Ètica i Filosofia en Secundària


Inici > Ed. Ciutadania > Bloc 3. Drets i deures ciutadans > El retorn d’en Joan Petit
El retorn d’en Joan Petit

Reportatge emès per TV3, dins el programa 30 minuts

per filosofem | 19/11/2008


Actualment al món hi ha més de sis mil llengües. De les quals, més de la meitat es troben en perill d’extinció. No cal anar gaire lluny per a trobar llengües que lluiten per la seua supervivència. A Europa, encara hi ha estats que es neguen a signar la Carta Europea de Protecció de les Llengües Minoritàries.

A l’altra banda dels Pirineus trobem una vella nació amb una bella llengua: l’occità, germana bessona del català. França, l’estat dels drets humans, ha aconseguit una fita amb pocs referents al món. En tres generacions ha fet que una llengua viva passi a no poder ser sentida normalment. La prohibició de l’ús en l’administració, la necessitat de la llengua oficial (només l’oficial) per a qualsevol treball, l’exclusió de la llengua a l’escola obligatòria, la complicitat dels mitjans de comunicació i la burla sistemàtica fins a fer sentir vergonya a qui la parla. Tot plegat, a portat moltes famílies a pensar que ja no té sentit transmetre la llengua als fills i els estalvien el seu patiment canviant a "la llengua útil".

Occitània és el territori on es parla occità. Mai ha sigut un estat ni una unitat administrativa. L’occità viu a cavall de tres estats: ocupa un terç del territori de França, on viuen gairebé 14 milions de persones i el saben parlar prop de tres milions; s’estén per dotze valls alpines del Piemont italià, on viuen 180.000 persones, i és la segona llengua territorial a Catalunya: és occità l’aranès que es parla a la Val d’Aran.

L’occità és una llengua romànica, com el català, el francès o el castellà, va ser la primera llengua d’Europa en producció literària, va ser la llengua de cultura a Europa i era la llengua de les poesies i cançons dels trobadors.

Occitània va estar sempre vinculada a la Catalunya medieval. Va ser trencada i ocupada per la corona de França, primer, al s.XIV, amb la justificació d’una croada religiosa. I després, la Revolució Francesa i els principis republicans bastiren un model d’estat-nació centralitzat en què l’égalité només permet el desenvolupament de la llengua francesa. L’occità el van negar i convertir en patuès . Els van negar la llengua i la història.

Catalans i occitans han seguit en vuit segles evolucions diverses i, a vegades, les fronteres dels estats han creat fronteres mentals al si de bases culturals comunes. Serà possible el desenvolupament d’una nova centralitat catalano-occitana, amb 25 milions d’habitants, en l’arc llatí d’Europa que lligui història, comunicacions, intercanvi i desenvolupament econòmic?

Tendiran a desaparèixer les llengües no estatals o, en l’Europa diversa serà possible entendre’s des d’Alacant fins a Torí, i de Balears fins a Bordeus? Català i occità són llengües germanes. Hi seran a l’Europa del futur?

Podem veure el reportatge en aquest vídeo


Participa en el fòrum
Identificació
Escriu un missatge