NOU!!!
RECERCA CIUTADANA
Cerquem informació de la biografia del company Magí Marimon Vidal. Nascut a Igualada l'any 1897, i fill d'una familia tradicionalista, va fugir del seminari. El 1920 se'l troba a Barcelona, on va estar jutgat per tinença d'armes i explosius, acusat d'estar en contacte amb els grups anarquistes d'acció directa del barri de Sants, on era conegut per l'àlies del Fusteret. El 1946 es troba a França, on sembla que estaria en contacte amb els maquis. La seva familia en va perdre el contacte el 1948 a Mirapoix (França) sense tenir cap noticia de la seva mort, el lloc, ni les circunstàncies. El seu familiar, Xavier Fortea Mellado, s'ha posat en contacte amb el Taller d'Estudis LLibertaris, tot buscant noticies del seu besavi, Magí Marimon Vidal. Per la nostra part, obrim aquesta secció per col·laborar en la seva recerca. Si cap persona pot aportar qualsevol informació, si us plau, dirigiu-vos al nostre correu electrònic: tallerestudisllibertarisfoi@gmail.com
ENLLAÇOS D'INTERÈS
ENLLAÇOS DE HISTÒRIA SOCIAL IGUALADINA
Ateneu Llibertari d'Igualada i Taller d'Estudis Llibertaris.1era Jornada per la Recuperació de la Memòria Històrica. , 2005.
Podreu trobar una exhaustiva recopilació de dades al voltant de les expropiacions i col·lectivitzacions a la ciutat d'Igualada durant el perióde 1936-1939 tot presentat mitjançant un planol interactiu de la ciutat. (Disenyat i realizat per Marc. Solsona).
Antoni Dalmau Ribalta. Revista d'Igualada, núm. 26 - 2007.
Antoni Dalmau Ribalta. Revista d'Igualada, núm. 26 - 2007.
Antoni Dalmau Ribalta. Revista d'Igualada, núm. 27 - 2007.
Antoni Dalmau Ribalta. Revista d'Igualada, núm. 29 - 2008.
Antoni Dalmau Ribalta. Revista d'Igualada, núm. 30 - 2008.
Antoni Dalmau Ribalta. Revista d'Igualada, núm. 31 - 2009.
Antoni Dalmau Ribalta. Revista d'Igualada, núm. 32 - 2009.
Antoni Dalmau Ribalta. Revista d'Igualada, núm. 33 - 2009.
Antoni Dalmau Ribalta. Revista d'Igualada, núm. 20 - 2005.
Ton Lloret i Ortínez. Miscellanea Aqualatensia, núm. 20 - 2005.
ENLLAÇOS DE HISTÒRIA SOCIAL ANARQUISTA I LLIBERTARIA
Ateneu Llibertari Estel Negre. Biografies i efemèrides del moviment anarquista internacional.
Veu obrera
Diccionari de Sindicats i Sindicalistes.
QUE ÉS EL TALLER D'ESTUDIS LLIBERTARIS:
El Taller d'Estudis Llibertaris apareix el 1993, com una iniciativa al si de l'Ateneu Llibertari de Poble Sec, de Barcelona, amb la intenció de servir de eina de treball teòric i experimental per al moviment llibertari del seu moment. En aquest moment es una iniciativa individual i irregular que ha amparat diverses propostes: la publicació dels Tendencia XXI , (1996), el desenvolupament del Cercle d'Afinitats Llibertàries, (1997), la convocatòria de la Xarxa d'Afinitat Llibertària, (2000), a més de diverses col·laboracions amb l'Ateneu Llibertari Pervenir i la Federació Obrera d'Igualada, com en les edicions de les Agendes Llibertàries o realitzant l'edició d'aquesta Crònica anarco-sindicalista de 200 anys de lluita obrera a Igualada que ara us presentem.
PRESENTACIÓ:
Aquest treball que us presentem ara i aquí, es el resultat final d'una iniciativa commemorativa del Centenari de la Federació Obrera d'Igualada, i preten deixar constància del que ha estat la presència històrica i la permanència del moviment llibertari i anarcosindicalista a Igualada i a la comarca de l’Anoia en els últims 200 anys de història. Per aconseguir-ho, us proposem un recorregut històric per la història d'Igualada –ampli i extens– que us portarà des dels primers gremis del segle XVII als inicis de la Revolució Industrial del segle XVIII; de les primerenques organitzacions obreres del segle XIX al desenvolupament de l’anarcosindicalisme durant els inicis del segle XX; i des dels moviments revolucionaris de mitjans XX fins a la seva última transició cap al segle XXI.
S’entendrà facilment que per limitacions d’espai, temps, capacitats i mitjans, aquest recull no pot pretendre en cap cas ser exhaustiu, sinó merament divulgatiu. L’abast temporal de l’obra no permet en la seva extensió aprofundir prou en tants continguts alhora, ni presentar un seguiment detallat de tots els esdeveniments als què es fa referència. Però si s’esforça a assenyalar i apuntar els fets més importants d’un dels períodes de temps més dinàmics i convulsos d’aquesta ciutat d’Igualada, tot prenent un seguit d’esdeveniments locals com a exemples d’un procès global –tant a Catalunya, com a Espanya, Europa i Amèrica– que va tenir com a nexe comú la implantació i el desenvolupament del ideari i les pràctiques anarquistes i llibertàries.
Pretèn, doncs, aqueste treball oferir-vos des d’una una perspectiva divulgadora i pedagògica a la vegada, un recull dels treballs historiogràfics existents –i fets per gent molt més avessada en aquests temes: Joan Ferrer i Farriol, Fernando Mir, Antoni Carner, Soledad Bengoechea, Jorge Pablo Martínez de Presno, Miquel Térmens Graells, Josep María Torras i Ribé... – tot seguint el fil argumental que ens porta dels inicis de l’associacionisme obrer igualadí del segle XVIII fins la fundació en 1909 de la Federació Obrera d’Igualada i la seva trajectòria posterior fins els nostres díes.
A hores d’ara ja ningú pot negar la influència del pensament anarquista i llibertari dins la societat catalana del segle XIX i mitjan XX. Però el que normalment es desconeix –o s’oblida– es com aquestes teories i aquestes pràctiques es van anar desenvolupant localment i en paral·lel per tota la nostra geografia.
Aquest treball, en fí, te la voluntat de deixar constància concreta d’un d’aquests processos per convertir-lo d’una vegada en un fet històric: la personalitat de la Federació Obrera d’Igualada i el tarannà de la seva gent –pel que hem anat aprenent en aquest temps de recerca–, van ésser un puntal decisiu per al desenvolupament associatiu, cultural i sindical de tota la comarca i molt més enllà. Les seves organitzacions obreres van ser de les primeres. I tan capdavanteres van ser les seves conquestes socials, que van ser mirall i reflex per els habitants de moltes altres ciutats i viles, tan viu va ser aquell moviment obrer i amb tanta força va arrelar l’anarquisme i l’anarcosindicalisme en aquesta terra de l’Anoia.
Conscients d’aquesta veritat, res més ens quedava que transmetre aquesta evidència perquè no quedés en l’oblit. I oferir-la de la manera més didàctica possible a qualsevol que ara o després vulgui apropar-se a aquesta part de la nostra història col.lectiva.
Conscients d'una altra banda, de la nostra pròpia ignorància quedem a l'espera de les vostres opinions, correccions, aportacions i crítiques que ens podeu fer-nos arribar en l'adreça següent: tallerestudisllibertarisfoi@gmail.com
Víctor J. García Matarrodona,
en nom de tots i totes els que han fet possible que puguis lleguir aquestes planes.
Esperem les vostres opinions, correccions, aportacions i crítiques en: tallerestudisllibertarisfoi@gmail.com
AGRAÏMENTS I DEDICATÒRIES...:
Primer, un record per al desaparegut Joan Ferrer que, des de les planes del seu Costa Amunt, va donar l'exemple i l'empenta d'encetar aquest projecte. I tanmateix, un record per al també desaparegut Fernando Mir, que ens anava regalant, ja fa 17 anys els últims exemplars del llibre de Ferrer, tot mirant si ens servia de profit.
Desprès, l'agraïment també a tot un seguit de persones que ens van donar el seu suport per tirar endavant: Antoni Castells, Pep Cara, Antoni Estradé, Ariadna Fitó i Joan Montblanc.
Un agraïment especial per el Manel Aisa i la Dolors Marin –bona gent i bons companys– que em van oferir la seva ajuda incondicional, com sempre han fet. I el meu agraïment principal és per Antoni Dalmau, que ha tingut la paciència i l'amabilitat de lleguir i correguir tots aquests texts fins fer-los entenibles i entenidors, donant-me confiança quan no em coneixia de res. Gràcies...
Com no podria ser d'una altra manera, dediquem especialment aquest treball a totes les persones, conegudes i anònimes, que durant aquests 200 anys de la nostra crònica han estat els veritables protagonistes d'aquesta història.
Per tots vosaltres, companys i companyes de la FOI.
I sobretot –sobretot, sobretot– haig de donar les gràcies a la Guiomar, l'Aran i el Nil, per totes les hores robades a la seva companyia mentre feia i desfeia aquest projecte.