¿HACIA EL SIGLO DE LA EXCLUSIÓN?

Todo hacia pensar que el progreso económico y técnico, la enseñanza a todos los niveles, los avances de la informacióny tantos factores positivos que no conocieron nuestros antepasados, proporcionarían instrumentos valiosos para combatir todas las formas de pobreza, marginación e ignorancia que tantos estragos han causado en el mundo desde las edades más remotas. Pero las esperanzas en este sentido se van disipando vista la manera en que se imponen, al parecer inconteniblemente, los principios y las prácticas de un capitalismo radical que, al tiempo que ofrece progresos materiales inimaginables hace pocas décadas, está sumiendo en la exclusión, no sólo a individuos aislados, sino también a grupos sociales e incluso naciones enteras que van cayendo a ritmo acelerado en un hoyo del que no podrán salir jamás si persisten las actuales condiciones.

Se está supeditando todo al engorde de los beneficios de las oligarquías y se rechaza hacia los abismos de la exclusión a todos y a todo lo que no sirve o se oponga a sus fines de dominio y lucro incesantes. Curiosamente este irritante , aunque en apariencia inocuo término de "exclusivo" con el que el lenguaje cursi y pretencioso trata de clasificar a lo elegante y selecto, principalmente en el léxico publicitario y en el de las revistas de famosos y famosillos, ha venido a coincidir con esa otra atroz exclusión que no es ya cosa de meras palabras sino de hechos trascendentales y sangrantes que , si no se reprimen, van a conducir al planeta hacia un largo periodo de desigualdad galopante en todos los terrenos y escalas.

NOTICIAS OBRERAS Nª 1.229/1-12-98/15-12-98

DIVERSITAT I TOLERÀNCIA

En una democràcia pluralista, la vida moral col.lectiva abandona la unanimitat i s´instala en el diàleg. El diàleg però, sempre pressuposa l´existència de diferències tant en els judicis morals com en molts altres camps de l´experiència. de fet, la diferència no és un drte teòric que hàgim de reclamar, sinò que és una realitat indiscutible. I es que, si no fem cas dels eslògans, de les pressions del poder i dels desigs oficials, la diferència és -per definició-allò que ens dona personalitat i relleu en un col.lectiu. Els poders públics, però , acostumen a usar mecanismes per evitar o , al menys, dissimular la discrepància, la divergència, la diferència . La unitat i la identitat són l´ideal proposat pel poder de torn per poder identificar i controlar millor els subjectes. D´aquí que els poders públics es plantegin una i altra vegada- cada cop amb més mitjans i més força- la unitat i la igualtat com a objectius propagandístics.

De vegades, però , són els ciutadans mateixos els que , en protestar contra injustícies flagants, invoquen el principi igualitarista:" Tots els humans són iguals". Aques principi, és clar , només és verdader a mitges. Perquè , el que és ben cer i obvi és que tots els humans som diferents, a més, suportem greus desigualtats, sobretot pel que fa a la cultura i a les possibilitats socials. Les diferències ens constitueixen i han de ser reivindicades; les desigualtats se´ns imposen i han de ser eliminades. Per això, la reivindicació de la justícia y de la igualtat s´han de fer sempre després d´haver reconegut la diferència. I és que , si tots els humans fóssim iguals, la reivindicació de ser tractats com a tals només seria una recomanació protocolària. Els humans, però, no em som d´iguals, sinò que els uns tenen més, saben més i viuen més, perquè poden més que els altres. I alguns altres potser saben més, tenen més i viuen més, perquè poden més en altres aspectes. Sempre n´hi ha però, molts-massa- que tenen molt poc i viuen molt poc, perquè poden molt poc. El que cal doncs, no és tractar a tots els humans com a iguals quan no en són, sinó tractar-los de manera que , tot i essent diferents, es puguin arribar a parlar de tu a tu entre ells.

Un projecte social just ha de voler, en definitiva, que tots arribin a tenir possibilitats semblants- un poder semblant- en el tenir, en el saber i en el viure. I això només és pot aconseguir si s´afavoreix una moral pública que valori la diferència i que lluiti contra la desigualtat . Si els pobres en un aspecte poden ser rics i poderosos en un altre, és que les riqueses i les mancançes estan barrejades. Només el diàleg i la cooperació entre persones diferents pot ajudar a fer que aquestes persones es trobin cada dia en situacions menys desiguals.