Ètica i Filosofia en Secundària


Inici > H. Filosofia > Filosofia Moderna > René Descartes (1596-1650)
René Descartes (1596-1650)

Discurs del Mètode.

per Àngels Varó Peral | 12/01/2012 (publicació anterior: 19/01/2008)


Versión en Castellano: René Descartes (1596-1650)

El Racionalisme modern representa una visió general del món i del coneixement harmoniosa, ordenada, geomètrica i estable, basada en el pensament metòdic (del dubte o del mètode "more geometrico"), la claredat d’idees (principi d’evidència) i la creença en l’estabilitat de les idees (la doctrina de la “substància”). En contraposició, l’empirisme representa una visió del món dinàmica, que canvia contínuament, interessada per la utilitat del saber, innovadora en teories del coneixement i de la societat.

1. BIOGRAFIA DE RENÉ DESCARTES

  • Una breu explicació de la vida de Descartes la podem trobar en la Viquipèdia
  • En aquest vídeo podem escoltar una breu biografia del nostre filòsof.
  • En aquest vídeo tenim una breu introducció a la filosofia de René Descartes

2. PROJECTE FILOSÒFIC DE DESCARTES

René Descartes (1596-1650) es proposà trobar la veritat filosòfica només amb l’ús de la Raó (prescindint de la fe i de l’experiència sensible). La filosofia, igual que les matemàtiques, havia de ser un sistema de veritats ordenat de manera deductiva, açò és, de manera que la ment pogués passar de les veritats fonamentals (les que són evidents per si mateixes i indubtables) a altres veritats implicades per les primeres. Per això, es va proposar desenvolupar un sistema de proposicions vertaderes en el qual no es donés per suposat res que no fos evident per si mateix i indubtable. Aquest sistema de proposicions vertaderes es caracteritzarà per una connexió orgànica entre totes les seues parts i per reposar sobre un fonament segur. D’aquesta manera el sistema serà impermeable a l’escepticisme.

El projecte cartesià comprenia:

  1. La unificació de totes les ciències en una sola.
  2. La formulació d’un mètode nou.
  3. La formulació d’unes normes de moral provisional (moral per provisió).
  4. El desenvolupament de les diverses ciències.

Per a dur a terme aquest projecte, Descartes trencà conscientment i deliberada amb el passat filosòfic. Davant l’aristotelisme, optà per no sotmetre’s a cap autoritat filosòfica, només hauria de confiar en la seua Raó. Front la filosofia escolàstica, decidí no utilitzar termes sense un sentit clar, assolir idees clares i distintes i treballar només amb elles. Ara bé, això no significà que Descartes rebutgés les veritats establertes per altres filosofies. El que ell volia era redescobrir-les, provar de nou la seua veritat d’una manera deductiva: des de les proposicions bàsiques i indubtables procedir sistemàticament fins les proposicions derivades. Descartes no pretengué produir una filosofia “nova” pel que fa al seu contingut, sinó una filosofia “certa i ben ordenada”.

3. LECTURA RECOMANADA

  • També us deixe uns vídeos, en castellà, per a seguir la lectura del Discurs:
    • Primera part del Discurs del Mètode:
      • Constitueix una autobiografia intel·lectual en la qual Descartes posa en dubte tots els coneixements apresos al llarg de la seva educació. En aquesta primera part René proposa un nou mètode per arribar a un saber que siga cert. Al mateix temps critica durament les ciències i la filosofia escolàstica del seu temps
      • . Després d’aquesta crítica admet que només les matemàtiques i el coneixement d’altra gent, mitjançant els viatges, ofereixen un saber segur, encara que Descartes acabarà per criticar també els viatges perquè les contradiccions existents entre pobles, no li permeten arribar al descobriment del coneixement vertader. Conclou dient que l’única forma de trobar la veritat està en un mateix. [1]
    • Segona part del Discurs del Mètode:
      • Al principi d’aquesta segona part ens parla d’una habitació d’hivern on junt amb una estufa va disposar de la tranquil·litat necessària per començar a elaborar el seu mètode. Tot seguit assenyala que les ciències, com que han estat realitzades per diversos autors, cadascú amb la seva pròpia opinió, no són portadores de la vertadera saviesa. Aleshores, proposa renunciar a tota aquesta diversitat d’opinions que ens han estat ensenyades i en el seu lloc escollir-ne d’altres fent ús de la pròpia raó. Descartes aclareix que aquesta reforma no està encaminada a reformar l’ensenyament oficial, ni l’ordre social, sinó que només exposa la manera segons la qual ell ha portat a terme una reforma del seu propi pensament. Un cop aclarit això, pren la radical decisió de dubtar de forma metòdica i provisional de tot el que l’envolta. A continuació exposa d’una forma molt breu els fonaments del seu nou mètode, els quals ha trobat en la lògica, en l’anàlisi geomètric i en l’àlgebra. Aquest fonaments són aquestes quatre regles:
        • La primera consisteix en no admetre mai res com a vertader sense haver conegut amb evidència que així és.
        • La segona, consisteix en dividir cada una de les dificultats a examinar en tantes parts com siga possible i necessari per a una millor solució.
        • La tercera, consisteix en conduir amb ordre els propis pensaments, començant pels objectes més simples i fàcils de conèixer i ascendir gradualment fins el coneixement dels objectes més complexos.
        • I la quarta, consisteix en fer enumeracions tant completes i revisions tant àmplies, que s’arribe a tenir la seguretat de no haver omès res.
      • Formulades aquestes regles, Descartes les va aplicar a les matemàtiques, per ser considerades aquestes l’objecte més simple i clar. Gràcies a aquesta aplicació va adaptar el càlcul algebraic i l’anàlisi a la solució de problemes geomètrics (Geometria analítica). Va concebre aleshores el projecte filosòfic de fonamentar la ciència en general. [2]
    • Tercera part del Discurs del Mètode:
      • Descartes havia establert, en la segona part, el dubte metòdic per poder arribar a la veritat. En aquesta tercera part explica que, mentre es aplica el dubte metòdic, ha de comptar amb una moral provisional amb la qual poder regir el seu comportament en societat. Aquesta moral provisional tenia una sèrie de màximes:
        • La primera consistia en obeir les lleis i els costums del seu país, conservar la religió i guiar-se per les opinions més moderades.
        • La segona consistia en ser el més ferm i decidit possible en les accions i en seguir les opinions més dubtoses com si foren vertaderes.
        • La tercera consistia en canviar els propis desitjos abans que l’ordre del món. Afirma que res, excepte els pensaments, està completament en el nostre poder.
      • Com a conclusió a la seva moral provisional el primer pensador modern decideix dedicar tota la seva vida a cultivar la raó i avançar en el coneixement mitjançant l’ús del seu mètode. Per posar en pràctica el mètode, Descartes decideix viatjar i conversar amb gent. Durant nou anys porta a terme aquesta feina, malgrat que durant aquest temps avança molt en el coneixement de la veritat, no aconsegueix trobar els fonaments d’una filosofia "més certa que la vulgar". Per realitzar aquesta nova filosofia es dirigeix a Països Baixos on la Guerra dels Trenta Anys li ofereix el marc ideal per portar a terme aquesta feina. [3]
    • Quarta part del Discurs del Mètode:
      • La quarta part és el capítol central del Discurs del mètode on Descartes crea la nova filosofia seguint les regles del mètode exposat en la segona part.
        • El primer que fa és posar en pràctica el dubte metòdic, això és, dubtar de la veritat dels coneixements sobre tot el que existeix, la qual cosa el porta al primer principi de la seva filosofia: cogito, ergo sum (penso, doncs existeixo) ja que mentre pensa que tot és fals és absolutament necessari que ell pense i, per tant, és alguna cosa que existeix.
        • A partir d’aquest primer principi Descartes estableix l’existència de Déu.
          • El primer argument que dóna per justificar l’existència de Déu és que si tenim consciència de què la nostra naturalesa és imperfecta és perquè sabem en què consisteix la naturalesa perfecta.
          • El segon argument parteix de la nostra pròpia imperfecció, ja que si nosaltres que coneixem el que és perfecte ens haguéssim creat a nosaltres mateixos ens hauríem fet perfectes. Per tant es requereix un creador del nostre ser, que té en sí aquestes perfeccions, Déu, del qual depèn tot i sense el qual res podria existir.
          • L’últim argument que dóna per justificar l’existència de Déu és que Déu, entès com la perfecció, és el més gran que es pot arribar a imaginar. Déu ha d’existir -"argument ontològic" de Sant Anselm- ja que sinó, podria pensar-se en quelcom més perfecte i aleshores, això seria Déu.
        • L’existència de Déu li permetrà demostrar l’existència del món ja que Déu, en tant que ser infinitament bo i vertader, no pot permetre que ens enganyem quan afirmem que el món existeix, és així com Déu ens garanteix l’evidència de les nostres idees.
        • Finalment, Descartes, tot i tenint en compte el que ha dit, afirma que és el nostre deure, i no el de Déu, alliberar-nos de les il·lusions i evitar els errors. [4]
    • Cinquena part del Discurs del Mètode:
      • Exposa algunes aplicacions del mètode cartesià a la física i a la fisiologia (moviment del cor). L’univers, la naturalesa, està regulada per unes poques lleis mecàniques que permeten explicar tots el fenòmens materials. Utilitza com exemples la concepció de la llum, el moviment del cor, els éssers vius entesos com animals-màquina (el motor de la qual és el cor) i la diferència entre l’home (cos i ànima) i els animals. Prova que els animals manquen d’ànima i que l’home posseeix una ànima immortal independent del seu cos.
    • Sisena part del Discurs del Mètode:
      • Tracta sobre els beneficis del seu mètode: el progrés científic de la humanitat. Comença per explicar les raons que el portaren a endarrerir la publicació del seu llibre (atès el judici que la Inquisició feu a Galileu i el seu posicionament en favor de les tesis contràries al geocentrisme) i les raons que el porten, finalment, a publicar-lo: compartir els resultats de les seues investigacions amb altres científics i donar la possibilitat de què altres investigadors les continuen. Descartes entén la tasca científica com una activitat de cooperació entre científics que comparteixen les seues investigacions entre sí per a facilitar el progrés del coneixement científic. Coneixement que serà utilitzat per a transformar la naturalesa en benefici dels homes.

4. CONTINGUTS CONCEPTUALS PER A LA PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

  1. El mètode cartesià: ideal matemàtic de certesa, dubte metòdic i criteri de veritat.
  2. Concepte d’idea en Descartes i els seus tipus.
  3. Concepte de substància en Descartes i els seus tipus.
  4. Arguments demostratius de l’existència de Déu i del món.
  5. Dualisme antropològic. Mecanicisme i llibertat.
  6. Moral provisional.

5. ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA

Activitat 1

Fes un resum de les parts primera, segona, tercera i quarta del Discurs del Mètode

Primera part. Idees del text

[Consideracions sobre les ciències]

[A. La raó i el mètode]

1. ... el poder de judicar bé i de distingir el ver del fals – que és pròpiament el que anomenem bon sentit o raó – és per naturalesa igual en tots els homes, i que, per tant, la diversitat de les nostres opinions no ve pas del fet que els uns siguin més racionals que els altres, sinó solament del fet que dirigim els nostres pensaments per vies diverses i no considerem les mateixes coses. Perquè no n’hi ha prou de tenir l’esperit bo, sinó que el principal és aplicar-lo bé.

2. ...pel que fa a la raó, o al sentit, essent com és la única cosa que ens fa homes i ens distingeix de les bèsties, vull creure que es troba sencera en cadascú, i seguir en això l’opinió comuna dels filòsofs que diuen que només hi ha més i menys entre els accidents, i no entre les formes o naturaleses, dels individus d’una mateixa espècie.

3. ... he creat un mètode que em sembla que em permet d’incrementar gradualment el meu coneixement i d’elevar-lo a poc a poc fins al punt més alt a què la mediocritat del meu esperit i la curta durada de la meva vida li pugin permetre d’atènyer.

4. Amb tot, és ben possible que m’equivoqui... Però m’agradaria fer veure en aquest discurs quins són els camins que he seguit i presentar-hi la meva vida com en un quadre

5. Així, el meu propòsit no és pas ensenyar el mètode que tothom ha de seguir per a dirigir bé la seva raó, sinó simplement mostrar de quina manera jo he procurat dirigir la meva.

[B. Crítica de la instrucció rebuda]

6. He estat criat en les lletres des de la meva infantesa; i, com que em feien creure que amb elles es podia adquirir un coneixement clar i segur de tot allò que és útil per a la vida, tenia un gran desig d’aprendre-les. Però, així que vaig acabar tot aquest cicle d’estudis ... vaig canviar enterament de parer. Perquè em trobava entrebancat per tants dubtes i errors que em semblava que no n’havia tret cap profit, de procurar instruir-me, fora d’haver descobert cada vegada més la meva ignorància.

7. Tanmateix, no deixava pas d’apreciar els exercicis que ocupen el temps a les escoles

8. Però creia que ja havia dedicat prou temps a les llengües, i fins i tot a la lectura dels llibres antics ... Perquè és gairebé el mateix freqüentar gent dels altres segles que viatjar. És bo de saber alguna cosa dels costums dels diversos pobles per tal de jutjar més saludablement dels nostres i no pensar que tot el que va contra les nostres maneres és ridícul i contrari a la raó, tal com solen fer els qui no han vist res.

9. Apreciava força l’eloqüència i era un enamorat de la poesia; però pensava que l’una i l’altra eren dons de l’esperit més que no pas fruit de l’estudi.

10. M’agradaven sobretot les matemàtiques, a causa de la certesa i de l’evidència de les seves raons; però encara no havia reparat en el seu ús veritable

11. Respectava profundament la nostra teologia ... i que les veritats revelades que hi menen estan per damunt de la nostra intel·ligència, jo no hauria gosat mai sotmetre-les a la feblesa dels meus raonaments

12. No diré res de la filosofia; només que, veient que ha estat cultivada pels esperits més excel·lents que hi ha hagut des de fa segles i que tanmateix no s’hi troba res de què no es disputi i que, per consegüent, no sigui dubtós ... sense que mai n’hi pugui haver més d’una que sigui veritat, tenia gairebé per fals tot allò que no era sinó versemblant.

13. I, pel que fa a les altres ciències, atès que manlleven els seus principis a la filosofia, pensava que no es podia haver construït res de sòlid sobre fonaments tan poc ferms.

[C. El gran llibre del món]

14. Per això, tan aviat com l’edat em va permetre d’alliberar-me de la subjecció als
meus preceptors, vaig abandonar completament l’estudi de les lletres. I, decidit a no
recercar altra ciència que aquella que es pogués trobar en mi mateix o bé en el gran llibre del món, vaig dedicar la resta de la meva joventut a viatjar ... I tenia sempre un gran desig d’aprendre a distingir el ver del fals, per tal de veure-hi clar en les meves accions i caminar amb seguretat per la vida.

15. És veritat que, mentre no feia sinó considerar de costums dels altres homes, no hi trobava gairebé res de segur, i que hi observava quasi tanta diversitat com abans entre les opinions dels filòsofs ... aprenia a no creure amb massa fermesa res d’allò que només m’havia estat inculcat per l’exemple i pel costum ... Però, després de dedicar uns quants anys a estudiar així en el llibre del món i a provar d’adquirir una mica d’experiència, un bon dia vaig prendre la resolució d’estudiar també en mi mateix i de consagrar totes les forces del meu esperit a escollir els camins que havia de seguir.

Segona part. Idees del text

1. ...em passava tot el ... dia sol, tancat en una estufa, amb tot el lleure per a donar tombs als meus pensaments. Entre els quals, un dels primers va ser adonar-me que sovint no hi ha tanta perfecció en les obres compostes de diverses peces i fetes de mà de diversos mestres com en aquelles en què ha treballat un de sol ... I així, que no compten sinó amb raons probables i no com els simples raonaments que pot fer de manera natural un home de bon sentit sobre les coses que se li presenten.

2. ...respecte a totes les opinions que fins aleshores jo via acceptat, no podia fer res de millor que determinar-me d’una bona vegada a abandonar-les, per tal de substituir-les o bé per altres de millors o bé per les mateixes, un cop ajustades amb el nivell de la raó. I creia fermament que d’aquesta manera aconseguiria d’encaminar la meva vida molt millor que si només edificava sobre vells fonaments i només em recolzava en els principis que m’havien inculcat en la meva joventut, sense haver examinat mai si eren vertaders.

Activitat 2

Elaborar una unitat didàctica sobre el Discurs del Mètode de Descartes amb el següent índex:

Activitat 3

Redacció Filosòfica amb el títol "El mètode cartesià: ideal matemàtic de certesa, dubte metòdic i criteri de veritat"

Veure en línia: Diaporama o presentació de la unitat didàctica

Notes

[1Tret de Discurs del Mètode Viquipèdia

[2Tret de Discurs del Mètode Viquipèdia

[3Tret de Discurs del Mètode Viquipèdia

[4Tret de Discurs del Mètode Viquipèdia


Participa en el fòrum
Identificació
Escriu un missatge