Reportajes en TV3 sobre Memoria Histórica
Marzo 2003

LAS FOSAS DEL SILECIO
2 y 9 de marzo por TV3, dentro del espacio 30 Minuts (21,15 h. aprox.)
También se emitirá por Canal Satélite Digital y Via Digital siumtánemente a TV3

El primer capítulo está centrado en el contexto histórico y en los ejemplos de Extremadura. El segundo muestra l'actualidad y se centra en el Pallars (Lérida) y en los trabajos de la Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica en León.

http://tvcatalunya.com/30minuts/

TV-3 muestra otro capítulo de la sistemática represión franquista
'30 minuts' emite la primera parte de 'Les fosses del silenci'
EL PERIÓDICO DE CATALUNA 2/03/2003
El franquismo impuso el silencio sobre sus páginas más negras y TV-3 sigue en el empeño de desvelar este pasado para que nadie olvide lo que significó para una generación de españoles la palabra terror. Fiel a este compromiso, la cadena autonómica ofrece hoy, en 30 minuts, la primera parte del reportaje Les fosses del silenci. El segundo se emitirá el 9 de marzo.
La producción, obra de Montse Armengou y Ricard Belis, los mismos autores de Els nens perduts del franquisme, indaga en otro de los episodios más horripilantes de la historia reciente: la ejecución y desaparición de miles de demócratas entre 1936 y 1939. Sus cuerpos están en centenares de fosas desperdigadas por la geografía española.
Las cámaras de TV-3 buscan testimonios de aquella masacre, ocultada por el franquismo y silenciada en los primeros 25 años de democracia. Se desplazan a Zafra (Badajoz), buscan a testigos e hijos de las víctimas, que ahora empiezan a romper el silencio. Aurora Navas habla de sus vivencias: "A mi madre la violaron delante de la iglesia. Nunca más supimos de ella. Parece como si su nombre se hubiera borrado". Hoy sigue sin saber dónde se está el cadá-
ver. Es uno de los casos de la estrategia de terror, que el general Emilio Mola resumió con una frase lapidaria: "Hay que dejar la sensación de dominio eliminando sin escrúpulos y vacilación a todos los que no piensan como nosotros". También toma la palabra José Luis de Vilallonga (que "trabajó" 15 días en un pelotón de ejecución) y el exministro e historiador Ricardo de la Cierva, para avalar las tesis franquistas que siempre minimizaron la matanza.
Joan Salvat, director de 30 minuts, señaló al presentar el reportaje que las secuelas de aquellos hechos son una respuesta a quienes hablan "con tanta ligereza de la guerra". Armengou recordó que en España también hubo desaparecidos, aquellos que ahora sus familiares empiezan a desenterrar, tras más de 60 años de olvido. La próxima semana se muestra la exhumación de una fosa en Piedrafita de Bavia (León) y la represión en el Pallars Sobirà.

Durant la Guerra Civil Espanyola i, també durant la dictadura, el règim franquista va justificar la repressió com a resposta als abusos que havien fet "els rojos" contra "els nacionals". Però el cert és que, ja des de les mateixes eleccions del febrer del 36, els militars colpistes comencen a dissenyar un pla per fer canviar per la força el resultat de les urnes. La violència no es limita al cop d'estat, sinó que es dissenya una autèntica estratègia del terror i la repressió.

Certament, violència n'hi va haver en els dos bàndols. Però avui, els estudis més recents demostren que hi havia diferències quantitatives i qualitatives. Mentre que l'anomenada violència revolucionària acostumava a ser més espontània, els nacionals l'havien planificat des del primer moment. Mentre que el govern de la República va intentar mantenir el control ¿sovint de manera infructuosa- sobre els elements més extremistes, els generals revoltats com Yagüe, Mola, Queipo o el mateix Franco llençaven consignes per escampar una dura repressió.

Des del mateix 18 de juliol del 1936, els militars aixecats contra el govern legítim de la República van deixar ben clar quin seria el seu estil. L'entrada a la majoria de pobles i ciutats està tallada pel mateix patró. Les principals víctimes no eren només membres de l'exèrcit enemic, sinó civils que no havien participat en combats. Homes, dones, vells i joves que són passats per les armes sense cap mena de judici.

El que havia de ser un cop militar ràpid acaba sent una llarga guerra civil de tres anys. Franco va ser el primer interessat en aquest allargament. Això li permetia reforçar el seu lideratge dins l'exèrcit per eliminar qualsevol que li fes ombra i, sobretot, portar a la pràctica una autèntica depuració del que anomenaven "la semilla republicana".

En aquells primers mesos de guerra, milers de persones van ser afusellades sense judici, tretes de casa seva i "paseadas", és a dir assassinades en qualsevol cuneta o a la tàpia d'un cementiri. Totes aquestes persones són els desapareguts del franquisme, persones que van ser assassinades, que no tenen cap certificat de defunció i que les seves famílies fa més de 60 anys que busquen.

En aquest context, l'Exèrcit, la Guàrdia Civil i grups de falangistes eren els encarregats d'executar. Però hi havia uns altres responsables. Una repressió tan llarga i tan dura hauria estat impossible sense la col·laboració de la jerarquia de l'Església Catòlica i de sectors conservadors.

El reportatge està estructurat en dos capítols i se centra en tres zones d'Espanya. En primer lloc, Extremadura, on tot i no haver-hi guerra perquè les tropes franquistes van dominar des del primer moment, la repressió va voler ser exemplar per a la resta del país. Després hem anat a Lleó, on en els últims mesos s'han concentrat la majoria d'actuacions per exhumar les restes de desapareguts enterrats en fosses comunes. I, per últim, hem investigat a Catalunya, on la població civil va continuar patint les conseqüències de la repressió, tot i estar ja a les acaballes de la guerra.

PRIMER CAPÍTOL

Dues setmanes després de l' "Alzamiento" del 18 de juliol, les tropes franquistes entren a Zafra, un poble de la província de Badajoz. El cap de les forces d'ocupació, el comandant Castejón, fa confeccionar una llista on l'1% de la població ha de ser executada. Són les primeres 48 víctimes, tots ells civils, de les prop de 300 que van morir a Zafra, un poble on l'actuació de l'alcalde republicà va ser decisiva perquè no hi hagués cap víctima de dretes.

Moltes poblacions d'Extremadura no van tenir ni temps d'oposar resistència a l'entrada dels nacionals. Malgrat això, la població civil en paga les conseqüències. La tristament famosa matança de Badajoz, on milers d'opositors van ser assassinats a la plaça de toros, va escandalitzar l'opinió pública internacional. A partir d'aquell moment, el règim emprèn algunes mesures per "maquillar" la repressió.

L'anomenat terror calent d'assassinats a les cunetes i passejos, dóna pas a un repressió amb una aparença més legal. Es continua matant igual, però passant per un judici sumaríssim, evidentment, sense cap garantia legal. En tot cas, les víctimes tenen un certificat de defunció. Passen de ser "desapareguts" a ajusticiats.
Un reportatge de: MONTSE ARMENGOU i RICARD BELIS
Documentació: MARIBEL SERRA
Muntatge: M. JOSEP TUBELLA
Producció: SALVADOR ALEMANY
Imatge: JORDI DOMÈNECH, WALTER OJEDA i JOSEP M. SUÑÉ
Muntatge musical: ALBERT CARLOTA
Secretària de programa: MERCÈ ROMERO
Assessorament històric al sud-oest d'Espanya: FRANCISCO ESPINOSA

Per saber més:

Gent que busca els seus desapareguts
http://www.nodo50.org/despage/

Informació sobre guerra civil i despareguts
http://arxiu-llistes.tinet.org/mllistes/gce/current/welcome.html

Asociación Para la recuperación de la Memoria Histórica
http://www.memoriahistorica.org/

Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya
mailto:armhc@correu.vilaweb.com

Web d'un dels entrevistats, amb la història personal dels seu tiet-avi
http://www.periquete.memoriahistorica.org/

'30 minuts' cierra el especial sobre 'Les fosses del silenci'
La segunda parte del reportaje recuerda la represión franquista en el Pallars Sobirà
EL PERIÓDICO DE CATALUNA 9/03/2003
El espacio de TV-3 30 minuts emite hoy la segunda y última parte del reportaje Les fosses del silenci. Si el pasado domingo, las cámaras mostraron testimonios e imágenes de lo que fue la represión franquista en Zafra (Badajoz) al inicio de la guerra civil española, con el asesinato y desaparición de centenares de personas, hoy se desplazan al Pallars Sobirà para seguir el rastro de aquella masacre.
"Fusilaré a 10 catalanes por cada muerto de mi guardia". Ésta fue la sanguinaria carta de presentación del general Antonio Sagardía Ramos, cuando, en abril de 1938, entró a sangre y fuego en Sort (Pallars Sobirà). En esta comarca, muchas de las personas que prefirieron quedarse sin renunciar a sus convicciones republicanas y democráticas fueron fusiladas y sus cuerpos desaparecieron en una fosa común, que todavía no ha sido localizada.
Lo sorprendente es que, 60 años más tarde, en el Pallars aún hay personas que tienen miedo a hablar de esta matanza. El Ejército asesinaba, pero los nombres se los facilitaban vecinos del pueblo, una herida que sigue sin cicatrizar. Tampoco se ha dado ningún paso para desenterrar los cuerpos de las fosas comunes, ni se ha colocado una placa que recuerde aquellos hechos.
Muy al contrario de lo que hace la Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica en Piedrafita de Babia (León), que se dedica a exhumar los cuerpos. "No oigo a nadie decir que se olviden del Holocausto o de Auschwitz. O de lo de Pinochet. Pero en España hubo que correr un tupido velo y olvidar a nuestros familiares. No se puede buscar responsables. No sé porqué hay que hacer borrón y cuenta nueva". Es la opinión de Clarisa Gon-
zález. Su objetivo, como recoge el reportaje, es recordar la dignidad de los que murieron asesinados por las tropas insurrectas lideradas por Franco, el general golpista.

SINOPSI SEGON CAPÍTOL
"Fusilaré a diez catalanes por cada hombre muerto de mi guardia."
Amb aquest lema, el general Antonio Sagardía Ramos va entrar a sang i foc, l'abril del 1938, al Pallars Sobirà. La seva 62a. Divisió va atemorir la població, que va patir nombroses accions de represàlia, sobretot quan hi havia alguna incursió republicana.

Molta gent, atemorida pels comentaris dels que fugien d'Aragó, van marxar a França o Andorra. Però altres es van quedar, refiats que no els havia de passar res. Poc es pensaven que un dia els havien de venir a buscar a casa, carregar-los en un camió i afusellar-los en un prat o una cuneta.

Al Pallars encara hi ha un gran temor a parlar d'aquestes qüestions. L'Exèrcit assassinava, però els noms de qui s'havia d'executar els donava gent del poble, delators que acusaven els seus veïns. Això ha deixat una profunda ferida a la zona. Encara avui, moltes d'aquestes fosses només estan localitzades en la memòria popular. Gairebé cap té una placa o un senyal que indiqui que allà van ser assassinades unes persones per haver estat, com a molt, republicanes. De moment, ningú ha fet cap gest per obrir aquestes fosses.

A Lleó, en canvi, l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica ha concentrat els seus esforços a exhumar diverses fosses. L'equip que ha fet el reportatge ha seguit el dia a dia de l'obertura d'una fossa, les dificultats per localitzar exactament el lloc després de tants anys, les emocions que es desperten a peu d'excavació. Imatges que ens semblen de latituds llunyanes, com l'Argentina, Guatemala o Sud-àfrica, les veiem ara a Espanya.

La majoria de familiars es queixen que hagi de ser una organització de voluntaris la que està fent aquest feina, i no l'Administració. Al silenci que va imposar la dictadura, s'hi suma la indiferència de la transició. Ara estan decidits a trobar els seus cossos i recuperar la seva memòria.
Un reportatge de: MONTSE ARMENGOU I RICARD BELIS.
Imatge: JOSEP M. SUÑÉ, JORDI DOMÈNECH I WALTER OJEDA
Muntatge: M. JOSEP TUBELLA
Documentació: MARIBEL SERRA
Producció: SALVADOR ALEMANY I MUNTSA TARRÉS
Muntatge musical: ALBERT CARLOTA