no m'ho crec

La manca de convocatòria de vaga en el sector de l'ensenyament per part dels sindicats "majoritaris" de les Illes Balears i , especialment del Stei excusant-se en parides com la de que es tracta d'una vaga espanyola (quan els retalls venen del colonialisme alemany de Merkel), conformant-se amb les miques o menors retalls que els pugui donar el pepero Bosch posen en evidència la manca d'enteniment que tenen de la situació de crisi-estafa que vivim. Aquests dirigents "socialdemòcrates" no entenen de cap manera que el temps de les reformes i del pacte social és exhaurit , ni entenen que la socialdemocràcia, útil al capitalisme en altres èpoques, en el dia d'avui no té cap utilitat perquè és necessita una acumulació de capitals faraònica i unes pèrdues de drets que ens duguin a situacions laborals del segle XIX per tal de remuntar la crisi sistèmica.

Notes  al vol sobre la crisi

La banca alemanya ha prestat als bancs espanyols 109 mil milions d'euros, de manera que la crisi que afecta la banca espanyola l'encamina cap a la dependència.

ACS es troba de fet en fallida tècnica i arrossega un deute de 14 mil milions.

 Els actius de la banca espanyola superen en tres vegades el PIB (3 bilions d'euros) i el forat bancari que calculen els analistes internacionals està entre 100 mil i 300 mil milions (entre el 10 i el 30% del PIB). 

Segons la Comissió Europea, s’han destinat 146.000 milions, sense comptar l’any 2011, (que sumen 10.000 milions més) per tal de fer front a les pèrdues de les Caixes, que després es venen als bancs a preu de saldo  El Banc de Sabadell paga un euro per la CAM i el BBVA un euro per Unnim. Ara es preparen per sanejar amb doblers públics els actius immobiliaris tòxics dels bancs, que equivalen a més del 100.000 milions (el 10% del PIB).

L'Estat, entre el que ha posat al servei de les entitats financeres i el que ha avalat, ja ha compromès 73 mil milions d'euros, i si li afegim les garantia dels dipòsits (173 mil milions), arribam a un valor de 246 mil milions d'euros, que equivalen al 24% del PIB espanyol.

França ha hagut de pagar 1,1 bilions en interessos des de 1980 a 2006 per a plantar cara al deute de 229.000 milions existent en aquest primer any. És a dir, que si hagués estat finançada per un banc central sense pagar interessos s'hauria estalviat 914.000 milions d'euros. Merkel s'oposa de manera ferma als prestecs directes del Banc Central Europeu als estats. El BCE ofereix als bancs doblers per l'interès de l'1% i la ciutadania després de finançar els bancs, aquests  en carreguen interessos pel deute del 5,6 i 7%. Pura usura.

L'Estat Espanyol durant els anys  2008, 2009, i 2010 ha hagut de pagar 120.842 milions d'euros per tal de fer front al deute en les condicions que li imposen els mercats. En els Pressupostos Generals de l'Estat de 2012 es consignen més de 28.876 milions d'euros només al pagament d'interessos.

Segons GESTHA, l’associació de tècnics i inspectors d’Hisenda, durant l'any 2010 les grans fortunes i grans empreses espanyoles van evadir un mínim de 42.771 milions d’euros.

El Secretari d’Estat de Defensa en el juliol de 2011 va admetre l'existència d' un deute de 27.000 milions, que amb els interessos arriba  als 35.000 milions d'euros. D’aquest deute, 12.000 milions són per comprar 87 avions Eurofigther al preu de 138 milions perunitat. Aixó si, no hi ha doblers per als hospitals ni per a  l'educació.

Les despeses de les tropes en l’exterior, que el 2010 eren d’1.252 milions, 464 d’ells a l’Afganistan . Així i tot la morfina i els opiacis destinats a la sanitat ens sortiran més cars.

Les subvencions i els privilegis fiscals de l’Església Catòlica, van superar els 6.000 milions d'euros anuals durant l'any 2010.

La governitis d'Izquierda Unida ja es decanta contra la classe treballadora

El fals camí de la falsa esquerra que sempre ha denunciat Ixent es manifesta només començar una vegada més a Andalusia: el govern de "progrés" redueix els salaris del funcionaris de l'administració pública , augmenta en mitja hora més la feina setmanal , incrementa l'IRPF, redueix el personal interí  ( uns 7500) sense fer més contractacions que les que corresponen a la política clientelar dels partits: perquè molts dels "crítics " d'Izquierda Unida que estaven a l'atur ara tendran feina a canvi de combregar amb les polítiques de la burocràcia i l'aparell burocràtic sempitern afermarà el seu poder en contra de la democràcia interna.

És a dir, Izquierda Unida esdevé un aparell contable, gestor i executor de les polítiques que exigeix el govern del PP.

Per fortuna hi ha militants com Julio Anguita o el batle de Marinaleda que es mantenen ferms contra aquest tipus de polítiques dretanes que ja coneixiem per experiència pròpia a les Illes Balears, cosa que per regla general no han entès molts antics militants per al socialisme que han derivat cap a la misèria ideològica en un moment de crisi on només hi ha dos camins i no n'hi ha més:  el de l'austeritat capitalista i ultradretanització  o el de l'anticapitalisme i del canvi social revolucionari.

El  partit dels lladres  reprimeix les manifestacions del 15 M

Els lladres i els seus amics , els que ens roben la cultura, la sanitat, l'ensenyament,  el transport públic, les empreses que són de tots, el patrimoni, la mar, les platges , el territori i els espais urbans, són els franquistes de sempre que disfressats de demòcrates apareixen cada quatre anys per a poder segrestrar la democràcia i els béns públics mitjançant la compra caciquil del vot. No contents amb robar els béns públics a favor dels seus bancs i banquers (els que els fan guanyar les eleccions), ofeguen les veus del poble contràries a l'expoli mitjançant la repressió. No de bades els seus mètodes són els del franquistes.



La indignació al carrer un any després

Milers de persones s'han manifestat per tal d'expressar un any després la seva indignació, perquè el moviment social no ha aconseguit gairebé cap dels seus  objectius de canvi social proposat. Les mobilitzacions socials no han servit per a capgirar la situació i contràriament, els polítics han intensificat la campanya d'agressió contra els drets socials amb retalls que s'incrementen dia a dia.
El moviment dels indignats i indignades no és encara prou madur per fer possible que s'apliquin les reformes en debat perquè l'espai per a fer concessions és cada vegada més estret. Al  mateix temps s'accelera una crisi sistèmica que exigeix més retalls , una major pèrdua de drets laborals i democràtics, i un increment en l'acumulació de capitals disponibles  per a possibilitar la sortida que exigeix el sistema d'acumulació capitalista, cada vegada més àvid d'acumulació de riqueses i de drets en poques mans.

Res no és inevitable.

Tots els mitjans d'intoxicació (empreses públiques i privades de desinformació i propaganda  al servei dels capitalistes) ens prediquen cada dia amb insistència que la situació és inevitable i que hem d'acceptar els sacrificis en tant que Mangarines, xorissos institucionals, empresaris monàrquics, defraudadors de l'hisenda pública i lladres de tota mena viuen com a reis i incrementen les seves despeses en objectes de luxe (perquè més del 80% dels que tenen poder econòmic en aquest estat rater són lladres que mai no pagaran per ser-ho), però res no és inevitable. Del que es tracta és de veure que el sistema capitalista és criminal per a les necessitats humanes i que l'hem de superar. Si no avancem en aquesta consciència de bastir una societat on el centre de l'atenció siguin les persones i no els beneficis empresarials, aquest món que coneixem es tornarà un infern. Necessitam un sistema socialista fonamentat en la planificació democràtica a partir de l'autogestió.



On són els que han de perseguir el frau a la Seguretat Social i  als treballadors ?
 
Posaran un telèfon anònim per a la persecució dels delinqüents empresarials ?

O els telèfons anònims només serveixen per a la persecució dels activistes socials que combaten als que ens governen al servei de les màfies empresarials ?

Europa en crisi

Llorenç Buades Castell

El rebuig a les mesures d'austeritat imposada per la dictadura de capital (o dels mercats) s'accelera en les darreres setmanes i es manifesta en la crisi de govern als Països Baixos,com ho fa de manera indirecta en el vot contra Sarkozy i en el resultat de les eleccions a Grècia. En qualsevol cas és un rebuig insuficient i mal orientat, amb beneficiaris institucionals que no són anticapitalistes en un moment històric que exigeix solucions radicalment oposades al capitalisme. Hollande no passa de ser un lliberal i a Grècia , SYRIZA, la formació més beneficiada del vot de rebuig a la troika no és una formació de caràcter anticapitalista tot i que algunes formacions menors que la integren siguin anticapitalistes i que molts dels seus militants ho siguin. En qualsevol cas, en els moments de crisi els capitalistes no dubten en cooptar representacions polítiques i socials que no són les seves per tal de fer que vagin al solc dels seus interessos. Si el PSUC es va convertir en la guerra civil en un element vehicular de la burgesia catalana contra la revolució, alguna cosa  hauriem d'aprendre de la història.

El KKE (Partit estalinista grec), succesor dels que traïren als partisans grecs que lluitaven pel socialisme, ha progressat molt poc electoralment i el vot a Antarsya, l'esquerra anticapitalista , que és present institucionalment  a l'Ajuntament d'Atenes ha progressat de manera insuficient.

L'anticapitalisme és encara rebutjat per una majoria social alienada, al temps que els nazis que prediquen l'odi social són alimentats des del poder i desvien la lluita de classes cap a la lluita contra els més febles amb un sol discurs fonamentat en la seguretat i  contra els immigrants que té més audiència  i finançament  i fin i tot suport polític (perquè el ministre d'interior del PASOK s'ha descatat per incentivar la xenofòbia i la persecució dels immigrants) que una esquerra anticapitalista sectaritzada , molt dispersa en reivindacions múltiples i poc arrelades en el pensament d'una majoria social que segueix mantenint a les totes i amb totes les penúries que passin una ideologia capitalista suïcida per als seus interessos.

En el context actual de crisi capitalista, la desorientació de l'esquerra a França, la manca de mobilització social, les desercions d'un sector important del Nou Partit Anticapitalista cap al possibilisme institucional d'un reformisme impossible com el de Melenchon sotmès al lliberalisme d'Hollande i als interessos de les empreses nuclears defensades pel PCF ; la manca d'unitat entre Lutte Ouvrière i el NPA , tot plegat, afavoreixen el progrés de la reacció feixista que  fins i tot ofereix a la classe treballadora més claretat en algunes propostes que l'esquerra  no transmet  : més seguretat, sortida de l'euro, nacionalització de la banca, qüestió aquesta que no planteja ni SYRIZA a Grècia quan només planteja la nacionalització d'alguns bancs.

La pressa per ocupar llocs de gestió a qualsevol preu i amb qualsevol tipus de política ens transmet a l'experiència històrica del govern de Vichy  i al de l'ocupació hitleriana que va permetre mantenir en els llocs de gestió a buròcrates de l'esquerra que passaren de fer polítiques progressistes a enviar detinguts als camps de concentració  i de treball al servei dels nazis.

Avui  l'esquerra, perduda ideològicament,  és víctima de la prioritat dels seus buròcrates institucionals: mantenir la menjadora , els seus privilegis personals i bastir la construcció ideològica corresponent per a justificar-ho.

Així ens va al temps que escoltam cada vegada més propers repicar els tambors de l'autoritarisme de dretes , mentre ens conformam amb  les esquerres lliberals o les del keynesianisme impossible, les  de l'estalinisme nostàlgic o la del flowerpower hippy i  multipolar que vol caçar tants coloms de cop que no n'aplega ni un .

Com en la història, hi ha més versions que l'oficial,
perquè en la premsa  i mitjans de comunicació del règim
(els públics i els subvencionats) aquesta manifestació
no ha existit.

        

Per això obtenen subvencions públiques uns mitjans que
prediquen la competitivitat i que són ben incompetents
i deficitaris.
Així ens desinformen des dels poders sempiterns.

 Eppur si muove

Primer de maig anticapitalista de 2012 a Palma

 

No manquen raons perquè cada vegada siguin més les persones que estam contra l'estat terrorista que ens imposa la dictadura del capital.

Més dependència, més incompetència.

 

Llorenç Buades Castell

 

Espanya està intervinguda pel comissariat europeu  i de rebot, nosaltres estem intervinguts per partida doble. Focalitzar el problema de la nostra dependència només en Espanya és un error massa estès , perquè a la fi qui imposa els deures i cada vegada ens retalla més drets és qui decideix. La sobirania s’ha desplaçat, i ara és exercida més lluny de l’Estat que ens oprimeix secularment, perquè els que volem la independència , i els que volen  el federalisme o fins i tot els nacionalistes espanyols, tenim i tenen cada vegada menys competències. Tots decidim menys.

 

Fa molt temps que som víctimes d’un  colonialisme que és el que ara mateix es fa evident a Grècia, endurit per la crisi, però que ja esbrinavem  en els estira- i -arronsa competencials entre les institucions locals, autonòmiques, estatals i europees.

L’Europa del capital  fa anys determina  com ponen les gallines i com han d’arribar  els ous al mercat, la mida de les pomes i com s’han d’embolicar; quan ens hem de jubilar, les jornades laborals, les pensions , les grans superfícies, on han d’anar els nostres estalvis, de quina manera  s’ha d’ensenyar i  aprendre , etc.

El gruix legislatiu onsevulla  està determinat pels poders fàctics del capitalisme europeu en la seva expresió institucional i els governs es limiten a decidir si els retalls en els drets (competències efectives de la ciutadania)  han de ser majors per tal d’atendre les “demandes dels mercats”,o sigui,  del capitalistes. Els polítics esdevenen contables i executors d’allò que decideixen institucions alienes: les comunitats autònomes han aprovat que qualsevol autonomia o corporació local  podrà ser objecte d'intervenció de l’Estat si no pot atendre les seves obligacions financeres, que són despesa prioritària, fins i tot quan l'Administració pateixi una "incapacitat de finançament" i no pugui pagar les seves despeses financeres.

 

CIU és a la dreta del PP en relació al retalls . La sobirania d’Artur Mas es redueix al

 “ nosaltres encara més” quan es tracta de restar diners al poble, i practica l’espoli fiscal que diu combatre ,quan aprova l’amnistia fiscal del PP, quan permet el frau fiscal , quan surt en defensa de la monarquia botiflera , quan es manifesta a favor de la recentralització de competències a favor de l’Estat a les Balears o al País Valencià com vol el PP, quan aprova les polítiques antisocials , o quan el seu conseller d’interior  aplica l’autoritarisme : “ nosaltres encara més” d’un cos policial botifler perseguidor dels miquelets.

 

La sobirania es manifesta en la defensa de competències i quan a la ciutadania ens foten un euro ens prenen poder. Contra l’espoli social hem de visualitzar qui ens vol mal i no perdren’s en abstraccions. Defensem el que ens és pròxim.