Homenatge a Eduard Pons Prades
Barcelona, dijous 10 de juny de 2004

http://www.sindominio.net/marxa-maquis

Barcelona, (07/06/2004).- Dijous 10 de juny a les 19h30 a l'Aula Magna de l'Edifici Històric (Gran Via, 585) tindrà lloc un homenatge a l'historiador del maquis i de la resistència antifranquista Eduard Pons Prades, amb la participació del catedràtic d'història contemporània Antoni Segura, el professor del Departament d'Història Contemporània Bernat Muniesa, el professor de la UAB Josep M Solé i Sabaté, el periodista, escriptor i poeta David Castillo i l'antic militant del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación) Jordi Solé Sugranyes.
 
L'acte ha estat organitzat per la Facultat de Geografia i Història i el Centre d'Estudis Històrics Internacionals.Eduard Pons Prades (Barcelona, 1920) exemplifica tota una generació de catalans i espanyols que han militat i lluitat contra el franquisme al llarg de tota la seva vida. El 1936 va ingressar a l’Escola Normal i va incorporar-se a la Secció d’Estadística del Consell Económic de la Fusta Socialitzada a l'esclatar la Guerra Civil. El 1937 va combatre a la serra de Guadarrama, el 1938 era al front del Segre, i a la Batalla de l'Ebre va combatre a les ordres de Líster. El 1939 es va dedicar a l'evacuació dels ferits de guerra. Acabada la guerra d'Espanya es va exiliar a França i es va incorporar a la Legió Estrangera, coordinant la resistència de 1942 al 1944 al Pirineu oriental. Va entrar com a clandestí a Espanya el 1944, o­n va romandre-hi fins el 1948. No va poder tornar definitivament fins el 1964 gràcies a un indult. Fundador de l'Editorial Alfaguara, de la seva obra historiográfica, com testimoni viu de la Guerra Civil i de la Resistència Antifranquista, cal destacar: Los que sí hicimos la guerra, Un soldado de la República, Republicanos españoles en la II Guerra Mundial, Guerrillas Españolas. 1936-1960, Crónica negra de la Transición española, Morir por la libertad (els camps d’extermini alemanys), Las guerras de los niños republicanos (1936-1995) i Años de muerte y esperanza (amb el periodista gràfic Agustí Centelles).