Ètica i Filosofia en Secundària


Inici > H. Filosofia > Dones creadores > Agnodice d’Atenes
Agnodice d’Atenes

Metgessa i ginecòloga del segle -IV

per Àngels Varó Peral | 02/11/2016


Versión en Castellano: Agnodice de Atenas

Agnodice d’Atenes, s. -IV, està considerada la primera dona metgessa i ginecòloga.

JPEG - 82.7 kB
Silla de partos en la antigua Roma

En El legado de Hipatia, Margaret Alic ens diu que la història d’Agnodice la coneixem per una carta d’Higí, l’historiador romà bibliotecari d’August, publicada el 1687 per Mrs. Cellier, una coneguda comare anglesa.

Certa donzella, anomenada Agnodice desitjava aprendre medicina i es tallà el seu cabell, vestí roba d’home per entrar com a deixeble d’Heròfil. En acabar els seus estudis de medicina, va escoltar una partera plorar i acudí per ajudar-li. La dona es va pensar que n’era un home i li va refusar l’ajut, però Agnodice s’alçà les seues robes i li mostrà que n’era una dona, i ella li va permetre tractar-la. Quan els metges s’adonaren que cap dona volia els seus serveis, acusaren Agnodice de seduir-les i les dones de fingir-se malaltes perquè Agnodice les visités. En el judici revelà la seua condició femenina, per la qual cosa va ser sentenciada a mort. Llavors les dones dels líders arribaren dient: “No sou els nostres esposos, sinó els nostres enemics ja que condemneu qui ens va portar salut”. Llavors els atenencs canviaren la llei permetent que les dones estudiaren medicina. (Rondalla 274 de l’autor llatí Higí. Cfr. web Mujeres con ciencia Agnodice, Atenas 300 a. de C.)

La història d’Agnodice explicada per Higí va ser recollida en el segle XVIII per Benito Jerónimo Feijoo en les seues Cartas eruditas y curiosas (1742-1760). Cf. la carta XVII, nº 6, del volum II.

JPEG - 19.7 kB
Agnodice
Font: Wikimedia commons

Un succés curiós, el qual ens refereix Higí, mostra, no només la possibilitat, sinó més bé la facilitat de prendre aquesta providència. Hi havia a Atenes una llei, la qual prohibia les dones tot exercici de la Medicina; de manera que fins i tot l’ús de l’Art Obstètric les estava vetat, la qual cosa ocasionava el gravíssim inconvenient que moltes dones, massa sensibles al rubor de ser auxiliades pels homes en les angoixes del puerperi, en elles perdien miserablement la seua vida, i la del fetus. En aquesta constitució de coses, una donzella anomenada Agnodice, ja per compassió d’aquesta calamitat del seu sexe, ja per sentir en si una vehement inclinació a la Ciència Mèdica, va resoldre violar la llei; per a l’efecte del qual, en vestir-se d’home, anà a posar-se en l’Escola d’un Metge, anomenat Heròfil, per a qui no era coneguda. En efecte es va instruir molt bé en la Medicina; i amb l’especialitat en l’Art d’Obstetrícia; la qual cosa assolida, va començar a exercir la seua habilitat a Atenes, sempre disfressada amb l’hàbit d’home, en assistir les dones, no solament en els parts, també de qualsevol molèstia, però declarant-lis en secret el seu sexe, per apartar la nosa del seu pudor. Els Metges, a qui Agnodice, amb la curació de les dones, llevava una considerable part dels seus guanys, es van conjurar en contra d’ella; i com estaven en la persuasió que n’era home, l’acusaren en l’Areòpag d’il·lícites intimitats amb l’altre sexe; afegiren, que moltes dones es queixaven de molèsties, que no patien utilitzant aquest pretext per a aconseguir el seu maldestre comerç, amb l’imberbe Metget. Va comparèixer Agnodice en l’Areòpag, exhibí davant aquells Jutges proves evidents del seu sexe. Enderrocada aquesta bateria, en la seua ruïna van fundar els Metges una altra, al·legaren contra Agnodice la llei que prohibeix les dones l’ús de la Medicina. Però sabedores del cas les Dames Atenenques, van intervenir en la causa, i van fer tant que aconseguiren que s’abrogués aquesta llei; així va quedar triomfant Agnodice, i es va declarar a les dones el dret d’exercir l’Art, que ella exercia.

JPEG - 57.6 kB
Agnodice ante el Areópago
Agnodice se levanta sus ropas para demostrar al tribunal que era una mujer

La metgessa anglesa Sophia Jex-Blake en Medical women: A thesis and a history, 1886 escriu [1]

estava en perill de ser condemnada a mort per transgredir-hi la llei [...] en escoltar-ho, les dones nobles van córrer per a presentar-se davant els areopagites, i en estar la casa envoltada per la majoria de les dones de la ciutat, les dames es presentaren davant els jutges, i els van dir que ja no els reconeixerien com a esposos i amics, sinó com a cruels enemics que condemnaven a mort a qui les havia retornat la salut, protestaren que totes moririen amb ella si era executada.

La resistència organitzada va funcionar. Agnodice va ser alliberada, se li va permetre seguir exercint, vestida i pentinada com volguera. Més tard es va canviar la llei: d’ara endavant, la dones lliures podrien estudiar i exercir la medicina, sempre i quan només tractaren dones. [2]

Veiem el vídeo L’histoire d’Agnodice (Hagnodikè) l’une des premières femmes en médecine

Notes

[1Citada per Margaret Alic en El legado de Hipatia, pàg. 44

[2Margaret Alic, El legado de Hipatia, pàg. 44


Participa en el fòrum
Fòrum moderat a priori

El teu missatge serà mostrat en estar validat per l'administradora del lloc.
Gràcies per la teua participació!

Identificació
Escriu un missatge