Ètica i Filosofia en Secundària


Inici > Filosofia > Currículum > Currículum de Filosofia 1r de Batxillerat LOMQE
Currículum de Filosofia 1r de Batxillerat LOMQE

1r de Batxillerat

per filosofem | 07/07/2015


La filosofia és una activitat reflexiva i crítica que, a partir de les aportacions de les ciències i d’altres disciplines, pretén fer una síntesi global sobre el que és la persona, el coneixement, la conducta adequada i la vida social i política.

Per això, la matèria Filosofia persegueix com a objectiu principal la comprensió, per part de l’alumnat, de si mateix i del seu món, i dotar-lo, per a això, de ferramentes cognitives tant teòriques com pràctiques.

  • En el pla teòric, l’alumnat coneixerà els grans interrogants, els conceptes especialitzats i les teories que intenten donar resposta a les grans qüestions.
  • En la dimensió pràctica, la matèria dota les i els alumnes d’una actitud crítica que ajuda a no admetre idees que no han sigut rigorosament analitzades i evidenciades, saber pensar, raonar i argumentar amb fonament, coherència i de forma autònoma, l’habilitat discursiva per a dialogar i convéncer evitant el pensament únic i dogmàtic, la capacitat per a discernir entre l’evident i l’arbitrari, el substancial i l’accidental, la gestió creativa de les capacitats estètiques o el raonament moral i polític autònom. La fórmula kantiana “atreveix-te a saber” és potser l’expressió més precisa de la tendència filosòfica a la crítica de prejudicis i idees dominants majoritàriament acceptades. La filosofia com a saber crític permet que l’alumnat comprenga que les seues idees preconcebudes, i en general la tradició, han de ser analitzades com a dades la veritat de les quals no pot donar-se per suposada.

La matèria s’estructura en sis blocs. Després d’una presentació dels procediments comuns que s’han de tractar al llarg de tots els temes (bloc 1), s’exposa un bloc temàtic (bloc 2) que analitza la caracterització del saber filosòfic, distingint-lo d’altres tipus de saber i analitzant les relacions i diferències que manté amb la ciència. A continuació (blocs 3 i 4) s’exposen els temes relacionats amb el coneixement, el saber científic, el llenguatge, la lògica, la retòrica i l’argumentació, a través dels quals s’educa l’expressió i interpretació del pensament i dels sentiments, s’utilitza el llenguatge per a regular la pròpia conducta i les relacions socials, s’empra el raonament lògic i els processos propis de pensament (anàlisi, síntesi, relació, associació, etc.) per a propiciar la resolució de problemes i el coneixement de diferents llenguatges comunicatius, i es desenrotlla, així, la capacitat crítica que discernix allò nuclear d’allò accessori. Així mateix, la metafísica i les qüestions últimes sobre la realitat, el seusentit i quin pot ser l’origen del cosmos, permeten aprofundir en el coneixement de si mateix i en la comprensió de l’entorn, i possibiliten la competència per a interpretar successos, analitzant-ne les causes, predient les conseqüències i analitzant críticament els factors capaços de transformar la realitat. Després de l’aproximació a les qüestions metafísiques i epistemològiques, es planteja l’estudi de les distintes dimensions del ser humà (bloc 5). S’estudiarà al ser humà des de la seua dimensió biològica, sociocultural i simbòlica, i s’obrirà pas a la consideració de les distintes antropologies i les diferents concepcions filosòfiques del ser humà que s’han fet al llarg de la història del pensament. Finalment (bloc 6) es tractarà la fonamentació de la filosofia moral i política, així com la qüestió de l’aplicació de l’ètica a les principals activitats de la societat. L’estudi de la dimensió política ajuda a desenrotllar una consciència ciutadana democràtica. La racionalitat pràctica del pensament filosòfic introduïx l’alumnat en la dimensió social humana que, concretada en la societat contemporània, s’expressa en la democràcia parlamentària, en les declaracions dels drets humans, així com en els valors comuns que constituïxen el substrat de la ciutadania democràtica en un context global.

Resulta evident la importància de la filosofia en el desenrotllament de les competències, la més treballada de les quals és probablement la competència en comunicació lingüística. La filosofia ajuda a través d’esta competència que l’alumnat adquirisca la seguretat que la paraula és un instrument de coneixement i alhora el vincle cultural entre els sers humans. El valor del concepte no és merament teorètic, sinó pràctic: individual i col·lectiu.

En la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia, encara que no són pròpiament competències filosòfiques, es treballa en l’estudi dels fonaments de la ciència i la tecnologia, així com la visió del món que aquests sabers comporten, el mateix que en l’estudi i l’aplicació de les regles del raonament lògic.

El curs de Filosofia treballa la competència digital en relació a la recerca de la informació i la seua interpretació. L’alumnat ha de saber com i què buscar: no tot és igualment rellevant. Serà la professora o el professor qui oriente i done els criteris i els objectius perquè l’ús de les noves tecnologies siga aprofitable educativament.

La competència aprendre a aprendre garanteix que l’individu tinga recursos suficients per a formar-se permanentment. La capacitat d’autonomia personal, d’autoregulació dels processos cognitius i de la conducta en distints contextos fan que esta competència siga clau. La filosofia també desenrotlla esta competència gràcies al seu treball per aconseguir l’esperit crític i l’autonomia personal.

La filosofia sempre ha estat oberta a la realitat i a les inquietuds personals i col·lectives del ser humà. Per això, treballa les competències socials i cíviques. La recerca de la felicitat individual i el benestar col·lectiu són assumptes que s’aborden en el curs. No són problemes teòrics, sinó pràctics, que involucren l’alumnat perquè lluite per una societat justa i una vida feliç. Actituds com confiança en si mateixa i en les altres, solidaritat o tolerància... són les que es treballen en la matèria Filosofia.

La filosofia dota l’alumnat d’un coneixement conceptual sobre la socialització i l’activitat de l’ésser humà com a membre d’un col·lectiu. És un saber teòric, però imprescindible. És un coneixement sobre els fonaments de la nostra convivència, és a dir, un coneixement pròpiament filosòfic. No obstant això, l’elaboració teòrica de la nostra convivència té un fi pràctic: el compromís i la participació de l’individu en la vida ciutadana. Totes estes actituds seran les que doten de sentit la capacitat creadora i innovadora, així com la gestió de projectes tant individuals com en equip.

La filosofia també ajuda a desenrotllar el sentit d’iniciativa i l’esperit emprenedor dins d’un marc ètic ineludible per a una societat que vullga guiar-se per principis que dignifiquen l’ésser humà, defugint així la seua cosificació i mercantilització.

Finalment, la filosofia treballa la competència sobre la consciència i expressions culturals. Esta competència inclou la consideració de l’art i el seu valor estètic, així com la cultura com a expressió necessària del ser humà. La reflexió filosòfica del curs, en diversos blocs, presenta a l’alumnat explícitament el fenomen estètic i el ser cultural de la persona com a realitats essencials d’allò humà.

El currículum incorpora plantejaments metodològics i didàctics coherents amb el desenrotllament de les competències, l’aprenentatge en contextos reals dels elements transversals i dels continguts de les àrees. Com el RD 116/2014 proposa, i en línia amb la Recomanació 2006/962/EC, del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, sobre les competències clau per a l’aprenentatge permanent, este decret es basa igualment a potenciar l’aprenentatge per competències integrades en la resta d’elements curriculars per a propiciar una renovació en la pràctica docent i en el procés d’ensenyament i aprenentatge. La metodologia farà insistència, especialment, en la compressió lectora de textos seleccionats dels autors/es i els temes estudiats en el curs. Els punts centrals en què es basa la metodologia són: a) Interacció i aprenentatge, l’objectiu últim del qual és que totes i tots els alumnes sense exclusió, adquirisquen els millors aprenentatges possibles. b) Aprenentatge situat, que emfatitza la dimensió social dels processos d’adquisició de les competències, un aprenentatge vinculat a un determinat context cultural, social i de relacions, i a unes determinades tasques que les persones hauran de resoldre i que els permetran adquirir la competència necessària. c) Estructures d’aprenentatge cooperatiu, que asseguren la interacció entre iguals i amb altres membres de la comunitat educativa i l’entorn. d) Didàctica específica de l’àrea, siga de caràcter general o relacionada amb alguns dels blocs de contingut, atenent a la seua singularitat, els recursos a utilitzar. El comentari de text és un recurs imprescindible. Però també és necessari treballar l’expressió oral. Treballs individuals o en grup que requerisquen una exposició, debats, etc.

Els procediments d’avaluació han de ser variats. Junt amb les proves escrites, el professor [o la professora] valorarà les exposicions orals, tant individuals com en grup; a més, tindrà en compte els comentaris de textos escrits al llarg del curs i la realització de breus redaccions sobre qüestions filosòfiques. Igualment avaluarà la participació en classe quan es facen debats.

Prova extraordinària de juny

Continguts mínims de Filosofia: consulteu les pàgines 249-256 del Real Decreto 1105/2014, de 26 de diciembre, por el que se establece el currículo básico de la Educación Secundaria Obligatoria y del Bachillerato.

PDF - 8.4 MB
Real Decreto 1105/2014, de 26 de diciembre, por el que se establece el currículo básico de la Educación Secundaria Obligatoria y del Bachillerato.

Veure en línia: el currículum de filosofia en 1r de batxillerat


Participa en el fòrum
Identificació
Escriu un missatge