Així com el "filòsof", qui es regeix per la raó, és el més feliç dels "homes", així també l’estat aristocràtic és el millor i el més feliç dels Estats; en la timocràcia els apetits es veuen frenats i ordenats, però no per la raó sinó per l’honor. En l’oligarquia encara es veuen sotmesos a una disciplina, però només per l’amor a la riquesa i per una preocupació per l’estabilitat la qual sorgeix d’una preocupació per la propietat. En la democràcia tots els gustos i inclinacions tenen la mateixa influència en la personalitat. I en la tirania, en els "homes" d’ànimes dèspotes, els apetits més baixos, és a dir, els corporals, exerceixen un control absolut i irracional.