Ètica i Filosofia en Secundària


El debat

Tècnica per exposar opinions i judicis propis amb arguments raonats sobre un tema qualsevol

per filosofem | 06/10/2011


Versión en Castellano: El debate

El debat

Un debat és un diàleg entre dues o més persones que intenten exposar el seu punt de vista sobre un tema comú i convèncer l’altra de la veracitat o bondat de la pròpia opinió. Té un caràcter més formal que la simple conversa i de vegades pot comptar amb la presència d’una moderadora qui cedeix el torn de paraula i fixa les normes per a l’intercanvi de parers. [1]

Abans de fer un debat, cal informar-se sobre els diferents punts de vista que hi ha sobre el tema a debatre i elaborar una postura pròpia ben argumentada.

En els debats, a banda de les persones que hi participen, cal nomenar una moderadora i, si cal, una secretària per a prendre acta dels acords presos. Les funcions de la moderació són: [2]

  • Iniciar el debat, en exposar l’objectiu.
  • Regular les intervencions:
    • torn de paraules
    • tothom ha d’intervindre
    • procura intervencions concises, evita repeticions
    • suavitza tensions
    • No exposa el seu punt de vista
  • Resumir i centrar el tema quan hi ha dispersió.
  • Recordar al final del debat:
    • les opinions,
    • els acords manifestats,
    • els desacords expressats.

Amb els debats:

  • Intercanviem punts de vista diversos sobre un tema qualsevol.
  • Enriquim el coneixement que tenim sobre el tema i reelaborem la nostra postura tot incloent algunes informacions expressades al debat.
  • Adquirim habilitats d’expressió oral: fluïdesa verbal, riquesa en el vocabulari, coherència argumental.
  • Practiquem l’escolta activa.
  • Reforcem i millorem la nostra personalitat, en aspectes com l’autoestima, seguretat, confiança... (ens empoderem).
  • Prenem decisions col·lectives, per consens o per votació

Tipus de debats

A l’hora de compartir diferents punts de vista sobre un mateix tema o de prendre alguna decisió de manera col·lectiva, hi ha diferents maneres de fer un debat. [3]

Debat amb obstacles

Sovint es fa servir com a debat previ, per posar les bases d’un bon mètode de treball. Consisteix a formar tres grups:

  • El primer fa propostes (però no entra a discutir si són bones o dolentes)
  • El segon interromp al primer per posar pegues al que diu.
  • El tercer intervé per donar suport al primer grup

És convenient nomenar una secretària per a prendre notes i elaborar un acta amb tot el que es diu.

Debat en comissions

Es formen grups de 6 persones que durant 6 minuts tracten un tema. Després es posa en comú en el gran grup mitjançant portaveus de cadascun dels grups.

Pluja d’idees

Es donen idees per a resoldre una problema o per a prendre una decisió. Tot val i no es pot criticar cap aportació. Després s’acaba triant una o vàries de les idees expressades. Aquest tipus de debat funciona millor si primer es fa en petits grups, i després, en assemblea es tria una postura comuna. Però també és possible fer-ho directament en el gran grup.

Els punts a seguir són els següents:

  • Tothom ha de dir les propostes que l’hi passen pel cap.
  • Les apuntarem totes, no importa que ens semblin estúpides o descabellades .
  • Mentre diem les propostes ningú no farà cap valoració sobre si són bones o dolentes (la discussió es farà més tard).
  • Un cop tenim una bona llista, la llegirem tota sencera. És el moment de dir si se’ns acut alguna cosa més per afegir.
  • Quan ja tenim la llista completa, llegim un per un tots els punts, i cada membre del grup diu el que en pensa: si li agrada, si ho veu factible, etc.
  • De cadascú dels punts, es farà una votació per decidir si el punt es manté o es desestima.
  • Un cop analitzats tots els punts, tindrem una nova llista amb les idees que no han estat desestimades.
  • A partir de la llista d’idees que no han estat desestimades, el grup fa una discussió al voltant de quines són les millors, quines prefereix cadascú, quines són més a l’abast de les nostres possibilitats...
  • Finalment se’n tria una (o vàries) d’aquestes idees. L’elecció és preferible que es faça per consens.

Taula rodona amb participació del públic

Un grup, que pot ser d’expertes en un tema, debaten entre si. Després hi ha un debat entre el membres de la taula i el públic.

Representació de papers

Es representa un cas que pot semblar-se tot el que es vulga a un cas real objecte de conflicte en el grup.

Cada persona representa un rol o paper determinat (el repartiment de papers, en comptes de fer-lo a sorts, és preferible donar-lo a algú que coneix la persona que ha d’imitar).

Després valorem sentiments, alternatives, solucions,...

Sis barrets per pensar

És un tipus especial de “joc de rol” [4]. S’estableix un debat sobre un tema on cada persona o grup pren com a pròpies unes pautes de comportament segons el color del barret que porte.

Els colors dels barrets i les seues característiques són:

  • BLANC: Neutralitat i objectivitat. Qui el porte s’ocuparà dels fets objectius i les xifres.
  • VERMELL: Ira, fúria i emocions. Qui el porte adoptarà un punt de vista emocional.
  • GRIS: Trist i negatiu. Qui el porte s’encarregarà de destacar els aspectes negatius.
  • GROC: Alegre, positiu i optimista. Qui el porte adoptarà un pensament positiu.
  • VERD: És gespa, vegetació i creixement fèrtil. Qui el porte destacarà la creativitat i les idees noves.
  • BLAU: Insensibilitat. És el color del cel, que està per damunt de tot. Qui porte el barret blau s’ocuparà del control i l’organització del procés del pensament i de l’ús dels altres barrets.

En acabar el debat, es pot parlar entre totes sobre el resultat obtingut, ja sense tenir present el color que representa cadascú.

Mètode del cas

Es discuteix en grup una situació real problemàtica per tal de trobar-ne solucions, compromisos, canvis afectius...

Per tal que la discussió siga constructiva hi ha una sèrie de normes a seguir:

  • Tothom ha de tenir l’oportunitat d’exposar el seu punt de vista. Mentre una persona parle, les altres l’hauran d’escoltar amb atenció, sense interrompre.
  • Cadascuna hauria de poder explicar obertament si està enfadada o si alguna cosa no li agrada. Per això, és necessari que, d’entrada, ningú no s’ofenga, ni contraataque si es sent criticada.
  • Si tenim visions contraposades, tothom haurà d’estar disposat a cedir en alguna cosa per tal d’arribar a un acord per consens.

Grup de debat

El grup de debat és el que es fa amb presència d’una moderadora (que dóna el torn de paraula i dirigeix el debat).

Notes

[1Tret de Vikipèdia

[2Tret de Materials Socials

[4tècnica d’Edward de Bono


Participa en el fòrum
Identificació
Escriu un missatge