Assemblea de Dones d’Elx
Arrel de la web > Sala de lectures i... > Ni príncipes ni perdices

Ni príncipes ni perdices

Siete historias de mujeres que dicen basta. Editorial Icaria

dilluns 4 de febrer de 2008, per  Caterina

Ressenya del llibre Ni príncipes ni perdices. Siete historias de mujeres que dicen basta. Editorial Icaria; colec. La mirada esférica; junio, 2007, Barcelona

És un recull d’històries vertaderes, relats curts escrits per 7 dones maltractades com un exercici de reflexió i teràpia, sota l’ajut de Tamaia. Tamaia és una organització de dones que des 1992 ofereix un programa d’atenció especialitzada a dones que viuen en violència o han viscut violència de la seva parella.

Són els testimonis de dones normals i corrents amb parelles normals i corrents al principi i que, poc a poc, es descobreixen com maltractadors i maltractades amb petits tocs tant quotidians com els de qualsevol parella als què la societat, feta a imatge, semblança i servei del totpoderós mascle, no dóna importància però que molt sovint acaben en maltractament o el desenvolupen.

Publicar aquestes històries pot ajudar i orientar, car fa visible el maltractament i potser que més d’una dona es reconegui. M’ha fet recordar la pel·lícula “solo mia”. El llibre es llegeix ràpid. És molt curt. Recomanable.

1 Missatge

  • Ni príncipes ni perdices 13 d'abril de 2008 17:40, per  Gloria

    Algunes idees més al voltant d’aquest llibre

    Què sentit té aquest llibre quan ja s’han publicat tantes històries de violència sexista?

    Al menys veig una raó per a la seva publicació: totes són històries de dones que s’han eixit del maltractament. Dones normals, totes diferents, que tenen en comú haver eixit dels maltractaments i haver tingut el suport de Tamaia.

    La narració de cada dona és molt breu, anys de maltractament es resumeixen en unes línies, però totes expliquen com van eixir d’eixa situació, inclús en situacions molt difícils.

    Per tant, crec què és un llibre que podria ajudar a dones que patisquen violencia sexista per part de la seva parella, que ja són conscients d’ella, i que estan pensant com eixir-ne, donant-les confiança en què és possible eixir (i inclús idees de com fer-lo).

    Seria útil que el llibre arribe a les dones que estan patint maltractaments. Això es podria fer per mitjà de Centres de Salut, Serveis Socials,... juntament amb altres recursos.

    Per altra banda, encara que no siga aquest l’aspecte principal del llibre, vull destacar la importància de que hi haja recursos efectius per a les dones que pateixen aquest tipus de violència. Potser, sense recursos suficients, algunes de les protagonistes del llibre estarien encara patint o mortes.

SPIP | esquelet | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0