Ètica i Filosofia en Secundària


Inici > H. Filosofia > Exàmens de selectivitat (PAU) del País Valencià > PAU 2009/10. Model d’examen, criteris de correcció i temari de Història de la (...)
PAU 2009/10. Model d’examen, criteris de correcció i temari de Història de la Filosofia

per filosofem | 06/11/2009


HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

P.A.U. 2012-2012 (validesa per a tres cursos)

A-. MODEL D’EXAMEN i CRITERIS DE CORRECCIÓ

Estructura de l’examen de cada convocatòria:

Es proposaran 2 opcions cadascuna amb 2 autors d’un dels blocs del temari vigent (integrat per 4 blocs de 2 autors): l’alumne triarà i contestarà l’examen d’1 autor del bloc que decidisca. La duració de l’examen serà d’1 hora i 30 minuts.

Model d’examen

L’examen constarà d’un text i quatre qüestions: el referent fonamental de les dos primeres serà el text i el de las dos últimes el camp temàtic delimitat en relació amb el pensament de l’autor.

  • Textos d’examen
    • Fonts dels textos: El text d’examen serà un fragment de la selecció prefixada al temari de lectures de filòsofs. Per evitar textos d’examen massa llargs el fragment podrà estar escurçat internament amb la indicació corresponent per advertir-ho.

  • Questions d’examen

    • Qüestió 1a (fins a 2 punts)

      • Tipus de qüestió: Tret que la qüestió sol·licite, excepcionalment, la reconstrucció d’un argument a partir d’un enunciat concret del text, la seua formulació invariable se expressarà en aquests termes:
        «Sintetitza les idees del text mostrant en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva desenvolupada per l’autor».
      • Criteris de correcció: En qualsevol de les dues possibles formulacions (invariable o a partir d’un enunciat concret del text), s’ha de valorar la capacitat per a mostrar amb claredat l’estructura argumentativa o expositiva del text.
        D’acord amb el criteri general precedent, la síntesi que es demana com a resposta ha de mostrar que s’ha comprès:
        • Quines són les idees o els arguments principals del text.
        • Com es relacionen entre ells dins de l’estructura expositiva o argumentativa, per a arribar a la tesi o conclusió general.
      • Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a un punt cadascú.

    • Qüestió 2a (fins a 2 punts)

      • Tipus de qüestió: Definició d’un terme (o dos, si estan relacionats) present al text.
        Formulació invariable: «Definix el(s) terme(s relacionats) "......", partint de la informació oferta pel text, i completant-la amb el coneixement que tingues de la filosofia de l’autor».
      • Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a definir termes filosòfics o expressions, analitzant-los a partir de l’ús que se’n fa en el text.
        • La resposta ha d’incloure expressament una definició del terme proposat (o, si és el cas, dels dos proposats, aclarint la seua relació).
        • La definició ha d’elaborar-se a partir de la informació que ofereix el text i fent referències explícites a l’ús que s’hi fa del terme o dels termes.
        • L’explicació del terme o dels termes s’ha de complementar amb el coneixement general sobre ells derivat de l’estudi de la filosofia de l’autor.
      • Valoració: Els tres criteris valen igual, fins a un terç dels dos punts cadascú.

    • Qüestió 3a (fins a 5 punts)

      • Tipus de qüestió: Redacció sobre un tema de la filosofia de l’autor del text.
      • Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’ha tractat a classe.
        • Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades.
        • L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada.
      • Valoració: El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.

    • Qüestió 4a (fins a 1 punt)

      • Tipus de qüestió: La seua formulació invariable serà la següent:
        «Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món contemporani».
      • Criteris de correcció: S’ha de valorar la capacitat per a aplicar o relacionar el pensament de l’autor amb qualsevol dels aspectes suggerits en la pregunta.
        • Es valoraran els continguts d’interès filosòfic exposats.
        • Es valorarà l’originalitat de la proposta de l’alumne i l’exposició reflexiva i justificada en què s’eviten respostes memorístiques o estereotipades.
      • Valoració: Els dos criteris valen igual, fins a 0,5 punts cadascú.


        TEMARI

LLISTAT D’AUTORS/ES, LECTURES I CAMPS TEMÀTICS

PLATÓ

  • Lectura: La República, lectura parcial del Llibre VI (&&18-21, des de 506b) i del Llibre VII (&&1-5, fins a 521b).

  • Continguts conceptuals:
    • Dualisme epistemològic.
    • Dualisme ontològic. La teoria de les idees i la idea de Bé.
    • Dualisme antropològic. Teoria de la reminiscència.
    • Ètica platònica. L’intel·lectualisme moral.
    • Teoria de l’educació. Matemàtiques i dialèctica.
    • Teoria de l’estat just i del filòsof governant.

ARISTÒTIL

  • Lectura: Ètica a Nicòmac, Llibre II

  • Continguts conceptuals:

    • Felicitat, bé i virtut.
    • Les excel·lències del caràcter o “virtuts ètiques” i la seua relació amb les “virtuts
      dianoètiques”.
    • La finalitat pràctica de l’Ètica a Nicòmac: acció, hàbit i caràcter.
    • La relació entre les excel·lències del caràcter i el plaer: l’educació
      de les inclinacions.
    • El model moral: l’home excel·lent.
    • Les excel·lències del caràcter com a termes mitjans: la individualització
      de l’excel·lència.

TOMÁS D’AQUINO

  • Lectura: Summa theologica, I-II, q. 94, articles 1 a 6

  • Contiguts conceptuals:

    • El mètode escolàstic en filosofia: la qüestió disputada.
    • Les fonts clàssiques de la llei natural.
    • Essència i contingut de la llei natural en Tomàs d’Aquino.
    • Caràcters de la llei natural: universalitat, immutabilitat i indelebilitat.
    • La llei natural tomista i el iusnaturalisme.

DESCARTES

  • Lectura: Discurs del mètode, Parts I-II-III-IV

  • Continguts conceptuals:

    • El mètode cartesià: ideal matemàtic de certesa, dubte metòdic i criteri de veritat.
    • Concepte d’idea en Descartes i els seus tipus.
    • Concepte de substància en Descartes i els seus tipus.
    • Arguments demostratius de l’existència de Déu i del món.
    • Dualisme antropològic. Mecanicisme i llibertat.
    • Moral provisional.

KANT

  • Lectura: Crítica de la Raó Pura, Pròleg a la 2a ed., des de l’inici (B VII) fins a «...i la filosofia en filodòxia» (B XXXVII)

  • Contiguts conceptuals:

    • Anàlisi transcendental del coneixement científic.
      • Condicions del coneixement científic.
      • Concepció transcendental de l’a priori.
      • El gir copernicà.
    • Crítica transcendental de la metafísica.
      • La distinció entre fenomen i noümen.
      • Sentit negatiu de la crítica: limitació de l’ús teòric de la raó als fenòmens.
      • Sentit positiu de la crítica: defensa de l’ús pràctic de la raó.
      • Metafísica, crítica i il·lustració.

NIETZSCHE

  • Lectura: Crepuscle dels ídols: «El problema de Sòcrates», «La “raó” en la filosofia», «Com el “món verdader” acabà convertint-se en una fàula», «La moral com contranaturalesa» i «Els “milloradors” de la humanitat»

  • Contiguts conceptuals:

    • «Crepuscle dels ídols»: crítica de la cultura occidental.
      • Crítica de la moral i de la religió.
      • Crítica del concepte de Déu. El nihilisme.
      • El vitalisme. La voluntat de poder i el superhome.
    • «Com es filosofa a martellades»: crítica de la filosofia.
      • Crítica de la racionalitat decadent.
      • Ésser i esdevenir. Aparença i realitat o "veritat".
      • Crítica del món metafísic.

ORTEGA Y GASSET

  • Lectura: Meditación de la técnica

  • Contiguts conceptuals:

    • Saber científic, saber universitari i saber tècnic.
    • Sentit, límits, avantatges i inconvenients de la tècnica.
    • Perfils de la tècnica: a) estar i benestar; b) la tècnica com a producció
      de la superfluïtat; c) la tècnica com a estalvi de l’esforç.
      Naturalesa i vida: a) vida natural, vida inventada; b) naturalesa, món,
      circumstància; c) projecte de vida. Raciovitalisme. Perspectivisme.
    • Oci i negoci: la tècnica, el fer-se a si mateix i els estils de ser humà.
    • Les coses i llur èsser: precosa, cosa, instrument, animal, ésser humà.
    • Els estadis de la tècnica: tècnica de l’atzar, de l’artesà i del tècnic.
    • Tecnicisme antic i modern.

SIMONE DE BEAUVOIR

  • Lectura: El Segon Sexe, Introducció i Conclusió.

  • Contiguts conceptuals:

    • Hermenèutica pròpia de l’existencialisme de Beauvoir.
      • Lectura feminista de la dialèctica hegeliana de l’amo i de l’esclau: la dona
        com l’Altra en la societat patriarcal.
      • Concepte de subjecte situat.
      • Mètode regressiu-progressiu en l’anàlisi de la condició femenina.
    • Problematització de la categoria dona.
    • El factor cultural com a factor decisiu en l’anàlisi de les causes de l’opressió
      de la dona.
    • Educació i evolució col·lectives per a assolir l’autonomia de les dones
      i la reciprocitat de les relacions entre homes i dones.

Parelles de filòsofs i filòsofes durant els cursos 2012-13 (mínim 3 cursos
i revisió al tercer)

  • Plató - Aristòtil
  • Descartes - Tomàs d’Aquino
  • Kant - Nietzsche
  • Ortega y Gasset - Simone de Beauvoir

Veure en línia: La web de la Comissió de Reforma de l’examen de Història de la Filosofia


Participa en el fòrum
Identificació
Escriu un missatge