Ètica i Filosofia en Secundària


Inici > Ètica > Bloc 3. Teories ètiques. Els drets humans. > Algunes teories ètiques occidentals
Algunes teories ètiques occidentals

per Àngels Varó Peral | 11/01/2008


Les teories ètiques permeten justificar o fonamentar les normes morals i, més en general, els judicis morals. Les normes expressen obligacions: diuen que “quelcom” és un deure (la seua “forma” o estructura gramatical és “Totes les persones han de fer X”). Els judicis morals són judicis de valor, és a dir, expressen que “quelcom” és bo (la seua forma és “X és bo”). Per tant, podem dir que les teories ètiques estableixen principis els quals justifiquen enunciats del tipus “Totes les persones han de fer X” i “X és bo”. Però com que la manera de justificar difereix d’unes teories a altres, resulta que no sols hi ha teories ètiques distintes, sinó que també hi ha diferents tipus de teories ètiques.


1. Les teories ètiques i la seua classificació

Les teories ètiques són el resultat de reflexions crítiques sobre la moral vigent. Reflexions que pretenen “la fonamentació dels postulats i les normes morals, siga per recurs a un principi (moral) superior, que impere de manera incondicional, siga per referència a un bé suprem, la realització del qual s’afirma com vinculant per qualsevol persona” [1].

Les teories ètiques permeten justificar o fonamentar les normes morals i, més en general, els judicis morals. Les normes expressen obligacions: diuen que “quelcom” és un deure (la seua “forma” o estructura gramatical és “Totes les persones han de fer X”). Els judicis morals són judicis de valor, és a dir, expressen que “quelcom” és bo (la seua forma és “X és bo”). Per tant, podem dir que les teories ètiques estableixen principis els quals justifiquen enunciats del tipus “Totes les persones han de fer X” i “X és bo”. Però com que unes teories i altres no justifiquen de la mateixa manera, resulta que no sols hi ha teories ètiques distintes, sinó que també hi ha diferents tipus de teories ètiques.

Encara que ambdós tipus de teories ètiques coincidiren en la defensa de la igualtat, la llibertat o del respecte a la democràcia, les raons per les quals assumeixen tal defensa no és irrellevant ni manca de conseqüències importants. Qui accepta la igualtat entre els éssers humans com un principi fonamental inviolable, amb independència de les conseqüències que de la seua acceptació es seguisquen, pot derivar cap a tendències absolutistes que imposen l’igualitarisme amb menyspreu de les voluntats dels individus concrets, dels seus desitjos i del benestar personal, particular i col·lectiu. En canvi, si s’accepta que el principi de la igualtat no és inviolable, que està subjecte a la noció de benestar, no cap la possibilitat d’un “dèspota benèvol” que fos infinitament savi, just i bondadós perquè privaria les persones de la llibertat i l’autonomia, elements imprescindibles de la noció de benestar.

Per altra banda, el debat entre elles sobre com aconseguir la felicitat o com ser formalment correctes ens mostra quins són els valors ètics dominants en les nostres relacions personals, i també, en les relaciones socials, polítiques i econòmiques que mantenim amb les persones amb les quals convivim diàriament.

Activitats de comprensió


1. Fes un resum de l’epígraf “les teories ètiques i la seua classificació” (1 ó 2 sessions)
2.Fes un diaporama de l’apartat “Teories ètiques clàssiques” (2 sessions)
3. Fes un diaporama de l’apartat “Debat contemporani entre les ètiques dels drets i les del benestar” (3 sessions)

La nostra utopia és que totes les persones siguem felices.

Veure en línia: Diaporama de

Notes

[1A. Pieper, Ètica i moral. Ed. Crítica. 1990


Participa en el fòrum
Identificació
Escriu un missatge