Ètica i Filosofia en Secundària


Inici > Filosofia > Currículum > Currículum de Filosofia de 1r de Batxillerat
Currículum de Filosofia de 1r de Batxillerat

DECRET 102/2008, d’11 de juliol, del Govern Valencià

per filosofem | 12/08/2008


Objectius generals

L’ensenyança de la Filosofia i ciutadania en el batxillerat tindrà com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

  1. Identificar i apreciar el sentit dels problemes filosòfics i emprar amb propietat i rigor els nous conceptes i termes assimilats per a l’anàlisi i la discussió.
  2. Adoptar una actitud crítica i reflexiva davant de les qüestions teòriques i pràctiques, fonamentant adequadament les idees.
  3. Argumentar de manera coherent el propi pensament de forma oral i escrita, contrastant-lo amb altres posicions i argumentacions.
  4. Practicar i valorar el diàleg filosòfic com a procés de trobada racional i busca col·lectiva de la veritat.
  5. Analitzar i comentar textos filosòfics, tant en la seua coherència interna com en el seu context històric, identificant els problemes que plantegen, així com els arguments i solucions proposades.
  6. Utilitzar procediments bàsics per al treball intel·lectual i el treball autònom: busca i selecció d’informació, contrast, anàlisi, síntesi i avaluació crítica de la mateixa, promovent el rigor intel·lectual en el plantejament dels problemes.
  7. Adoptar una actitud de respecte de les diferències i crítica abans que res intent de justificació de les desigualtats socials i davant de tota discriminació, ja siga per sexe, ètnia, cultura, creences o altres característiques individuals i socials.
  8. Valorar la capacitat normativa i transformadora de la raó per a construir una societat més justa, en la que existisca una verdadera igualtat d’oportunitats.
  9. Valorar els intents per construir una societat mundial basada en el compliment dels drets humans, en la convivència pacífica i en la defensa de la naturalesa.
  10. Consolidar la competència social i ciutadana fonamentant teòricament el seu sentit, valor i necessitat per a exercir una ciutadania democràtica.
  11. Desenvolupar una consciència cívica, crítica i autònoma, inspirada en els drets humans i compromesa amb la construcció d’una societat democràtica, justa i equitativa i amb la defensa de la naturalesa, desenvolupar actituds de solidaritat i participació en la vida comunitària.

Continguts

Es presenten quatre nuclis temàtics que inclouen diferents continguts bàsics, que poden servir com a fil conductor perquè els departaments didàctics, en les seues programacions, concreten els temes que puguen resultar de major interés per al seu alumnat, en funció de la modalitat de Batxillerat o de diverses raons educatives.

Al mateix temps, es presenta un nucli transversal, de continguts transversals, de continguts comuns, perquè es considera que l’alumnat ha de treballar fragments textuals d’autors clàssics i contemporanis sobre els problemes plantejats en el currículum.

Continguts comuns

Com l’objectiu d’aquest curs és familiaritzar l’alumnat amb categories i argumentacions filosòfiques, s’utilitzarà en cada tema textos filosòfics de mitjana extensió, sense excloure un altre tipus de materials que responguen a tractaments prefilosòfics o extrafilosòfics de la temàtica en qüestió, però només amb caràcter preparatori i auxiliar. Els textos han de respondre necessàriament a una pluralitat d’orientacions a fi de reproduir davant de l’alumnat la complexitat real dels problemes i de les seues formulacions teòriques. Després de familiaritzar-se amb exemples clars proporcionats pels textos, l’alumnat podrà realitzar activitats de reflexió pròpia, així com participar en debats argumentant les seues pròpies idees.

Així mateix, cal promoure en els estudiants la capacitat de determinar les pròpies necessitats d’informació, concreta i general, i el mode de satisfer-les acudint a obres generals introductòries, diccionaris de Filosofia, etc. La consulta d’obres i diversos materials, en suport paper o a través de la xarxa, per a entendre conceptes o problemes, informar-se sobre autors o situar-los històricament, ensenya formes de treball i modes d’accés a la informació que seran indispensables per al treball universitari i, en general, per a la formació ulterior.

Els continguts que corresponen a aquest nucli són:

  • El pensament lògic argumentat: la dissertació i el debat.
  • Anàlisi i comentari de textos filosòfics i de textos jurídics, polítics i sociològics amb base filosòfica, comprenent i emprant amb propietat i rigor els termes i conceptes.
  • Els mitjans de consulta: utilització i discriminació de la seua autoritat i validesa, especialment quan es recorra a les TIC.

El saber filosòfic

  • Filosofia, ciència i tècnica. Altres models del saber.
    Les preguntes i problemes fonamentals de la filosofia: realitat, coneixement i acció.
  • La filosofia com a racionalitat teòrica: veritat i realitat.
  • Relació lingüística i simbòlica del subjecte amb el món.
  • La filosofia com a racionalitat pràctica: ètica i filosofia política.

L’ésser humà: persona i societat.

  • La dimensió biològica: evolució i hominització.
  • Ment i cos: la consciència.
  • La dimensió humana i la realitat personal: la dignitat
  • La dimensió sociocultural: individu i ser social. La socialització.
  • Cultura i civilització. El multiculturalisme.
  • Concepcions filosòfiques del ser humà.
  • El sentit de l’existència i el fet religiós.

Filosofia moral i política.

Constituïx l’objecte d’aprenentatge d’aquest apartat l’acció humana com a acció regulada per normes i valors. Es proposen també qüestions filosòfiques relatives a l’organització social i a la relació individu-societat. Atès que en el curs anterior s’han abordat diverses qüestions d’ètica, s’inclou en aquest apartat la fonamentació de les diverses teories
ètiques.

Els continguts que corresponen a aquest nucli són:

  • Els fonaments de l’acció moral: llibertat i responsabilitat.
  • La justificació moral: judicis i arguments morals.
  • Ètiques formals i ètiques materials.
  • Les teories ètiques davant dels reptes de la societat actual: felicitat, deure i justícia.
  • La construcció filosòfica del concepte de ciutadà i de ciutadania: gènesi històrica i fonamentació filosòfica.

Democràcia i ciutadania

Davall aquest títol es contempla la reflexió filosòfica sobre els dificultats i èxits aconseguits en l’interès per construir una societat justa, democràtica i solidària. Inclou també una reflexió filosòfica sobre la ciutadania, estudiada per l’alumnat en l’ensenyança obligatòria.

Els continguts que corresponen a aquest nucli són:

  • Origen i legitimitat del poder polític. El contracte social.
  • Origen històric i fonaments filosòfics de l’Estat democràtic i de dret.
  • Models de democràcies.
  • L’acció de l’Estat de Dret: promoure i defendre els drets humans,
    els valors democràtics i la pau.
  • Democràcia mediàtica i ciutadania global.

Criteris d’avaluació

  1. Reconèixer i explicar amb precisió i rigor l’especificitat de la filosofia distingint-la d’altres sabers o modes d’explicació de la realitat, diferenciant el seu vessant teòric i pràctica, centrant-se en les
    preguntes i problemes fonamentals. Amb aquest criteri es tracta de comprovar que es comprèn l’específic del saber filosòfic i el tipus de preguntes que aquest suposa, així com el grau de precisió i rigor aconseguit
    amb l’explicació dels conceptes i preguntes plantejades, tant de forma oral com per escrit. Es tractaria no sols de comprendre sinó també de valorar les aportacions de l’anàlisi filosòfica als grans problemes del nostre temps.
  2. Raonar amb argumentacions ben construïdes realitzant una anàlisi crítica i elaborant una reflexió adequada entorn dels coneixements adquirits. Amb aquest criteri es pretén consolidar i reforçar la capacitat de comprendre i expressar de forma crítica i reflexiva les aportacions més importants del pensament occidental, fugint de la retenció mecànica de dades, de la reproducció acrítica i de la improvisació i superficialitat contràries al processament actiu i reflexiu dels nous conceptes i teories. Aquest criteri es podrà comprovar a través de l’anàlisi i comentari de textos, la realització de mapes conceptuals, les proves escrites, exposicions orals i els treballs monogràfics, entre altres procediments.
  3. Exposar argumentacions i compondre textos propis en què s’aconseguisca una integració de les diverses perspectives i s’avance en la formació d’un pensament autònom. Aquest criteri pretén valorar que l’alumnat és capaç de construir i enriquir les seues pròpies opinions treballant de forma activa i constructiva el llegat cultural específic d’esta matèria. Per a comprovar-ho seran idònies les activitats de tipus reflexiu, en les que, de manera significativa i funcional, es relacionen nous continguts entre si amb àmbits d’experiència, expressant de forma clara i coherent el resultat del treball de comprensió i de reflexió. Alguns elements valuosos en aquest sentit, poden ser: les composicions filosòfiques, les investigacions individuals i en equip, la preparació i realització de debats i el diari de classe.
  4. Utilitzar i valorar el diàleg com a forma d’aproximació col·lectiva a la veritat i com a procés intern de construcció d’aprenentatges significatius, reconeixent i practicant els valors intrínsecs del diàleg com el respecte mutu, la sinceritat, la tolerància, en definitiva, els valors democràtics. Amb aquest criteri es tracta de comprovar el grau de comprensió i interiorització del sentit del diàleg racional i de les condicions necessàries per al seu desenvolupament, la seua execució i la seua plasmació en la pràctica.
  5. Obtindre informació rellevant a través de diverses fonts, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la críticament en l’anàlisi de problemes filosòfics, sociològics i polítics. Aquest criteri tracta de comprovar la capacitat de seleccionar i manejar informacions diverses, des de les més experiencials fins a les més científiques, passant per les divulgatives i les contingudes en els mitjans de comunicació i d’informació, de caràcter general, així com el domini de destreses de caràcter general, com l’observació i la descripció, la classificació i la sistematització, la comparació i la valoració, etc., necessàries per a la utilització crítica de la dita informació.
  6. Conèixer i analitzar les característiques específiques d’allò humà com una realitat complexa i oberta de múltiples expressions i possibilitats, aprofundint en la dialèctica naturalesa i cultura, i individu i ser social, que constituïxen a la persona. Aquest criteri tracta de la capacitat de comprendre i integrar les diverses dimensions de l’ésser humà, incidint en la importància de la construcció social i simbòlica i valorant les concepcions filosòfiques del ser humà i la seua vigència actual.
  7. Conèixer i valorar la naturalesa de les accions humanes en tant acciones lliures, responsables, normatives i transformadores. Amb aquest criteri es tracta de comprovar la capacitat per a comprendre el sentit de la raó pràctica i la necessitat la llibertat per a realitzar accions morals i, conseqüentment, assumir compromisos eticopolítics tant en l’àmbit personal com social, reflexionant especialment sobre la busca de la felicitat, la justícia i la universalitat dels valors en la societat actual.
  8. Comprendre i valorar les idees filosòfiques que han contribuït, en distints moments històrics a definir la categoria de ciutadà i ciutadana, des de la Grècia clàssica fins a la ciutadania global del món contemporani, fent especial èmfasi en la Il·lustració i en la fonamentació dels Drets Humans. Aquest criteri tracta d’avaluar si s’ha comprés la categoria de ciutadà i ciutadana com a tasca històrica inacabada i la seua fonamentació ètico-política, així com la importància de reconéixer i practicar les virtuts cíviques que possibiliten una convivència democràtica en el marc universal dels Drets Humans.
  9. Reconèixer i analitzar els conflictes latents i emergents de les complexes societats actuals, els seus èxits i dificultats, els seus canvis i reptes més importants que contextualitzen l’activitat sociopolítica del ciutadà, manifestant una actitud crítica abans que res intent de justificació de les desigualtats socials o situacions de discriminació. Aquest
    criteri ha de comprovar el grau de comprensió dels problemes socials i polítics més rellevants de la societat actual (anomia, desarrelament, falta de cohesió, debilitat o exacerbació del sentiment de pertinença, conflictes relacionats amb les diferències culturals, amb les desigualtats socioeconòmiques i de gènere, etc.) i els èxits i intents de solució que oferixen els ordenaments jurídics i els sistemes de participació democràtica. Així mateix, tracta d’avaluar l’actitud que han desenvolupat els alumnes davant dels dits problemes socials i polítics.
  10. Assenyalar les diferents teories sobre l’origen del poder polític i la seua legitimació, identificant les que fonamenten l’Estat democràtic i de dret i analitzar els models de participació i d’integració en la complexa estructura social d’un món en procés de globalització. Amb aquest criteri es tracta de valorar l’assimilació de l’origen i la legitimitat del poder polític, de les diferents concepcions de l’Estat i de la fonamentació i funcionament de la democràcia, analitzant les possibilitats i el deure d’intervenció del ciutadà i de la ciutadana, prenent consciència de la necessitat participar en la construcció d’un món més humà.

Veure en línia: el currículum de Batxillerat de 2008


Participa en el fòrum
Identificació
Escriu un missatge