Primitivament, la veritat va ser entesa com una propietat de les coses, la seua propietat de manifestar-se. Però a poc a poc, la veritat es converteix en una propietat de l’enteniment: és ell el que ha de “revelar” què són les coses. Tal concepció apareix clarament en Aristòtil i és acceptada per gran part de la filosofia posterior.
En l’actualitat, les principals explicacions sobre el sentit de la veritat es deuen a la teoria de la correspondència o teoria semàntica de la veritat, la teoria de la coherència i la teoria pragmàtica de la veritat. En totes elles es manté la idea bàsica que la veritat consisteix en una relació, difereixen només en la determinació dels termes d’aquesta relació: relació d’una proposició amb els fets (correspondència); relació d’una proposició amb un conjunt establit de proposicions (coherència) i relació d’una proposició amb la pràctica, l’acció o la utilitat (pragmàtica).
Llegir més