Ètica i Filosofia en Secundària


Què és l’Ètica?

Alguns conceptes morals rellevants

per Àngels Varó Peral | 10/01/2008


Versión en Castellano: ¿Qué es la Ética?


1. Introducció

Una manera d’entendre l’Ètica sosté que el comportament moral de les persones depèn del “caràcter” o de la “manera de ser”. El “caràcter” o “manera de ser” ve determinat per l’herència (genètica o social) i, per tant, no es pot modificar. Segons aquesta manera de pensar, les normes i els valors morals són immutables. No poden canviar.

Una altra manera d’entendre l’Ètica afirma que el comportament moral de les persones depèn dels hàbits o costums. Els hàbits o costum provenen l’acord social i, per tant, sí poden ser modificats amb nous acords socials. Segons aquesta manera de pensar, les normes i els valors morals poden canviar. A més a més, com que els hàbits o costums els aprenem, necessitem de l’educació moral per a adquirir hàbits de “bon” comportament.

L’Ètica, o millor dit, les ètiques són reflexions filosòfiques sobre el comportament moral les quals ens proposen els elements necessaris per a resoldre els nostres conflictes interiors així com els conflictes que ens genera la convivència. D’aquesta manera podríem aconseguir unes relacions harmòniques i justes amb les altres persones.

Per començar veiem aquest vídeo i comentem els que ens suggereixen

2. Ètica i moral

“Ètica” deriva de la paraula grega ethos. Hi ha dos significats etimològics associats a “ètica” en el llenguatge grec els quals ens mostren dues maneres d’entendre i explicar el comportament de les persones:

  • Êthos significava “caràcter”, “manera de ser”. Aquest és el sentit que té la paraula “ètica” als poemes d’Homer (s. -IX o -IIIV), Il·líada i Odissea. Segons aquesta manera d’entendre l’ètica, el comportament moral depèn del “caràcter” o “manera de ser” de les persones. El “caràcter” o la “manera de ser” ve determinada per l’herència (genètica o social) i, per tant, no es pot modificar. Així, doncs, les normes i els valors morals són immutables.
  • Posteriorment (s -V), éthos significà “ús”, “costum”, “hàbit”. Amb aquest sentit apareix la paraula “ètica” als escrits de la sofística, de Plató, d’Aristòtil... Segons aquesta manera d’entendre l’ètica, el comportament moral depèn dels hàbits o costums. Els hàbits o costum són producte de l’acord social i, per tant, es poden modificar amb nous acords socials. A més a més, com que els hàbits o costums els aprenem, necessitem de l’educació moral per aconseguir hàbits de “bon” comportament.
JPEG - 27.9 kB

Moral” deriva del llatí mos, moris. El seu significat etimològic era “costum”, i també “norma” o “precepte”. De la fusió d’ambdós sentits (“costum” i “norma”) sorgí la concepció llatina de la moral: la moral, entesa com “bon costum”, està conformada pels diferents models socials de comportament. Aquest models funcionen com patrons de bona conducta i serveixen per valorar el comportament de les persones. Així, doncs, quan parlem de “moral”, parlem de “formes de vida” les quals reflecteixen les idees compartides sobre el valor i el sentit de les coses.

Ètica i moral. Si unim els significats etimològics de les paraules “ètica” i “moral”, tenim que la moral està conformada per les accions i els productes humans susceptibles de ser valorats com “bons” o “dolents”. I que l’ètica és una reflexió filosòfica sobre el nostre comportament moral (sobre els costums, les normes, la responsabilitat, els valors, l’obligació...) adreçada a buscar solucions dels problemes que té una persona amb si mateixa (resolució de conflictes intrasubjectius) i dels que apareixen en la convivència amb altres persones (resolució de conflictes intersubjectius).

Així doncs, l’ètica és la reflexió filosòfica sobre la moral. O, dit d’una altra manera, l’objecte d’estudi de l’ètica és la moral.

3. Tasques de l’ètica

Per a reflexionar sobre la moral, l’ètica fa una investigació filosòfica sobre el comportament moral de les persones. El punt de partida és, doncs, la descripció de la vida quotidiana (ètica descriptiva). A continuació procedeix a criticar i reformular les normes morals vigents en la vida quotidiana d’acord amb principis ètics racionals (ètica normativa). Aquests principis també són revisats i qüestionats per una reflexió crítica més profunda (metaètica). Finalment, després d’aquesta doble revisió crítica, l’ètica ens ofereix normes, valors i principis morals concrets per orientar la nostra conducta en la vida quotidiana (ètica aplicada).

JPEG - 75.4 kB

4. Alguns conceptes rellevants

L’anàlisi d’una acció moral (per exemple, “ajudar una persona agredida”), ens descobreix l’existència d’una sèrie de conceptes interrelacionats tals com “norma”, “responsabilitat”, “valor” “obligació”.

Veiem un exemple en fer l’anàlisi de l’acció moral, com ara: “ajudar una persona agredida”. Aquesta acció moral, ens revela, en el nostre comportament, el valor del respecte a la integritat física o psíquica de les persones, l’obediència a la norma moral “les persones hem d’ajudar-nos entre nosaltres”, l’obligació de complir tal norma perquè valorem positivament aquest tipus de comportament i la responsabilitat nostra d’evitar les agressions en la mesura de les nostres possibilitats. En aquest apartat tractarem d’aclarir el significat de tots aquests conceptes.

4.1 Accions morals

Cada dia, i al llarg de tota la nostra vida, fem múltiples accions: la digestió, respirar, menjar, anar al cinema, llegir un llibre, estudiar, cuinar, netejar, conviure, denunciar les injustícies... De totes aquestes accions, només són morals les que fem de manera conscient i lliure i, a més, tenen conseqüències sobre altres persones. Ací tenim la definició d’acció moral. Segons aquesta definició, només les persones podem fer accions morals.

Una acció moral es descompon en els següents elements:

  • El motiu (per què ho faig?) que ens mou a actuar. Per a què l’acció siga moral, el motiu ha de ser conscient.
  • La intenció (per a què ho faig?) que tenim, el resultat que pretenem aconseguir, és a dir, el fi que busquem. La consciència del fi i la decisió d’actuar fan que les acciones morals siguen voluntàries (les fem perquè així ho hem decidit).
  • Els mitjans (com ho faig?) que emprem per aconseguir el fi desitjat. L’elecció dels mitjans ha de tenir en compte que “el fi no justifica els mitjans”.
  • El resultat (la realització de l’acció) i les conseqüències (com afecta la nostra acció a les persones que ens envolten). Què aconseguisc en fer-ho?
JPEG - 11.8 kB

4.2 Normes morals

Abans de definir què són les normes morals, hem de saber que:

  • Una norma és una regla o pauta que indica com fer alguna cosa.
  • Les normes expressen obligacions (diuen que “quelcom” és un deure).
  • Hi ha diversos tipus de normes:
    • Normes de cortesia: S’ha de cedir el pas a les persones majors.
    • Normes de trànsit: S’ha de respectar el pas de vianants.
    • Normes de convivència social: S’ha de mantenir neta l’aula.
    • Normes morals: S’ha de dir la veritat.
    • Normes legals: S’ha de pagar imposts a l’Estat.

Les normes morals són normes generals que regulen la conducta de les persones, en la seua relació amb altres persones, en els aspectes que fan referència a la preservació de la integritat física, el benestar, la distribució equitativa dels recursos limitats i la llibertat d’actuar.

Hem de tenir present que la força del costum i la inèrcia de la tradició ens porten moltes vegades a demanar respecte i obediència a normes morals que ja han deixat de complir la funció per a la qual foren concebudes. D’aquí la necessitat d’ajustar i canviar algunes de les normes morals vigents en la nostra cultura.

4.3 Responsabilitat moral

Abans hem definit l’acció moral com aquella que és feta de forma conscient i lliure i, a més, té conseqüències sobre el comportament d’altres persones.

La responsabilitat té a veure amb la consciència i amb la llibertat. Només serem responsables de la nostra conducta moral quan:

  • el nostre comportament tinga un caràcter conscient. És a dir, quan coneguem les circumstàncies i conseqüències de les nostres accions. La ignorància és un eximent de la responsabilitat, però aquesta exempció només estarà justificada quan no siguem responsables de la nostra pròpia ignorància.
  • la nostra conducta siga lliure. Si ens trobem coaccionades per causes externes, perdem el control sobre els nostres actes i se’ns tanca el camí de l’elecció i la decisió pròpies (perdem la llibertat). El resultat és que fem actes no decidits lliurement i, per tant, no se’ns pot fer responsables dels nostres actes. Ara bé, que la coacció exterior ens puga anul·lar la voluntat (llibertat) i ens puga eximir de la responsabilitat, açò no s’ha de prendre en un sentit absolut. Perquè en la majoria de casos, a pesar de la coerció externa, ens queda un marge d’opció i, per tant, de responsabilitat moral.
JPEG - 20.3 kB

4.4 Valoració moral

La moral, com ja hem vist, es refereix tant a les accions com als productes humans que poden ser valorats com “bons” o “dolents”. La valoració moral consisteix a atribuir un valor a una acció o producte humà. En l’acció de valorar trobem aquests tres elements:

  • El valor atribuïble. Encara que no hi ha acord respecte a què són els valors, podem definir-los com un conjunt no ben especificat de termes que denoten entitats abstractes (que no són objectes). Són valors els termes com ara pau, justícia, bellesa, felicitat, bé, llibertat, igualtat, solidaritat, amistat, autoestima... Els valors representen l’haver de ser (l’ideal o utopia), no el ser (la realitat), per això són “guies de conducta”. En general, els valors sempre han anomenat defectes, faltes, alguna cosa que no tenim, però que hauríem de tenir. Per això, els valors ens serveixen per a denunciar les carències de la societat i per a intentar transformar-la. Per exemple, quan diem que la societat ha de ser justa, el que fem és dir que ara la societat no és justa, però podem aconseguir que ho siga. Actualment s’accepta que els valors, principis i ideals de la nostra cultura vénen recollits en els denominats “drets fonamentals”, expressats en la “Declaració Universal dels Drets Humans”.
  • L’objecte valorat. Els objectes susceptibles de valoració moral són les accions morals, els actes humans els resultats i les conseqüències dels quals afecten altres persones.
  • La persona que valora. Quan valorem emetem un judici sobre la bondat o maldat dels actes morals. Jutgem des dels principis, normes i valors propis que tenim interioritzats. És a dir, valorem des de la nostra cultura.

Per a fer una valoració adequada dels actes morals, hem de tenir en compte tots i cadascun dels elements constitutius de les accions morals (motivació, intenció, fi, mitjans, resultats i conseqüències). I per a valorar adequadament una persona hi ha que considerar els seus actes globalment, i no de manera aïllada. Els actes aïllats no defineixen la nostra personalitat moral. No som mentideres perquè hagem dit alguna mentida.

4.5 Obligació moral

El nostre comportament moral està orientat per les normes morals. Les normes morals, com ja hem vist, expressen obligacions (diuen que “quelcom” és un deure). Així doncs, podem dir que tenim l’obligació de comportar-nos segons les normes morals i d’evitar els actes prohibits per elles. Però aquesta obligació ha de ser “triada” i no imposada; ha de ser fruit d’una convicció interior: només estem obligades moralment quan coneixem les normes, quan les reconeixem com a pròpies, i podem triar complir-les optant lliurement entre diverses alternatives.

JPEG - 14.8 kB

4.6 Dilemes morals

Quan una persona es troba en una situació que li exigeix complir amb dues o més deures alhora, però només pot complir un d’ells, es troba davant d’un problema o dilema moral. Amb freqüència, els dilemes morals són comparats amb conflictes tràgics de solució impossible a causa de la contraposició de normes morals irreconciliables. No obstant es tracta d’un fenomen quotidià que es dóna en tots els àmbits de la nostra vida (familiar, professional i personal).

JPEG - 9.6 kB

Un cas de dilema moral, proposat per Esperanza Guisan, és el següent: imaginem una dona que, per a continuar la seua vida, necessita que el seu marit abandone la seua actual carrera professional o política. Ho necessita en el sentit que, si no ho fa, ella es sentirà abandonada, sotmesa a depressions contínues les quals empitjoraran gradualment el seu estat físic i mental, la qual cosa faria témer un desenllaç fatal (el suïcidi). Deu l’home sacrificar la seua carrera professional per a què la dona no es suïcide? Quina vida ha de prevaler sobre l’altra? Quin concepte de vida ha de ser prioritari?

La resolució de dilemes morals no consisteix únicament a resoldre conflictes entre valors, principis o drets (dret a la vida enfront del dret a l’èxit professional). També cal valorar i arbitrar els distints interessos de les persones que s’hi troben implicades.

En açò consisteix l’ètica: en proporcionar-nos els elements necessaris per poder resoldre els nostres conflictes (intersubjectius i intrasubjectius), de manera que puguem aconseguir l’equilibri psíquic, potenciar les nostres possibilitats de “gaudi” i aconseguir unes relacions harmòniques i justes amb les altres persones.

Veure en línia: Resum de la unitat didàctica


Participa en el fòrum
Identificació
Escriu un missatge