Aturem la Guerra

I s'apropà el mes de les mimoses. Un nou 8 de març que nosaltres no volem de vint-i-quatre hores. Un març que, malgrat el déu de la guerra que li donà el nom, nosaltres obrirem (esperit de la contradicció) un dia 3 amb una xarrada sobre la pau a càrrec de Martina Belic i Rada Boric: dues dones que no volien entendre de fronteres ni de guerres i sí de solidaritat en el seu Centre per a Dones Víctimes de la Guerra de Zagreb.

No volem una organització tancada en ella mateixa, ni entenem la vida com una lluna d'una sola cara trista. Per això ens reunirem a sopar i a ballar amb totes aquelles persones que volgueren compartir la festa i l'alegria amb nosaltres els dies 5 i 8 de març.

La gatzara, però, no ens impedí retornar a la realitat d'una política econòmica anti-social. Per això el 9 de març María Jesús Pinto es traslladà des de Barcelona per tal de parlar-nos dels efectes de la nova legislació laboral sobre les dones.

En la guerra no sols moren persones i es destrueixen coses materials. També es produeix un greu deteriorament psicològic en qui resta amb vida i un trencament i/o congelació de les relacions humanes. A més a més, no hem d'oblidar l'ús i abús que es fa de les dones. Per una bada se'ls assigna el paper de guardianes dels valors tradicionals. Per altra, el seu cos es torna territori a ocupar. D'aquesta manera, les dones són sotmeses a una doble violació, física i psíquica, tant pel bàndol amic com per l'enemic, als quals uneix l'obsessió d'apropiar-se del poder procreatiu de la dona (per a fabricar guerrers) i d'utilitzar-la com objecte per a la humiliació de l'altre bàndol.

Amb intenció de promoure les reivindicacions i treballs que opten per la solidaritat i no per l'agressivitat i la competitivitat, el primer acte dels organitzats per l'Assemblea de dones d'Elx al voltant del 8 de març fou una xarrada de dues representants del Centre per a Dones Víctimes de la Guerra de Zagreb, Martina Belic i Rada Boric.

Aquestes dones parlaren sobre la realitat política a l'ex-Iugoslàvia, la situació de les dones refugiades i desplaçades a Croàcia i les activitats que realitza aquest Centre.

Els objectius del Centre per a Dones Víctimes de la Guerra són fonamentalment:

Ajudar l'autoorganització de les dones als camps de refugiats i refugiades;
L'obertura de cases-refugi per a les dones que més ho necessiten.

A aquest Centre pertanyen grups de dones i ONGs que s'ocupen de diferents projectes feministes sense ànim de lucre; i són: Casa Autònoma de Dones de Zagreb, Aliança Independent de Dones, Dones de la Campanya anti-Guerra de Croàcia i Centre de Documentació de Dones.

A continuació reproduïm el document amb el que es presenten:

El Centre per a Dones Víctimes de la Guerra (CWWV) ajuda a les refugiades i víctimes de guerra a sobreviure i recuperar el control de les seves vides en les peculiars condicions -camps de refugiades- en les que hi viuen.

El Centre va ser fundat el desembre de 1992 i començà a treballar en els camps de la zona de Zagreb el febrer d'enguany. El Centre és independent, sense ànim de lucre, no governamental i treballa des d'una perspectiva feminista i en solidaritat amb grups de dones internacionals. Ajudem dones de la nacionalitat que siguen i ens oposem a la manipulació i instrumentalització de les dones i del patiment de les refugiades en qualsevol circumstància. El Centre s'ha registrar com a una organització privada que ofereix suport, organitza grups d'autoajuda, i ajut humanitari per a les dones. Tota la financiació ens ve de fora, principalment de grups de dones, ONG's i particulars, però també d'institucions com ara la CEE, fundacions de governs estrangers o el Ministeri de dones austriac.

Actualment, hi ha 30 dones treballant en el Centre. Una tercera part són refugiades de Bòsnia-Herzegovina i ben poques s'hi han desplaçat des de Croàcia.

Hi ha vint-i-quatre dones que treballen als camps, aquestes organitzen i assessoren els grups d'autoajuda de les dones en 13 camps diferents; ofereixen especial atenció i ajuda individualitzada a qui la necessita, especialment dones que han patit experiències excepcionalment traumàtiques. Les treballadores visiten el camp dos cops per setmana i es reuneixen setmanalment en el Centre per fer el seguiment i la planificació. Les refugiades en els camps també reben tractament psicològic i assistència mèdica, educació, ingressos econòmics regulars i diners addicionals en casos d'emergència. Hem pogut complementar l'ajuda humanitària insuficient en qüestions com roba, medicines, joguines, sabó de rentar, compreses, cafè, xampús, etc.

Tres coordinadores i una secretaria del projecte se n'ocupen dels aspectes administratius, d'organització i comunicació. Dos d'elles són també treballadores de camp. Hi ha quatre co-fundadores del Centre que fan d'assessores i ajuden a fer el seguiment de les tasques quotidianes al Centre. Tenim també un equip d'organització (grup del Projecte) que és el responsable de desenvolupar l'estratègia a llarg termini i recollir diners i administrar-los.

Les treballadores de camp són autònomes en el seu treball amb les refugiades però setmanalment tenen reunions de suport amb una psicòloga i una psiquiatra on poden tractar els problemes específics amb els que es troben en els camps així com els personals. Totes nosaltres assistim a un grup de teràpia setmanal on parlem i compartim. Els dimarts al vespre ens trobem, ens reunim amb convidades espacials i expliquem experiències dels tallers als que hem assistit, ens expliquem els viatges... En aquest moment tenim una treballadora alemanya convidada però hi ha dones d'altres països de grups i projectes semblants que ens visiten i ajuden.

Totes les dones del Centre han participat en tallers impartits per dones amb experiència professional d'Anglaterra, Alemanya, EUA, Àustria i Croàcia. Aquests tallers tractaven temes com: teràpies, organització de grups d'autoajuda, treball de grup amb víctimes de violència, abusos sexuals i violacions, tractament a dones traumatitzades, dinàmiques de grup, estatus legal i drets humans de les dones. La formació és una part integral i dinàmica del Centre. La formació interna es complementa per la nostra participació en reunions internacionals i tallers on aprenem i també expliquem el nostre punt de vista de la situació de les dones a Croàcia i les víctimes de la guerra a l'Ex-Iugoslàvia.

Estem en contacte amb dones d'altres ciutats de Croàcia i hem ajudat a establir un grup similar a Split, "Zenska grupa Split". El Centre es relaciona també amb "Medica" Zenica i amb "Women in Black" de Belgrado. Ara fa poc hem ajudat econòmicament a un nou grup de dones a Sarajevo: "MAK Bosanka". Per la nostra feina és molt important la cooperació amb d'altres grups de l'ex-Iugoslàvia.