PA i ROSES. Sobirania alimentària i gènere

La fam no és fruit de l'atzar: és el resultat dels sistemes d'accés a la terra fèrtil i als recursos naturals.

La sobirania alimentària és el dret dels pobles, comunitats i països a definir les polítiques de producció, distribució i consum d'aliments que garantisquen el dret a l'alimentació de tota la població i que siguen adequades a les seues circumstàncies úniques des del punt de vista ecològic, social, econòmic i cultural. Inclou, per tant, el dret a produir aliments, és a dir, a la capacitat de mantenir-se sobre la base de la petita i mitjana producció i d'un món rural viu, on el paper de les dones és fonamental.

Un país no és segur si l'alimentació de la seua població depén de les fluctuacions de l'economia global, del cost dels enviaments a llarga distància o de la possible utilització dels aliments com a arma de pressió. Podem viure sense la majoria dels productes que ens ofereix la societat de consum, però no podem viure sense menjar. Per això l'autonomia local és un concepte central de la sobirania alimentària. Els aliments han de deixar de ser considerats una mercaderia qualsevol sota el control de les empreses transnacionals que, actualment, dominen el mercat.

Mentre que el comerç internacional d'aliments creix, la fam no para d'augmentar. Els beneficis del que s'anomena "lliure comerç" només arriben a les grans empreses que tenen la capacitat de produir, transformar i distribuir a escala global. El seu poder els permet comprar barat i vendre car. Qui no pot pagar, no compta. Els exportadors de café, cotó, cacau, pinsos per al ramat o matèries primeres per als agrocombustibles acaparen les terres que haurien d'alimentar les poblacions locals. Els exportadors de llagostins destrueixen amb les seues granges d'aqüicultura els manglars on pescava i marisquejava la població local. La fam no és fruit de l'atzar; és el resultat dels sistemes d'accés a la terra fèrtil i als recursos naturals.

A casa nostra, les terres més productives estan sent destruïdes per l'asfalt i pel ciment. La població agrària desapareix i guanyen terreny les grans explotacions intensives i altament contaminants. En els supermercats trobem aliments sobreenvasats i carregats de productes químics perillosos. Els transgènics se'ns fiquen al plat sense avisar. El transport d'aliments des dels llocs llunyans provoca impactes ambientals crítics. Els nostres hàbits de consum són una amenaça per a la sobirania alimentària, però no ens agrada que ens diguen que estem menjant-nos el món sencer.

Tot i que un terç del total mundial de les economies camperoles es fonamenta exclusivament en el treball femení, les dones només són propietàries de menys del 2% de les terres. Massa sovint, el treball i l'experiència de les dones camperoles són invisibles. En la lluita per la sobirania alimentària, no podem oblidar ni les seues valuoses aportacions ni la necessitat de reforçar l'equitat de gènere.

COL·LECTIUS DONES i 8 DE MARÇ.

(…) Lluitem pel pa, però també lluitem per les roses

I mentre anem marxant, diem que potem amb nosaltres dies millors

L’alçament de les dones significa l’alçament de la humanitat

Ja n’hi ha prou del cansament i del treball que ens mata

Volem compartir les glòries de la vida: “pa i roses”, “pa i roses”

Fragment del poema “Pa i roses” de James Oppenheim

Enllaç relacionat: http://www.soberaniaalimentariaygenero.blogspot.com/