Inici > Filosofia > Història de la Filosofia > Filosofia moderna > Descartes
Descartes

Discurs del Mètode

dijous 12 de gener de 2012, per  Àngels Varó Peral


Español: Descartes

El Racionalisme modern representa una visió general del món i del coneixement harmoniosa, ordenada, geomètrica i estable, basada en el pensament metòdic (del dubte o del mètode "more geometrico"), la claredat d’idees (principi d’evidència) i la creença en l’estabilitat de les idees (la doctrina de la “substància”). En contraposició, l’empirisme representa una visió del món dinàmica, que canvia contínuament, interessada per la utilitat del saber, innovadora en teories del coneixement i de la societat.

Veure en línia: Diaporama o presentació de la unitat didàctica

  • BIOGRAFIA DE RENÉ DESCARTES:

    Una breu explicació de la vida de Descartes la podem trobar en la Viquipèdia

    En la web Filosofia i Pensament de Ramon Alcoberro, trobem una contextualització i explicació de la figura de René Descartes.

  • LECTURA: Discurs del mètode , Parts I-II-III-IV.

    • Abans de llegir el llibre, consulteu a la web "Filosofia i Pensament" de Ramon Alcoberro l’article "Per llegir el Discurs del Mètode"

    • També us deixe uns vídeos, en castellà, per a seguir la lectura del Discurs:

      • Primera part:

        • Constitueix una autobiografia intel·lectual en la qual Descartes posa en dubte tots els coneixements apresos al llarg de la seva educació. En aquesta primera part René proposa un nou mètode per arribar a un saber que sigui segur. Al mateix temps realitza una dura crítica a les ciències i a la filosofia escolàstica del seu temps. Després d’aquesta crítica admet que només les matemàtiques i el coneixement d’altra gent, mitjançant els viatges, ofereixen un saber segur, però Descartes acaba també criticant els viatges degut a les contradiccions existents entre pobles que no li permeten arribar a descobrir la veritat. Conclou dient que l’única forma de trobar la veritat està en un mateix. [1]

      • Segona part:

        • Al principi d’aquesta segona part ens parla d’una habitació d’hivern on junt amb una estufa va disposar de la tranquil·litat necessària per començar a elaborar el seu mètode. Tot seguit senyala que les ciències, al haver estat realitzades per diversos autors, cada un amb la seva pròpia opinió, no són portadores d’un vertader saber. Proposa renunciar a aquesta diversitat d’opinions que ens han estat ensenyades i en el seu lloc escollir-ne d’altres amb la pròpia raó. Descartes aclareix que aquesta reforma no està encaminada a reformar l’ensenyança oficial, ni l’ordre social, sinó que només exposa la manera segons la qual ell ha portat a terme una reforma del seu propi pensament. Un cop aclarit això, pren la radical decisió de dubtar de forma metòdica i provisional de tot el que l’envolta. A continuació exposa d’una forma molt breu els fonaments del seu nou mètode, els quals ha trobat en la lògica, en l’anàlisi geomètric i en l’àlgebra. Aquest fonaments són aquestes quatre regles:
          • La primera consisteix en no admetre mai res com a vertader sense haver conegut amb evidència que així és.
          • La segona, consisteix en dividir cada una de les dificultats a examinar en tantes parts com sigui possible i necessari per a una millor solució.
          • La tercera, consisteix en conduir amb ordre els propis pensaments, començant pels objectes més simples i fàcils de conèixer, per ascendir mica a mica, gradualment, fins al coneixement dels més complexes.
          • I la quarta, consisteix en fer enumeracions tant completes i revisions tant àmplies, que s’arribi a estar segur de no haver omès res.
        • Formulades aquestes regles Descartes les va aplicar a les matemàtiques, per ser considerades l’objecte més simple i clar. Gràcies a aquesta aplicació va adaptar el càlcul algebraic i l’anàlisi a la solució de problemes. Va concebre aleshores el projecte filosòfic de fonamentar la ciència en general. [2]


      • Tercera part:

        • Descartes havia establert a la segona part el dubte metòdic per poder arribar a la veritat, però a la tercera part explica que, mentre es dedicava a estudiar això, havia de crear una moral provisional que regís la seva vida. Aquesta moral provisional tenia una sèrie de màximes:
          • La primera consistia en obeir les lleis i els costums del seu país, conservar la religió i guiar-se per les opinions més moderades.
          • La segona consistia en ser el més ferm i decidit possible en les accions i en seguir les opinions més dubtoses com si haguessin estat vertaderes.
          • La tercera consistia en canviar els propis desitjos abans que l’ordre del món. Afirma que res excepte els pensaments estan completament en el nostre poder.
        • Com a conclusió a la seva moral provisional el primer pensador modern decideix dedicar tota la seva vida a cultivar la raó i a avançar en el coneixement mitjançant l’ús del seu mètode. Per posar en pràctica el mètode, Descartes decideix posar-se a viatjar i a conversar amb gent. Durant nou anys porta a terme aquesta feina, malgrat que durant aquest temps avança molt en el coneixement de la veritat no aconsegueix trobar els fonaments d’una filosofia "més certa que la vulgar". Per realitzar aquesta nova filosofia es dirigeix a Països Baixos on la Guerra dels Trenta Anys li ofereix el marc ideal per porta a terme aquesta feina. [3]


      • Quarta part

        La quarta part és el capítol central del Discurs del mètode i en ell Descartes crea una nova filosofia seguint les regles del mètode exposat a la segona part.
        El primer que fa és posar en pràctica el dubte metòdic, això és, dubtar de tot l’existent, la qual cosa el porta al primer principi de la seva filosofia: cogito, ergo sum (penso, aleshores existeixo) ja que mentre pensa que tot és fals és absolutament necessari que ell pensi i, per tant, és quelcom i existeix.
        A partir d’aquest primer principi Descartes estableix l’existència de Déu. El primer argument que dóna per justificar l’existència de Déu és que si tenim consciència de què la nostra naturalesa és imperfecte és perquè sabem en què consisteix la naturalesa perfecte.
        El segon argument parteix de la nostra pròpia imperfecció, ja que si nosaltres que coneixem el que és perfecte ens haguéssim creat a nosaltres mateixos ens hauríem fet perfectes. Per tant es requereix un creador del nostre ser, que té en sí aquestes perfeccions, Déu, del qual depèn tot i sense el qual res podria existir.
        L’últim argument que dóna per justificar l’existència de Déu és que Déu, entès com la perfecció, és el més gran que es pot arribar a imaginar. Déu ha d’existir -"argument ontològic" de Sant Anselm- ja que sinó, podria pensar-se en quelcom més perfecte i aleshores, això seria Déu.
        L’existència de Déu alhora ens mostra l’existència del món ja que si Déu al ser infinitament bo i vertader no pot permetre que ens enganyem al creure que el món no existeix, és així com Déu ens garanteix l’evidència de les nostres idees.
        Però Descartes, al final, tot i tenint en compte el que ha dit, afirma que és el nostre deure i no el de Déu, alliberar-nos de les il·lusions i evitar els errors. [4]


      • Cinquena part


      • Sisena part


  • CONTINGUTS CONCEPTUALS PER A LA PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT:
    • El mètode cartesià: ideal matemàtic de certesa, dubte metòdic i criteri de veritat.
    • Concepte d’idea en Descartes i els seus tipus.
    • Concepte de substància en Descartes i els seus tipus. Arguments demostratius de l’existència de Déu i del món.
    • Dualisme antropològic. Mecanicisme i llibertat.
    • Moral provisional.

  • ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ:

  • ACTIVITATS D’EXPRESSIÓ ESCRITA:

Notes


[1] Tret de Discurs del Mètode Viquipèdia

[2] Tret de Discurs del Mètode Viquipèdia

[3] Tret de Discurs del Mètode Viquipèdia

[4] Tret de Discurs del Mètode Viquipèdia

Documents adjunts





Fòrum




ATENCIÓ !

Per participar al fòrum, cal registrar-se. Si ja ho has fet, escriu a continuació l'identificador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho has fet, ara pots registrar-te. Inscripció

[Connexió] [Inscripció] [contrasenya oblidada?]



2008-2013 FilosoFEM
Continguts de FILOSOFEM | | Contacte | RSS 2.0 | Estadístiques | Visitants : 1172 / 210497
Web personalitzada i mantinguda per Àngels Varó Peral
Els continguts d'elaboració pròpia d'aquesta web estan subjectes a una llicència de: Llicència de Creative Commons

SPIP
Web feta amb l'SPIP 3.0.5
+ Menu babbibel