No és “notícia” El sexo de la noticia. Reflexiones sobre el género en la información y recomendaciones de estilo (editorial Icaria, desembre 2000). I no ho és per diverses raons. La primera és que ja fa set anys que aparegué aquest llibre en castellà, uns anys després que apareguera en llengua catalana. No és, doncs, una novetat. No ho és tampoc pel seu contingut: les mateixes autores (membres totes elles de l´Associació de Dones Periodistes de Catalunya) ho reconeixen remetent-se a una relació d´obres que comença el 1984 (fa ja més de vint anys!) amb el llibre de Concha Fagoaga i Petra María Secanell Umbral de la presencia de la mujeres en la prensa española, obra amb la qual "ya se llegaba a conclusiones parecidas a las que han llegado estudios más recientes" (pàgina 17).
Aquestes conclusions les podríem resumir en: presència asimètrica de dones i d´homes com a objecte (i subjecte, com a periodista i com a creadora d’opinió en les seccions dedicades a aquesta altra funció periodística) de notícia, asimetría que es fa palesa en la invisibilitat de les dones com a conseqüència del genèric masculí; escassa presència de dones en les pàgines considerades importants (política, economia), escassesa en part deguda a les fonts utilitzades a l’hora d’elaborar les notícies o els reportatges; quan sí hi ha presència, tractament molt diferent al donat als barons (adjectivacions sobre físic, indumentària, vida privada, etc.) i fins i tot menyspreu quan es tracta dones esportistes…
Per tal d’actualitzar les conclusions, les autores fan un seguiment de la premsa escrita entre el 5 i l´11 d´octubre de 1998: els sis diaris de major tirada (El País, El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, El Mundo, Avui i ABC) i tres diaris d’àmbit comarcal català.
Però el llibre no es limita a deixar constància del que ja se sap: aquestes professionals conscienciades de la necessitat del canvi periodístic que, d’una banda, reflectesca els canvis socials que ja s’han produït i que, d’altra, contribuesca a continuar-los, inclouen una relació de propostes pràctiques que ajuden els i les professionals del periodisme a modificar visions esbiaixades per prejudicis i inèrcies, suggeriments que abasten les diferents fases d’elaboració de la notícia: la pretextual, la textual i la supratextual.
I a partir d’aquests suggeriments, qui signa aquestes lletres us proposa un joc: avui mateix, quasi deu anys després de la publicació del llibre, llegim qualsevol diari o noticiari (televisiu o radiofònic) i analitzem-lo seguint les pautes que ens proposen les autores. De les conclusions que en puguem treure, deduirem si, encara que no és notícia, El sexo de la notícia continua sent d’actualitat. Si més no, per la provocació del títol.
Manuela Campello Anton
RSS 2.0