L'aplicació del Procés de Bolonya a Espanya i altres països europeus ha vingut sent un procés altament conflictiu, condicionat per les polítiques neoliberals dels seus governs, molt lluny de tenir entre les seues prioritats pressupostàries el suport a la Universitat Pública, conflictivitat en la qual confluïen la resistència als intents de mercantilització de la Universitat promoguts des de governs i patronals i les resistències als canvis pedagògics teòricament orientats cap a un aprenentatge centrat en l'estudiantat.

En aquest context té lloc la reunió en Lovaina dels ministres d'educació europeus, i l'aprovació per ells de la Declaració de Lovaina orientada ja cap a la perspectiva del 2020.

El més singular d'aquesta declaració és que sembla voler donar resposta a bona part de les inquietuds expressades pels moviments contra la mercantilització de la Universitat, fins al punt que si no sabérem qui ho ha redactat podria pensar-se que foren punts d'una plataforma reivindicativa en defensa de la Universitat Pública:

1. "Les nostres societats s'enfronten actualment a les conseqüències d'una crisi financera i econòmica global. Amb la finalitat d'assolir una recuperació i un desenvolupament econòmic sostenibles, una educació superior europea dinàmica i flexible ha d'aspirar a la innovació basada en la integració entre l'educació i la investigació a tots els nivells (..) amb el consegüent foment de la innovació i la creativitat en la societat."

2. "l'Espai Europeu d'Educació Superior (...) és un espai en el qual l'educació superior és una responsabilitat pública"; "considerem que la inversió pública en l'educació superior és una prioritat crucial. (...) Dins d'un marc de responsabilitat pública confirmem que el finançament públic segueix sent la principal prioritat per a garantir l'accés equitatiu i el desenvolupament sostenible de les institucions d'educació superior autònomes."

3. "La necessària reforma en curs dels sistemes i polítiques d'educació superior seguirà fermament arrelada en els valors europeus d'autonomia institucional, llibertat acadèmica i equitat social i requerirà la plena participació d'alumnes i professorat."

4. "Dimensió social: accés equitatiu i culminació dels estudis (...) emfatitzem les característiques socials de l'educació superior i aspirem a oferir igualtat d'oportunitats en una educació de qualitat. L'accés a l'educació superior ha d'ampliar-se fomentant el potencial dels alumnes de grups infra-representats i proporcionant-los les condicions adequades perquè puguen acabar els seus estudis. Açò comporta millorar l'entorn d'aprenentatge, eliminar totes les barreres a l'estudi i crear les condicions econòmiques apropiades perquè els alumnes puguen beneficiar-se de les oportunitats d'estudi en tots els nivells"

5. "Fem una crida a les institucions d'educació superior europees per a internacionalitzar les seues activitats i participar en la col·laboració internacional per al desenvolupament sostenible."

I resulta singular que, a diferència de declaracions anteriors i davant les crítiques cap al que podria ser una nova forma de colonialisme, s'evite parlar explícitament de la "competitivitat" com un objectiu i es plantege que "La competència a escala internacional es veurà complementada per un increment del diàleg polític i de la cooperació".

Però cal destacar que encara que la incorporació d'aquests punts a la Declaració de Lovaina puga considerar-se una victòria dels moviments contra la mercantilització de la Universitat, tant els precedents com el que està ocorrent en la Universitat de León, on es volen implantar els nous plans amb reducció de plantilla i sobrecàrrega de treball docent, obliguen a no baixar la guàrdia per a exigir que es posen en pràctica i no es queden en una mera declaració d'intencions. Per a això és important continuar la mobilització exigint un finançament públic suficient de la Universitat que permeta d'una banda fer realitat la "dimensió social" amb un sistema generalitzat de beques-salari i evitant preus públics elevats com els que s'estan plantejant per als Màsters, i d'altra banda l'organització de la docència en grups menuts i la formació del professorat que possibiliten una renovació pedagògica per a un aprenentatge centrat en l'estudiantat, evitant en qualsevol cas la degradació, elitització o mercantilització dels estudis universitaris.

I el fet que s'estiga plantejant l'horitzó del 2020 per a la plena consecució d'aquests objectius ens carrega de raó per a reclamar que s'eviten reformes precipitades de plans d'estudi, suprimint la data límit del 2010 per a l'inici de l'extinció forçosa dels plans no reformats i possibilitant així un debat participatiu en profunditat sobre les transformacions que necessita la Universitat, així com que quan s'implante una nova titulació puga garantir-se que es faça en condicions adequades, responsabilitat que el Ministeri i els òrgans avaluadors no han de defugir. Només d'aqueixa forma el que podríem anomenar la "Estratègia de Lovaina" permetrà superar les limitacions i distorsions de Bolonya 1.0, descartant les pretensions mercantilistes i evitant així que una Bolonya 2.0 no siga més que una façana per a la prolongació de l'anterior.