DEFINICIÓ DE "DEBAT"

Un debat és un diàleg entre dues o més persones que intenten exposar el seu punt de vista sobre un tema comú i convèncer l’altra de la veracitat o bondat de la pròpia opinió. Té un caràcter més formal que la simple conversa i a vegades pot comptar amb la presència d’una moderadora que cedeix el torn de paraula i fixa les normes per a l’intercanvi de parers.

Els debats són freqüents en educació com mètode per fer reflexionar. Igualment són propis de l’àmbit universitari, en forma de col·loquis o taules rodones sobre una qüestió rellevant i on el públic pot intervenir fent preguntes a qui està a la taula. Els i les contertúlies de programes periodístics o els i les candidates polítiques també apareixen als mitjans de comunicació fent debats.

Molts del debats que és creen avui en dia, els podem trobar a la xarxa. La xarxa és un món que no s’acaba mai per això hi podem trobar molts tipus de debats. Tenint en compte el moment en que es produeix la comunicació trobem: els asincrònics i els sincrònics. Un exemple de sincrònics són les videoconferències; i exemple d’asincrònics, els fòrums, els correus electrònics, entre d’altres.

Viquipèdia

TÈCNIQUES DE DEBAT, DISCUSSIÓ I ANÀLISI [1]

A l’hora de debatre un tema, o prendre en grup una decisió important, aquestes tècniques ens faciliten el procés.

Per altra banda, aquestes tècniques també es poden fer servir per aconseguir una major cohesió i comunicació entre els membres d’un grup.

• DEBAT AMB OBSTACLES:
  
  Sovint es fa servir com a debat previ, per posar les bases d’un bon mètode de treball.
  
  Es formen tres grups:
  
  
  • El primer fa propostes (però no entra a discutir si són bones o dolentes)
  • El segon interromp al primer per posar pegues al que diu.
  • El tercer intervé per donar suport al primer grup
    
    És convenient nomenar una secretària per a prendre notes i elaborar un acta amb tot el que es diu.

• DEBAT EN COMISSIONS
  
  Es formen grups de 6 persones que durant 6 minuts tracten un tema. Després es posa en comú en gran grup a través dels portaveus de cada un dels grups.

• PLUJA D’IDEES
  
  Es donen idees per a resoldre una problema o per a prendre una decisió. Tot val i no es pot criticar cap aportació. Després s’acaba triant una o vàries de les idees expressades.
  
  Aquest procés funciona millor si primer es fa en petits grups, i després ens ajuntem tots per triar una postura comuna. Però també és possible fer-lo directament en el gran grup.
  
  Els punts a seguir són els següents:
  
  
  • Tothom ha de dir les propostes que l’hi passen pel cap.
  • Les apuntarem totes, no importa que ens semblin estúpides o descabellades .
  • Mentre diem les propostes ningú no farà cap valoració sobre si són bones o dolentes (la discussió es farà més tard).
  • Un cop tenim una bona llista, la llegirem tota sencera. És el moment de dir si se’ns acut alguna cosa més per afegir.
  • Quan ja tenim la llista completa, llegim un per un tots els punts, i cada membre del grup diu el que en pensa: si li agrada, si ho veu factible, etc.
  • De cadascuns dels punts, es farà una votació per decidir si el punt es manté o es desestima.
  • Un cop analitzats tots els punts, tindrem una nova llista amb les idees que no han estat desestimades.
  • A partir de la llista d’idees que no han estat desestimades, el grup fa una discussió al voltant de quines són les millors, quines prefereix cadascú, quines són més a l’abast de les nostres possibilitats...
  • Finalment se’n tria una (o vàries) d’aquestes idees. L’elecció és preferible que es faci per consens que no pas per majoria.

• DISCUSSIÓ EN TAULA RODONA AMB LA PARTICIPACIÓ DEL PÚBLIC
  
  Un grup, que pot ser d’expertes en un tema, debaten entre si.
  
  Després hi ha un debat entre el membres de la taula i el públic.

• REPRESENTACIÓ DE PAPERS
  
  Es representa un cas que pot semblar-se tot el que es vulga a un cas real objecte de conflicte en el grup.
  
  Cada persona representa un rol o paper determinat (el repartiment de papers, en comptes de fer-lo a sorts, és preferible donar-lo a algú que coneix a la persona que ha d’imitar).
  
  Després valorem sentiments, alternatives, solucions,...
  

• SIS BARRETS PER PENSAR (tècnica d’Edward de Bono)
  
  És un tipus especial de “joc de rol”. S’estableix un debat sobre un tema on cada persona o grup pren com a pròpies unes pautes de comportament segons el color del barret que porte.
  
  Els colors dels barrets i les seues característiques:
  
  
  • BLANC: Neutralitat i objectivitat. Qui el porte s’ocuparà dels fets objectius i les xifres.
  • VERMELL: Ira, fúria i emocions. Qui el porte adoptarà un punt de vista emocional.
  • GRIS: Trist i negatiu. Qui el porte s’encarregarà de destacar els aspectes negatius.
  • GROC: Alegre, positiu i optimista. Qui el porte adoptarà un pensament positiu.
  • VERD: És gespa, vegetació i creixement fèrtil. Qui el porte destacarà la creativitat i les idees noves.
  • BLAU: Insensibilitat. És el color del cel, que està per damunt de tot. Qui porte el barret blau s’ocuparà del control i l’organització del procés del pensament i de l’ús dels altres barrets.
    
    En haver acabat el debat, es pot parlar entre totes sobre el resultat obtingut, ja sense tenir present el color que representa cadascú.

• MÈTODE DEL CAS
  
  Es discuteix en grup una situació real problemàtica per tal de trobar-ne solucions, compromisos, canvis afectius...
  
  Per tal que la discussió sigui constructiva hi ha una sèrie de normes a seguir:
  
  
  • Tothom ha de tenir l’oportunitat d’exposar el seu punt de vista. Mentre una persona parle, les altres l’hauran d’escoltar amb atenció, sense interrompre.
  • Cadascuna hauria de poder explicar obertament si està enfadada o si alguna cosa no li agrada. Per això és necessari que, d’entrada, ningú no s’ofenga, ni contraataque si es sent criticada.
  • Si tenim visions contraposades, tothom haurà d’estar disposat a cedir en alguna cosa per tal d’arribar a un acord.

• GRUP DE DEBAT
  
  El grup de debat amb presència d’una moderadora (que dóna el torn de paraula i dirigeix el debat). Facilita la presa de consciència de l’evolució del grup.
  
  

  ---

PARTICIPAR EN UN DEBAT [2]

La llibertat de pensament i d’opinió és una de les bases de la societat democràtica. El debat, lluny de produir tensions a l’enfrontar opinions diverses, afavoreix l’aprenentatge i l’aportació de l’individu a la societat i a l’inrevés.

• Què és un debat?
  
  És una discussió sobre un tema polèmic feta en grup (aula o grups de classe) i preparat amb molta cura abans de fer-se.

• Com es prepara un debat?
  
  
  • Selecció de moderador/a. Les seves funcions són:
    
    • Iniciar el debat, en exposar l’objectiu.
      
    • Regular les intervencions:
      
      • torn de paraules
      • tothom ha d’intervindre
      • procura intervencions concises, evita repeticions
      • suavitza tensions
      • No exposa el seu punt de vista
        
    • Resumir i centrar el tema quan hi ha dispersió.
      
    • Recordar al final del debat:
      
      • les opinions,
      • els acords manifestats,
      • els desacords expressats.

• Lectura i anàlisi de la informació
  
  Aquest punt és bàsic per tal que l’exposició del tema a debatre estiga ben fonamentada.
  
  Divisió de la classe en dos grups; un a favor i l’altre en contra. A més també es poden fer subgrups especialitzats (recollida d’informació, lectura, exposició, etc.).

• Sistematització
  
  
  • Idees tractades (a favor, en contra)
  • Arguments en què es recolzen
  • Proves dels arguments (exemples)

• Avaluació final
  
  Valoració del què s’ha dit, confecció de conclusions, ressaltar les idees principals.