L’existencialisme ateu que jo represento és més coherent. Declara que si bé Déu no existeix, hi ha tanmateix un ésser en el qual l’existència precedeix l’essència, un ésser que existeix abans de poder ser definit per cap altre concepte, i que aquest ésser és l’home o, com diu Heidegger, la realitat humana. ¿Què significa aquí que l’existència precedeix l’essència? Significa que, de bell antuvi, l’home existeix, es troba, sorgeix en el món, i que es defineix després. L’home, tal com el concep l’existencialisme, si no és definible és perquè, d’antuvi, no és res (L’existencialisme és un humanisme)