El Nou Ajuntament

Pel febrer de 1994 es féu públic el cost del projecte de construcció d’un nou ajuntament. L’Assemblea, amb moltes altres organitzacions cíviques de la ciutat, es manifestà en contra. A continuació reproduïm la carta que dirigírem a la màxima autoritat municipal i que també remetérem a la premsa local, que no la publicà.

Distingit senyor:

Com a membre de l’Assemblea de Dones d’Elx em dirigesc a vostè, com a màxima autoritat il·licitana, per tal de donar-li a conèixer la nostra opinió sobre el projecte del nou edifici de l’ajuntament de la nostra ciutat.

Pensem que cal un ajuntament eficaç, una corporació, un conjunt de persones que treballe per l’administració dels béns del municipi i que vetlle per la millora de la qualitat de vida de les persones que hi viuen. El que no ens sembla bé és que aqueix organisme es transforme, simplement, en una casa consistorial, és a dir, en un edifici, en pura arquitectura.

No hi tindríem res a oposar si aquestos no foren els temps que són i si les condicions de vida de la població il·licitana foren aquelles que permeten parlar d’una vida digna (i nosaltres no entenem el substantiu vida sense dignitat). Però ens temem que no és així.

Si es retalla l’oferta pública de col·locació i no es pot garantir el dret ni el deure constitucional al treball (Art. 35.1) ni en el sector públic ni en el privat, si tampoc no hi ha diners per a pal·liar els efectes socials de la crisi (retalls en matèria de prestacions, atur, subvencions, sanitat...) ni per a millorar la qualitat de vida de les persones... com és que sí que n’hi ha -ens preguntem- per a la construcció d’un edifici per a una burocràcia, a més, centralitzada? O... és que sí n’hi ha i, per tant, ens estan enganyant?

Si hi ha recursos (de la qual cosa ens alegraríem) per a la construcció de la casa, pensem que aquestos haurien d’invertir-se en coses que realment redundaren en benefici de la població il·licitana. En aquest sentit, com a membres d’una organització preocupada per la situació de les dones en especial, proposem a la corporació que vostè dirigeix la reorientació d’aqueixes despeses municipals cap a la solució de problemes que, encara que afecten a la societat en general (homes i dones), per tradició històrica i per aquesta societat patriarcal i sexista, són delegats en les dones. Parlem d’una total i efectiva cobertura (qualitativa i quantitativa) de l’educació infantil que permeta, per una banda, la realització plena de les dones en el camp socio-laboral al marge de la maternitat i, per altra, la socialització de les criatures en el marc d’una educació no-sexista, d’una veritable coeducació. Parlem de l’atenció a persones malaltes i/o majors, tasca que per la còmoda negligència de marits, germans, cunyats, gendres i fills recau exclusivament sobre les dones, amb la conseqüent hipoteca de llurs vides i llurs projectes vitals. Parlem d’aqueixes voreres inexistents per les quals les dones -generalment- arrosseguen els carrets de compra i els cotxets de bebès entre cotxes mal aparcats d’incivilitzats conductors que mai no han trencat un plat (és cosa de dones) i que ignoren què són els passos zebra (entre línies pot llegir campanyes d’educació vial, millora de transport públic, carril-bici...). Parlem d’una educació permanent per a dones adultes que quedaren fora del sistema educatiu i/o universitari perquè dedicaren els millors anys de les seues vides a la família. Parlem d’una eficaç formació professional que permeta a les mestresses la incorporació, en real igualtat de condicions, al món del treball socialment reconegut. Parlem d’una oferta d’activitats físiques que abasten totes les edats i activitats esportives (què fou del polisportiu del sector V?), sempre en el marc de la coeducació i la no competitivitat. Parlem d’aprofundir i ampliar els plans de prevenció, reinserció i atenció a les dones prostituïdes. Parlem d'arrodonir la xarxa de biblioteques (n’hi ha a Altabix? i a les partides rurals?) i la flexibilitat dels seus horaris de tal forma que també les dones treballadores puguen acudir-hi. Parlem de...

Com veu, parlem de molts projectes que millorarien la vida de les dones en particular i de la societat en general. Per a realitzar-los calen persones (=llocs de treball). En definitiva: donar treball a persones aturades i, alhora, millorar la qualitat de vida de totes. I, per a això, no cal un preciós edifici centralitzador de res; tot el contrari: descentralitzar les dependències municipals perquè l’Ajuntament (organisme) arribe al poble i no que el poble puge a l’ajuntament (edifici).

Molt respectuosament,

Assemblea de Dones d'Elx