Ètica i Filosofia en Secundària


Inici > Àmbit social > Les primeres civilitzacions (I). Mesopotàmia
Les primeres civilitzacions (I). Mesopotàmia

per filosofem | 19/01/2015


Mesopotàmia

Fa uns 6.000 anys a l’Orient Pròxim, els poblats neolítics es van transformar gradualment en ciutats i sorgiren les primeres grans civilitzacions urbanes. A mesura que creixia la població i s’intensificava l’especialització del treball i la divisió social, es formaven els primers nuclis urbans, on vivien les famílies que no estaven directament vinculades a la producció d’aliments.

Amb l’establiment d’aquestes societats urbanes sorgeix també la civilització, la qual es caracteritza per tenir com a tret principal una estructuració social i econòmica ben establerta i la creació d’estats organitzats que s’encarreguen de regular la vida de les persones mitjançant codis i lleis. Aquestes civilitzacions van aparèixer a Mesopotàmia, a la vora dels rius Tigris i Èufrates, i, una mica més tard a Egipte, al voltant del riu Nil. Més endavant, van sorgir unes altres cultures urbanes: la hindú, originada a l’entorn del riu Indus, i la xinesa, que va néixer al voltant del riu groc.

"Mesopotàmia" és un terme geogràfic que designa la conca hidrogràfica formada pels rius Tigris i Eufrates. El terme Mesopotàmia fou utilitzat per primera vegada en l’etapa grega i significa "país entre rius". Va acollir les primeres civilitzacions de les quals coneixem la història gràcies a l’escriptura, i va tenir ciutats molt importants que es consideren de les més antigues del món.

Per a veure la situació geogràfica de Mesopotamia, veiem el vídeo "Mesopotamia y Oriente Medio"

Històricament es va dividir en dues regions: l’Alta Mesopotàmia o Assíria, situada al nord i habitada pel poble assiri, i la Baixa Mesopotàmia o Caldea, situada al sud i habitada pel sumeri i accadi. La història política va estar marcada per l’alternança en el poder d’aquests pobles.

JPEG - 199.9 kB
Mesopotàmia

En aquest vídeo pots visionar un breu resum sobre les primeres civilitzacions a Mesopotàmia

Les primeres ciutats-estat

A mesura que augmentava la població i s’intensificava l’especialització del treball i la divisió social, es formaren els primers nuclis urbans, on vivien les famílies que no estaven directament vinculades a l’agricultura i la ramaderia.

JPEG - 106.8 kB
Reconstrucció de la ciutat d’Ur

Les primeres ciutats estaven envoltades de muralles, els carrers eren de terra, estrets i no estaven ordenats. En general, les ciutats constaven d’un nucli central, on se situava el temple o el palau, i d’un espai públic en el qual s’instal·lava el mercat. Al seu voltant, proliferaven les cases de la gent i els seus tallers d’artesania. En les ciutats més desenvolupades, els carrers tenien paviment i canalització d’aigua. Les muralles exteriors, amb els seus fossars, envoltaven la ciutat i en garantien la defensa.

JPEG - 381.1 kB
Recreació d’una casa a Mesopotàmia

Estructura política-social

Generalment, la societat mesopotàmica estava dividida en dos grups socials:

  • la classe dominant (governants, sacerdots, funcionaris, soldats i comerciants) i
  • la classe dominada (camperols, artesans, esclaus).

Les autoritats, els reis i els sacerdots —que inicialment només arbitraven algun conflicte i ordenaven obres puntuals— començaren a dictaminar lleis i normatives i a organitzar la feina de tota la comunitat. Aquestes noves tasques propiciaren l’aparició d’un nou col·lectiu de treballadors especialitzats, els funcionaris, encarregats de les tasques administratives de la ciutat.

Sobre l’estatus de les dones podem afirmar que, en general, els drets de les dones a Mesopotàmia no eren iguals als dels homes. Però en períodes primerencs les dones podien arribar als llocs de mercat, comprar i vendre, atendre assumptes legals en absència dels homes, tenir les seves pròpies propietats, prestar i demanar prestat, i realitzar negocis per si mateixes. Les dones de la classe dominant, com les sacerdotesses i les components de les famílies reals, aprenien a llegir i escriure. [1]

JPEG - 146.9 kB
Estructura Social a les ciutats-estat de Mesopotàmia

Políticament, Mesopotàmia fou governada per monarquies teocràtiques on el poder (religiós, polític i militar) estava concentrat en la figura del rei i la classe dominant controlava la riquesa econòmica, les forces polítiques i militars i el coneixement.

Economia

JPEG - 16.5 kB
Economia

L’agricultura, la ramaderia i el comerç eren les activitats econòmiques principals. No hi havia propietat privada, les terres adjacents a la ciutat pertanyien als deus i eren gestionades per la classe dominant.

  • En agricultura conreaven blat, ordi (civada), vinya, olivera i palmeres datileres de les quals s’extreien sucs per a preparar begudes i fibres per a la indústria tèxtil; construïren canals per a regar; i inventaren l’arada, que era tirada per bous.
  • La ramaderia es basava en la cria d’ovelles, cabres i cavalls.
  • El comerç basat en el bescanvi, que consistia en l’intercanvi de béns d’acord a les necessitats de les parts, ja que no coneixien la moneda.

Invents

Algunes de les innovacions tecnològiques de les que ara gaudim, foren iniciades pels pobles que habitaren Mesopotàmia. Destaquen: la roda, canals d’irrigació i poalanca (xaduf), arat, torn per a la terrissa, maons (rajoles), vaixell i vela, escriptura, moneda.

Activitat 1: Escriu en el teu quadern, o en un document de text, les característiques general d’un d’aquest pobles que habitaren Mesopotàmia: sumeri i acadi (3.500ac - 1950ac) babilonis i assiris (1950 ac - 625 ac), neobabilònic (625ac - 539ac), persa (539ac - 331ac)

Activitat 2: Fes un vídeo, o un diaporama, amb els invents atribuïts als pobles que habitaren Mesopotàmia

Expressions artístiques

En aquest vídeo podem veure, resumidament, l’art mesopotàmic.

Arquitectura

Ziggurat: És un edifici d’origen sumeri. Des d’un punt de vista arquitectònic, el ziggurat consta bàsicament d’un nucli de maons assecats al sol i recobert de maons cuits. Emplaçat sobre una gran plataforma, s’aixecava en forma de pisos, el superior sempre més petit que l’inferior. Al cim, al qual s’accedia per tres escales, hi havia el gigunu, sala destinada al descans del déu en la seva davallada cap a la terra. Bé que no se’n conserva cap de sencer, sembla que algun ziggurat, com el de Babilònia, arribà a tenir entre sis i set pisos, amb una alçada total d’uns 100 m. En general, però, eren de dimensions més reduïdes. Molts d’ells daten de la dinastia III d’Ur i foren restaurats o reconstruïts, de vegades, en època posterior, com és el cas d’Ur (2 687 m2 de superfície), un dels més famosos i ben conservats. Aixecat per Ur-Nammu (2113-2096 aC), els seus tres pisos originals foren augmentats a cinc o set per Nabucodonosor II (605-562 aC).

JPEG - 40.4 kB
Ziggurat a la ciutat d’Ur

Palaus: Grans edificis polítics i administratius, centre de l’imperi. Residència de la dinastia real, nobles, sacerdots i funcionaris, a més de dipòsit del tresor i de les collites.

JPEG - 462.4 kB
Porta Ishtar

Escultura

L’escultura mesopotàmica és sobretot antropomòrfica, encara que també podem trobar relleus amb animals fantàstics, escenes de cacera i religioses.

Els materials utilitzats són la pedra, argila, l’alabastre i fins i tot l’ivori i bronze.

En l’escultura, les imatges són representades de forma sintètica. Són figures bloc amb perspectiva frontal, i només s’accentuen alguns trets com els ulls, el pèl i les mans (que en les figures votives solen estar creuades en el pit). La forma de les figures sol ser trapezoïdal, amb muscles engruixats i cintura estreta, solen ser figures sedents i de petita grandària. En la base podem trobar textos cuneïformes que identifiquen al personatge representat. Pel que fa al relleu, manté la representació hieràtica i de perfil. Són figures lineals amb un marcat contorn i que la idealització del personatge.

JPEG - 12.4 kB
Patesi (governador) Gudea 2.120 ac

Pintura

La pintura fou utilitzada per a embellir els palaus, zigurants i les cases, Manca de persopetiva i cromàticament utilitza els colors blanc, blau i roig i no representaven les ombres. Els temes solen ser escenes de guerra i de rituals amb un estil realista.

PNG - 205.6 kB
Estendard d’Ur

Música

JPEG - 21.2 kB
Lira

Les fonts que ens permeten el coneixement de la música i els instruments mesopotàmics són tant documents literaris com reproduccions artístiques d’instruments (pictòriques o escultòriques), així com alguna excepcional trobada arqueològica dels propis instruments. Fins i tot s’ha trobat documents que conserven la notació musical babilònica. [2]

Entre els instruments de corda, la lira o Kitara es considera l’instrument típic sumeri. S’han trobat lires adornades amb or, plata i plaques de closca amb il·lustracions, en les tombes d’Ur I. Les primitives lires sumèries eren molt grans (lira de peu sumeri). Posteriorment, la lira de peu es va convertir en lira de ma (hi ha reproduccions d’aquest tipus de lira de l’època babilònica (1800 AC). També cal mencionar l’arpa i el llaüt (el qual sol estar representat entre mans femenines).

En el vídeo "La lira de plata sumèria" podem escoltar la seua música

Entre els instruments de vent, cal destacar la flauta, les Xirimies dobles i les trompetes rectes i espirals.

JPEG - 85.8 kB
Flauta

Entre els instruments de percussió cal nomenar els sonalls, varetes entrexocades, sistros en forma d’U, campanes de bronze i platets de mà. Una peculiaritat la constitueixen els timbals de calder de metall. També conegueren el tambor cilíndric, el petit tambor de marc (pandereta) i el gran tambor de marc (bombo)

En aquest vídeo podem escoltar música tradicional sumeria.

Webgrafia:

Notes

[2Tret de Wikipedia: Música de Mesopotamia.


Participa en el fòrum
Identificació
Escriu un missatge

    Àlbum d'imatges

  • Codi d'Hammurabi
  • Estela d'Aššur-nasir-pal (685-627 a. C)
  • Deessa, la reina de la nit (1800-1750 ac)