El govern central vol rehabilitar en grup Companys i altres personalitats. La comissió interministerial pretén evitar la imatge d'un conflicte pendent entre Espanya i Catalunya
AVUI - 12/11/2004

http://www.avui.com/avui/diari/docs/index4.htm

Demana a totes les comunitats autònomes informació sobre víctimes il·lustres de la repressió a la guerra i el franquisme
Anna Grau
MADRID


El govern central busca més casos com el del president màrtir de la Generalitat, Lluís Companys, per plantejar una possible rehabilitació en bloc de víctimes il·lustres de la Guerra Civil i el franquisme. L'objectiu és passar d'un afer singular a un afer col·lectiu i, si pot ser, interterritorial: totes les comunitats autònomes han estat o seran requerides a donar informació i a proposar noms de personalitats a honorar.


Blas Infante i d'altres
Quan va saltar la polèmica sobre Companys, espontàniament ja van aparèixer alguns noms de personatges històrics homologables. Per exemple va sonar el nom del que es considera el pare de la pàtria andalusa, Blas Infante, assassinat per falangistes a l'inici de la Guerra Civil.
Tot plegat es cou a la comissió interministerial creada expressament per estudiar els casos de les víctimes de la guerra i la dictadura i presidida per la vicepresidenta primera de l'executiu central, María Teresa Fernández de la Vega. No es pot dir que aquesta comissió porti un ritme de treball vertiginós. Creada el passat 10 de setembre, fins ara només s'ha reunit dos cops: el primer per constituir-se, i el segon per acaparar tota mena d'arxius i documentació.
És normal que la Moncloa no tingui pressa a resoldre aquest afer, engegat amb la votació al Congrés de la proposta d'ERC que l'Estat espanyol demanés perdó per l'afusellament de Companys. El PSC es va desmarcar d'aquesta exigència de perdó, però en canvi sí que va prosperar, i es va aprovar amb els vots socialistes, instar l'executiu central a posar en marxa el procés que en teoria ha de conduir a anul·lar el sumari del president català màrtir.
Però immediatament després d'aprovar-se això, el ministeri de Justícia va elevar al consell de ministres un informe demolidor, sobre fonts governamentals. Aquestes fonts es declaraven esgarrifades davant les "colossals dificultats" que pot implicar l'anul·lació d'una sentència judicial ferma, ni que sigui tan aberrant com la condemna a mort de Companys.
Espantat per les seqüeles indesitjades de la revisió de sumari, i de cap manera disposat a demanar "perdó", el govern central està buscant una tercera via que, de passada, ajudi a evitar la imatge que tot això és un conflicte pendent entre Espanya i Catalunya. D'aquí la pensada de col·lectivitzar els honors a Companys, emmarcant-los en un quadre d'honors a una mena de selecció estatal de damnificats per la Guerra Civil.
Un altre avantatge que prosperi és que, amb aquest pla, el govern central espera evitar la temptació de desencadenar una "guerra d'homenatges" a caiguts dels dos bàndols. Fins i tot el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va admetre la possibilitat que rehabilitar Companys dispari una espiral que per exemple acabi obligant a revisar els casos de les "passejades republicanes" que no gaire lluny de Montjuïc van acabar també amb múltiples assassinats.


Casos de franquistes
Maragall i en general tots els partits catalans assumeixen això i no consideren que sigui raó per fer-se enrere en les seves pretensions d'honors per a Companys. Però la Moncloa té molt present que en alguns territoris de l'Estat la visió d'aquestes coses no és ni de lluny tan desapassionada. Està per veure què passa si des d'algun territori es propugna la rehabilitació de franquistes, especialment després de veure la polèmica acollida de la "idea" de fer desfilar plegats veterans de la Divisió Leclerc i la División Azul el passat 12 d'octubre.