Ètica i Filosofia en Secundària


Inici > H. Filosofia > Filosofia Antiga > Hipàtia d’Alexandria. Segle IV
Hipàtia d’Alexandria. Segle IV

Astrònoma, matemàtica, filòsofa neoplatònica i política influent

per Àngels Varó Peral | 16/08/2016 (publicació anterior: 22/11/2009)


Versión en Castellano: Hipatia de Alejandría. Siglo IV

"Defensa el teu dret a pensar, perquè fins i tot pensar de forma errònia és millor que no fer-ho."

Hipàtia d’Alexandria

Biografia

Hipàtia va néixer a Alexandria, Egipte, probablement l’any 370 i morí brutalment assassinada el 415. Està considerada una de les matemàtiques més importants de l’antiguitat. A més a més fou astrònoma, filòsofa neoplatònica i una política influent.

Malgrat que la seua obra va ser destruïda, disposem de diferents fonts que en parlen d’ella:

  • El seu pare, Teó d’Alexandria l’esmenta al llibre III del Comentari sobre la Sintaxi matemàtica o Almagest de Ptolomeu.
  • Les cartes que el seu deixeble i amic Sinesi de Cirene li va escriure.
  • Alguns fragments de la biografia d’Hipàtia recollits en la Història Eclesiàstica de Sòcrates Escolàstic
  • Fragments de La vida de Sant Isidor de Damasci.
  • Les referències a Hipàtia en Suides o Suda, una "enciclopèdia" bizantina escrita en grec vers el segle X.

Hipàtia es va formar com a científica amb el seu pare Teó, matemàtic i astrònom que treballava al Museion, institució dedicada a la investigació científica i a l’ensenyament dels coneixements científics. Completà la seua formació filosòfica en viatjar a Roma i Atenes, on estudià Plató i Aristòtil. Es diu que quan visqué a Atenes acudí a l’escola filosòfica dirigida per Temisti, Plutarc d’Atenes i sa filla Asclepigènia. En tornar a Alexandria, s’ocupà en la investigació i en l’ensenyament de Matemàtiques, Astronomia, Lògica, Filosofia i Mecànica.

JPEG - 75.7 kB
Hipàtia d’Alexandria
Detall del fresc "L’escola d’Atenes" de Raffaello Sanzio (1483-1520)

Segons Sinesi de Cirene, intentà aplicar el raonament matemàtic al concepte neoplatònic de l’U, mònada de les mònades. Els seus ensenyaments tingueren una gran influència en els ambients filosòfics alexandrins i guanyaren tal reputació que hi acudien estudiants de tot arreu (Europa, Àsia i Àfrica) per a escoltar-la. Es diu que des de l’any 400 va ser la directora del Museion. Sa casa es convertí en un gran centre intel·lectual. Per les cartes de Sinesi de Cirene sabem que l’escola d’Hipàtia investigava sobre temes ètics i religiosos i que es tractava d’una comunitat mistèrica fidel a l’Estat ideal de Plató, l’estat aristocràtic. Així, els seus deixebles formaven part de l’aristocràcia alexandrina i després ocuparien alts càrrecs tant en el poder civil, com ara el prefecte Orestes, com en el religiós, com el bisbe de Ptolemais, Sinesi de Cirene. Segons ens diu Damasci, "Hipàtia no era popular entre el poble baix, ella i els seus alumnes viuen apartats dels demos".

Però, la creixent hostilitat contra el paganisme fomentada pel patriarca cristià Ciril i les lluites pel govern d’Alexandria de Ciril contra el prefecte de Roma, Orestes (deixeble i amic d’Hipàtia), acabaren amb la vida i el llegat de la filòsofa el 415. Ciril, patriarca des del 412, aprofità el malestar social del nacionalisme egipci i de les masses oprimides esclaves o sense ciutadania convertides a la nova religió, per a obligar tothom a convertir-se al seu cristianisme sota amenaça de mort i per a perseguir i expulsar d’Alexandria la gent jueva. Aquestes ingerències en la vida civil provocaren una forta confrontació amb el prefecte de Roma en Egipte, Orestes (cristià defensor de la filosofia greco-romana i de la comunitat jueva) el qual comptava amb el suport d’Hipàtia, partidària de la separació entre religió i assumptes civils, i contrària a la destrucció i el saqueig de la biblioteca d’Alexandria l’any 391, del qual feia responsable Ciril. Atesa la seva condició de dona, pagana, científica i política influent fou acusada d’exercir sobre Orestes una influència contrària al patriarca Ciril i de ser responsable de les persecucions patides pels i per les cristianes. El 415, Hipàtia fou brutalment assassinada per un grup fanàtic cristià. Aquests assassins mai no foren castigats. Orestes informà Roma per a què iniciés una investigació, la qual fou posposada en diverses ocasions. La Biblioteca, el Museu i altres institucions i temples de la cultura pagana foren incendiats, poc temps després. L’església assolia cada vegada més cotes de poder alhora que imposava la seua doctrina i prohibia les dones parlar en les assemblees o en llocs de culte, i ensenyar a les escoles. L’assassinat d’Hipàtia simbolitza el declivi d’Alexandria, ciutat que havia estat un dels centres de coneixement, progrés i cultura més important del món grecoromà; l’entrada de la cultura i la ciència occidental en l’obscurantisme filosòfic de l’etapa medieval; i el reforçament de la societat patriarcal.

Hi havia a Alexandria una dona anomenada Hipàtia, filla del filòsof Teó. Aquesta havia aconseguit tal grau de saviesa que superava en bona mesura tots els filòsofs de la seua època i havia succeït Plotí en la direcció de l’escola platònica per ell fundada i ensenyava els seus oients totes les disciplines filosòfiques. Per açò, tots els estudiosos de la filosofia acudien a ella de tot arreu. Amb motiu de la seua reconeguda llibertat de paraula i de l’autoritat que li proporcionava el seu ensenyament, tenia accés fins i tot a tractar amb modèstia els governants, doncs no li produïa cap pudor trobar-se enmig dels homes. Tothom, en efecte, per l’enorme temprança que mostrava l’estimaven més i la respectaven més. Per açò va créixer en aquell temps l’enveja contra ella doncs, com parlava freqüentment amb Orestes, es va divulgar contra ella entre els cristians la calúmnia que ella era l’obstacle per a què es produïra la reconciliació entre Orestes i Ciril. Algunes persones exaltades, l’ànim de les quals s’havia excitat més per açò, conduïdes per un tal Pedro, lector, van tramar una conspiració contra aquesta dona quan eixia de certa casa. La van llançar a terra de la cadira en què era portada i la van arrossegar fins l’església anomenada "Cesarea" i despullant-la dels seus vestits, li van donar mort amb trossos de ceràmica. Després, una vegada l’havien desmebrat en trossos, van reunir-los tots els seus membres en el lloc anomenat Cinaró i els van consumir amb el foc. Aquest fet va reportar un gran oprobi tant a Ciril com a l’església alexandrina doncs són totalment aliens, pels qui se sent cristians, els assassinats i les lluites i totes les altres coses d’aquest tipus. Van succeir aquests fets en el quart any de l’episcopat de Ciril, sent cònsols Honori per desena vegada i Teodosi per sisena vegada, en el mes de març, durant la quaresma.

Sòcrates Escolàstic Historia Ecclesiastica,

JPEG - 1.1 MB
Assassinat d’Hipàtia d’Alexandria
gravat de 1876

Una biografia d’Hipàtia d’Alexandria la podem veure en la pel·lícula "Agora" (2009) d’Alejandro Amenábar

Obres

Segons diferents testimonis, Hipàtia va col·laborar amb el seu pare Teó en els Comentaris a l’Almagest de Claudi Ptolomeu i en Els comentaris als Elements d’Euclides. En els comentaris al llibre III de l’Almagest [1], Hipàtia sembla defensar l’heliocentrisme. Els seus comentaris són considerats de gran importància ja que és probable que Copèrnic els conegués [2] i aquest coneixement pogués haver influenciat en la “Revolució Copernicana”.

Encara que no conservem els seus escrits, sembla que Hipàtia va escriure llibres de divulgació científica dels quals coneixem els títols d’alguns d’ells per les referències de diferents testimonis:

  • Comentari a l’Aritmètica de Diofant d’Alexandria, en 14 llibres. Hipàtia desenvolupà les equacions indeterminades (diofàntiques), és a dir, les equacions amb solucions múltiples. Un exemple comú d’aquest tipus de problema són les diferents maneres en que es pot canviar un euro fent servir monedes de diferents denominacions: 50, 20, 10, 5, 2 i 1 cèntim. Els comentaris d’Hipàtia incloïen també algunes solucions alternes i gran quantitat de problemes nous que més endavant van ser incorporats als manuscrits diofàntics.
  • Sobre les Còniques d’Apol·loni, en 8 llibres. Es tractà d’un llibre de divulgació en el qual es feia un estudi sobre les formes geomètriques que sorgien quan es feia passar un pla amb diferents inclinacions a través d’un con.
  • Corpus Astronòmic: escriví un canon d’astronomia, revisà les Taules Astronòmiques de Ptolomeu, cartografià diversos cossos celestes i va confeccionar un planisferi.

Sinesi de Cirene també escrigué sobre els dissenys de nombrosos instruments científics fets per Hipàtia, un astrolabi pla per a observar la posició dels astres, un aparell per destil·lar aigua, un instrument per a mesurar el nivell de l’aigua i un hidròmetre quadrat de llautó per a determinar la gravetat específica dels líquids (densitat).

JPEG - 279.1 kB
Hipàtia d’Alexandria

Webgrafia

Notes

[1En l’Almagest Ptolomeu va presentar la descripció de les 48 constel·lacions clàssiques i va crear un refinat sistema per a explicar els moviments aparents dels planetes en un sistema geocèntric en què el Sol, la Lluna i els planetes giraven al voltant de la Terra en cercles anomenats epicicles.

[2atès que l’únic exemplar del llibre III es conservava a Florència a la biblioteca dels Médicis, i Copèrnic va estar a Florència estudiant textos astronòmics grecs, i especialment l’obra de Ptolomeu


Participa en el fòrum
Identificació
Escriu un missatge