MANIFEST DEL 8 DE MARÇ DE 2010

La situació actual és una oportunitat per al canvi: Aprofitem-la!

Sent amants de la poesia com som, hem descobert en ella l’amor per la parella, l’amor filial, l’amor fratern, l’amor, per entendre’ns, per la pàtria; cap d’ells però, ha de significar sotmetiment o engany. Evocant el títol d’un llibre que llegíem últimament, “l’amor no és cec”, de manera que no podem apartar la vista o llevar importància a l’agressió del pervers o a la violència de qui manca de recursos emocionals o de qualsevol altra mena; no podem perdre de vista la impotència dels jóvens que no troben camí o la mentida que suposa un sistema que enalteix els més bells instints dels éssers, posant com a excusa el bé de la humanitat, quan només pretén aconseguir el seu propi benefici.

En aquest ordre de coses existix un sector, siga la que siga la societat de la qual es tracte, que sempre s’endú la pitjor part: les dones. El motiu, únicament, el fet de ser-ho.

Any rere any, en la celebració del 8 de Març, fem sentir les nostres reivindicacions: un sistema de protecció social que empare malalts, vells i infants, un sistema educatiu no sexista, per repetir-ne alguns. En definitiva una societat igualitària i justa.

Si bé la lluita de les dones ha aconseguit molts avenços, encara queda molt per fer. Qüestions com el tràfic per a explotació sexual, l'avortament i el dret a decidir o el maltractament continuen esperant solucions satisfactòries i a més hem de sumar a d’açò la situació que comporta l’actual crisi econòmica, és a dir, l’abandó de les polítiques d’igualtat que semblen només un luxe per a les èpoques de prosperitat econòmica; l’augment no reconegut de l’atur entre les dones, que són incloses o expulsades del mercat de treball segons se les necessita, la qual cosa significa haver d’acceptar pitjors condicions de treball; i la paralització del desenvolupament de la Llei de Dependència, cosa que descarrega sobre les dones les tasques derivades de les relacions, els afectes i la cura de les persones, qüestions que si foren preses en compte i reberen els recursos públics que es malgasten en l’excés d’infraestructures proporcionarien més possibilitats de treball per a tots i totes.

És moment de plantejar-nos un nou model social i econòmic en el qual les millores no es valoren segons l’augment de beneficis per al capital sinó per l’augment del benestar de les persones, un model que contemple allò més humà i sincer, i que no deixe de banda el nostre lligam amb la Natura i la Terra. Un model on tots siguem responsables de tots, i tots tinguem cabuda: vells, malalts, infants, homes i, per descomptat, nosaltres: les dones.

Ens afegim, doncs, a l’opinió transformadora de tots aquells que diuen que la situació actual és una oportunitat per al canvi: Aprofitem-la!

Col.lectius 8 de Març i Dones