Ètica i Filosofia en Secundària


Inici > H. Filosofia > Currículum > Currículum de Història de la Filosofia de 2n de Batxillerat
Currículum de Història de la Filosofia de 2n de Batxillerat

DECRET 102/2008, d’11 de juliol, del Govern Valencià

per filosofem | 10/02/2008


Objectius

  1. Conéixer i comprendre els grans períodes en què es dividix la Història de la Filosofia occidental, així com la seua relació amb altres formes d’expressió cultural.
  2. Comprendre la Història de la Filosofia com un avanç espiral, que ha représ els problemes amb un creixent nivell de radicalitat metodològica.
  3. Reconéixer i analitzar problemes filosòfics, principalment els estudiats en el curs anterior, com a qüestions sorgides al llarg de la Història, utilitzant textos d’una certa densitat conceptual i argumentativa, establint amb ells una relació de diàleg i interpretació davant de la temàtica plantejada.
  4. Relacionar les teories filosòfiques amb el marc històric, social i cultural en què són o han sigut plantejades, junt amb altres manifestacions de l’activitat intel·lectual humana.
  5. Comprendre la relació que hi ha entre teories i corrents filosòfics, formulats en distints moments històrics, reconeixent la varietat de paradigmes de racionalitat que s’han assumit en cada un d’eixos moments, o els que s’assumixen en l’actualitat, i analitzant les semblances i diferències en la manera de plantejar els problemes i en les solucions proposades.
  6. Reconéixer el significat de qüestions que han ocupat de forma recurrent les filosofies, així com la pertinència i significació de les qüestions, doctrines i debats filosòfics del passat per a la comprensió del present.
  7. Descobrir la pròpia posició cultural, axiològica i científica com a formada per una història del pensament davant de la qual, d’altra banda, cal situar-se d’una manera reflexiva i crítica.
  8. Conéixer i valorar l’esforç de la raó humana en el seu intent incessant per plantejar i resoldre les grans qüestions filosòfiques.
  9. Aprendre a llegir de manera comprensiva i crítica textos filosòfics d’autors diversos i oposats, comparar-los entre si i descobrir la importància del diàleg racional com a mitjà d’aproximació a la veritat.
  10. Prendre consciència de la necessitat de comprensió plena de l’altre (text o interlocutor) com a condició de possibilitat del desenrotllament del propi punt de vista i d’una confrontació teòrica fructífera.
  11. Desenrotllar estratègies d’accés a la informació filosòfica, d’hàbits de treball intel·lectual, d’anàlisi de la discursivitat racional i d’expressió verbal i escrita del pensament filosòfic, així com del propi pensament.
  12. Valorar l’esforç pel rigor intel·lectual en l’anàlisi dels problemes, la lliure expressió de les idees i el diàleg racional enfront de tota forma de dogmatisme.
  13. Apreciar la capacitat de la raó, especialment en la reflexió filosòfica al llarg de la història, per a acostar-se de manera progressiva als problemes ètics, socials i humanístics, i per a regular l’acció humana individual i col·lectiva.
  14. Enjudiciar críticament les opinions contraposades, analitzant els preconceptes, prejuís i posicions ideològiques que puguen haver-hi com a condicionants, així com les conceptualitzacions de caràcter excloent o discriminatori que puguen estar presents en qualsevol paradigma de racionalitat, usant la potencialitat argumentativa que proporciona l’aprenentatge del discurs filosòfic.
  15. Exposar correctament, de manera oral i escrita, el pensament filosòfic dels autors estudiats, des d’un punt de vista personal i coherent, basat en l’anàlisi crítica i la comprensió de les idees més rellevants del nostre entorn cultural, encara de les més dispars i antagòniques.

Nuclis de continguts

1. Continguts comuns

  • Comentari de textos filosòfics, analitzant amb rigor la relació interna que posseïxen els diversos problemes de la filosofia.
  • Participació en debats, relacionant arguments diferents sobre un mateix tema, així com teories complementàries o contradictòries.
  • Elaboració de síntesi i composicions escrites sobre els problemes plantejats i les respostes oferides pels diferents filòsofs, des d’una reflexió personal, coherent i crítica.

2. Origen de la filosofia. Filosofia antiga

Plató, Aristòtil, Sòcrates o alguna de les grans escoles de l’antiguitat clàssica (presocràtics, estoics, epicuris, etc.), poden servir de base per a comprendre la història de la filosofia occidental i, al mateix temps, poden permetre tractar qüestions encara vigents en el pensament filosòfic i en la cultura del nostre temps, com la situació del ser humà en el món, la vida feliç i desitjable, l’organització de la “polis”, el coneixement o els problemes ontològics.

Els continguts que corresponen a aquest nucli són:

3. Filosofia Medieval

L’estudi d’Agustí d’Hipona, Averrois, Tomàs d’Aquino, o de Guillem d’Ockham, pot servir per a considerar qüestions com la presència del Cristianisme o de l’Islam en la cultura actual, les vicissituds de les relacions entre raó i fe, representada per les religions monoteistes, racionalitat i autoritat o, en general, la reflexió racional sobre la religió i les creences.

Els continguts que corresponen a aquest nucli són:

  • Filosofía i religió. Agustí d’Hipona.
  • Tomàs d’Aquino i la filosofia escolàstica.

4. Filosofia Moderna

El pensament renaixentista suposa la introducció d’altres temes de reflexió: la “Nova Ciència”, un nou concepte de l’home o la fonamentació moderna de la política.

En relació amb la modernitat cal confrontar l’alumnat amb el nou concepte de raó, que apareix i es consolida en els segles XVI i XVII, com a raó que aspira a establir els seus propis fonaments i, més tard, en el segle següent, amb el procés de la Il·lustració en les seues distintes dimensions: filosòfiques, ètiques, socials, polítiques. Els punts de referència poden ser ací bé els sistemes filosòfics racionalistes, que encara incorporen una teologia natural, però que decididament aposten per la sola raó en la fonamentació d’ella mateixa i de la subjectivitat (Descartes, Leibniz, Spinoza), bé les filosofies empiristes (Locke, Hume), o la filosofia crítica de Kant, o la idealista postkantiana (en particular, Hegel).

Al costat del tema de la racionalitat, en aquest període cal prendre també en consideració la qüestió de la legitimitat política, a través d’alguna de les teories filosòfiques del pacte social, o, en general, de la reflexió filosoficopolítica entorn de llibertat i autoritat.

Els continguts que corresponen a aquest nucli són:

5. Filosofia Contemporània

En l’estudi del pensament contemporani cal presentar el sorgiment i desenrotllament d’una gran varietat de posicions i tendències filosòfiques com una característica específica d’aquest període, en què la reflexió filosòfica abandona progressivament l’interés per construir grans sistemes per a centrar-se en l’anàlisi de determinats problemes especialment representatius del complex món sorgit de la revolució industrial.

En aquest apartat es pot estudiar el liberalisme utilitarista de Stuart Mill. Així mateix, un referent de l’època és el pensament marxista, com a concepció de la societat i de la història, al mateix temps que com a proposta política. També, les antropologies filosòfiques més recents, amb forta càrrega metafísica, el neopositivisme de l’escola de Viena i la filosofia analítica del llenguatge; les escoles fenomenològiques, existencials o hermenèutiques, la teoria crítica dels frankfortians o la versió més recent d’esta, en Habermas,
com a teoria de l’acció comunicativa.

L’estudi pot centrar-se en escoles o en autors concrets (Marx, Nietzsche, Heidegger, Sartre, Ortega y Gasset, Wittgenstein, Russell, Habermas o tants altres), cadascun dels quals pot servir per a il·lustrar com arriben fins als nostres dies les persistents qüestions de la reflexió filosòfica i com en cada sistema i en cada text (inclús en cada fragment) es reflectixen les distintes posicions en conflicte.

Els continguts que corresponen a aquest nucli són:

  • La filosofia marxista: Karl Marx.
  • La crisi de la raó il·lustrada: Nietzsche.
  • La filosofia analítica i els seus principals representants.
  • Uns altres corrents filosòfics del segle XX.
  • La filosofia espanyola.

Criteris d’avaluació

  1. Conéixer i manejar correctament el vocabulari filosòfic bàsic, adquirit al llarg del cicle complet de formació filosòfica.
    Amb aquest criteri, es tracta d’avaluar si l’alumne o l’alumna posseïx una estructura conceptual suficient que li permeta utilitzar amb propietat i rigor els principals termes i conceptes filosòfics.
  2. Relacionar els problemes filosòfics estudiats en els nuclis de continguts amb les condicions històriques, socials i culturals en què van sorgir i a què van intentar donar resposta.
    La intenció d’aquest criteri és comprovar la capacitat per a situar les qüestions filosòfiques estudiades en el marc històric, social i cultural en què sorgixen, comparant i diferenciant el saber filosòfic d’altres manifestacions culturals (mite, ciència, religió, literatura, etc.), que apareixen en el mateix context, i analitzant la relació que hi ha entre els plantejaments i propostes filosòfics i els problemes i necessitats de la societat del seu temps.
  3. Exposar, de manera clara i ordenada, situant-les cronològicament, les grans línies problemàtiques i sistemàtiques dels filòsofs que s’han estudiat de manera analítica.
    Este criteri tracta de valorar la capacitat de comprendre i relacionar entre si els distints punts de vista que han adoptat els filòsofs estudiats sobre els principals problemes filosòfics que s’han tractat al llarg de la història, utilitzant arguments distints sobre un mateix tema, o bé teories complementàries, o que es neguen mútuament.
  4. Analitzar el contingut de textos filosòfics de les obres estudiades en el curs, atenent la identificació dels seus elements fonamentals (problemes, conceptes i termes específics) i la seua estructura expositiva (tesi, arguments, conclusions).
    Aquest criteri tracta d’avaluar la capacitat de comprensió de textos d’una certa densitat conceptual i argumentativa a través de la identificació dels problemes que en ells es plantegen, l’explicació dels conceptes i termes específics, així com el reconeixement de les proposicions i arguments que donen suport a les tesis mantingudes i les conclusions derivades d’estes. Tot això permet valorar el progrés dels estudiants en la comprensió del significat dels textos filosòfics com a productes de l’exercici de la reflexió rigorosa i no
    com a meres opinions.
  5. Interpretar el sentit d’un text filosòfic relacionant-lo amb el seu context teòric i social, i diferenciant les propostes que conté d’altres posicions possibles sobre el mateix tema.
    Aquest criteri tracta d’avaluar la capacitat per a explicar, amb paraules pròpies i de forma argumentada, el sentit d’un text filosòfic, utilitzant per a això la informació obtinguda sobre l’autor, el context sociocultural en què sorgixen els problemes que el text planteja i sobre altres maneres de donar resposta a eixos mateixos problemes. Es tracta, per tant, d’avaluar la competència argumentativa i la capacitat per a integrar informacions diverses, més que l’encert de les interpretacions.
  6. Comentar i enjudiciar críticament un text filosòfic identificant els supòsits implícits que el sustenten i la vigència de les seues aportacions, omparant-lo, si és el cas, amb altres textos de distintes èpoques i autors que hi tinguen relació.
    Aquest criteri pretén avaluar la capacitat dels estudiants per a enriquir progressivament la seua comprensió i interpretació dels textos filosòfics examinats, així com la relació dialògica que són capaços d’establir entre passat i present. El plantejament de determinades activitats els ajuda a entendre la coherència teòrica i argumentativa de les posicions analitzades, a descobrir supòsits (creences, interessos, propòsits...) en estes, i a reconéixer la presència de concepcions del passat tant en les interpretacions filosòfiques del present com en les seues pròpies.
  7. Recollir informació rellevant, organitzar-la elaborant un treball monogràfic i exposar-lo de manera crítica, sobre el pensament d’un filòsof o el contingut d’una de les obres analitzades.
    Aquest criteri tracta d’avaluar en quina mesura els estudiants són capaços de plantejar-se i realitzar un xicotet treball monogràfic, al llarg del curs, sobre algun dels continguts dels nuclis, permetent comprovar el grau d’autonomia en la utilització de procediments de busca i selecció de la informació, així com les seues destreses expositives.
  8. Ordenar i situar cronològicament els diversos autors, així com les seues obres i textos analitzats en el desenrotllament dels nuclis, mostrant la implicació dels sistemes filosòfics en el desenrotllament històric de les idees i dels canvis socials i reconeixent la permanència i historicitat de les propostes filosòfiques.
    Es pretén avaluar amb aquest criteri la capacitat per a situar en el moment històric corresponent els autors, les seues obres i els textos estudiats, així com per a reconéixer i identificar la similitud o la discrepància dels seus plantejaments i el valor de les seues aportacions en la configuració de la mentalitat del nostre temps.
  9. Participar en debats sobre algun problema filosòfic del present que suscite l’interés dels estudiants, aportant les seues pròpies reflexions i relacionant-les amb altres posicions del passat que hagen sigut estudiades.
    Amb aquest criteri es pretén comprovar la capacitat desenrotllada per a establir relacions entre la manera de plantejar filosòficament algun dels problemes del nostre temps i altres formulacions d’aquest en èpoques passades. Així mateix, la utilització del debat permet avaluar la competència per a mantenir amb arguments les pròpies posicions en un diàleg col·lectiu, lliure i racional.
  10. Elaborar, individualment o en equip, un resum de la Història de la Filosofia, on s’exposen les relacions, semblances i diferències entre els distints sistemes estudiats.
    Amb aquest criteri, es tracta de comprovar la capacitat per a conéixer els grans períodes en què es dividix la Història de la Filosofia occidental, així com per a comprendre les distintes solucions que s’han proposat als mateixos problemes filosòfics.

Veure en línia: El curriculum de Batxillerat de 2008


Participa en el fòrum
Identificació
Escriu un missatge