Crisi econòmica i dones

El dia 9 de març, Maria Jesús Pinto, membre de l'Executiva de CONC, Comissions Obreres Nacionals de Catalunya, i de la Secretaria de Dona d'aquest sindicat, donà una xarrada sobre la situació de les dones davant la reforma laboral. A partir del material que ens va fer arribar, hem fet el següent resum.

El fil conductor de la reforma del mercat de treball que planteja el Govern va en la més clara i contundent línia de desregulació de la normativa actualment en vigor, que comporta una reducció dràstica del dret necessari i la seva substitució per un dret de "lliure" regulació de les parts, que pot deixar treballadores i treballadors en la més absoluta desprotecció i indefensió, ja que amplia al màxim les facultats empresarials.

Aquestes mesures tenen uns trets comuns clarament orientats cap a fórmules de caire desregulador. Es caracteritzen per procurar un reforç del poder de direcció empresarial, en detriment, no tan sols de les garanties i drets del treballador i treballadora individual sinó també de les facultats de participació i control de la seva representació. Comporten reforçar el poder empresarial, limitar i retallar els drets i garanties de la gent treballadora, precaritzar i segmentar, abaratir i facilitar l'acomiadament i disposar quasi absolutament de la mà d'obra. Comporta alhora una transferència de recursos cap a les rendes del capital.

Aquesta nova situació normativa pot aprofundir una societat cada cada cop més dual i polaritzada entre classes poderoses i classes populars, rics i pobres. Però fins i tot entre la gent menys afavorida sempre hi haurà col.lectius, que per trobar-se entre aquells tradicionalment marginats, estaran en una situació més vulnerable davant la recessió i la crisi econòmica. Entre aquests col.lectius ens trobem les dones, que veurem incrementar les dificultats per a l'accés i el manteniment en el mercat laboral, si prosperen les mesures desreguladores que el Govern pretén imposar.

Les dones podem ser les primeres afectades per les reformes estructurals del mercat de treball. Les mesures plantejades augmentaran, encara més, la segregació social.

Situació de les dones al mercat de treball

Per poder analitzar l'abast de les mesures de la reforma cal analitzar quina és la situació del mercat laboral on s'aplicarà. Aquesta situació es caracteritza per:

1. Alt nivell d'atur: 3,7 milions. A l'Estat Espanyol és a l'atur el 24% de la població activa. L'atur afecta més les dones que els homes: el 29% de la població activa femenina, enfront del 19% de la masculina.

En 1.000.000 de llars l'atur afecta totes les persones en edat de treballar.
L'atur de llarga durada afecta el 50% de les persones en atur.
Les dones constitueixen el 47% del total de la població aturada.

Totes aquestes xifres cal relacionar-les amb la reduïda taxa d'ocupació de les dones: el 35%, davant del 43% de mitjana dels estats comunitaris.

2. Menor cobertura per desocupació.

Les dones aturades tan sols estan cobertes per algun tipus de prestació en un 24,7%.
Els retalls en les prestacions del subsidi fets el desembre de 1993, hauran disminuït encara més la taxa de protecció.

3. Alts nivells de pobresa.

Una de les conseqüències de l'increment de l'atur és l'augment de la pobresa, que ha adquirit nous rostres.
La pobresa s'ha anat introduint entre la població en edat laboral a causa de l'augment de la desocupació de certs col.lectius que cada cop estan més allunyats del mercat de treball i també a causa del creixement de l'atur de llarga durada.
Les noves persones pobres que oculta la societat actual són dones, joves amb problemes d'integració laboral, vells i velles amb pensions mínimes, gent en atur de llarga durada, gent que ha sigut acomiadada de les seves empreses amb vint i trenta anys de cotització, però a qui encara li'n queden uns altres quinze o més per a jubilar-se.
Es produeix una "feminització de la pobresa": les dones són més nombroses que els homes a l'hora d'ocupar llocs de treball a temps parcial, en llocs poc atractius i especialment vulnerables a la crisi econòmica. A més, les estructures de les famílies registren un augment de famílies monoparentals que, en més del 90% dels casos, tenen una dona com a cap de família. La taxa de pobresa és superior a la mitjana quan el cap de família és de sexe femení.
També les comunitats d'emigrants estan essent més durament afectades per l'atur.

4. Alt nivell de temporalitat. Més del 34% de la gent assalariada té un contracte temporal. Més del 95% de les contractacions realitzades en els últims anys són de caràcter temporal.

5. Contractes a temps parcial fonamentalment per a les dones.

En els darrers 5 anys els contractes a temps parcial han passat de representar un 5,5% del total de contractes a un 13%.
Aquest tipus de contractació afecta el 15% de la població assalariada: el 14% de totes les dones ocupades; el 3% en el cas dels homes.

6. Alta participació femenina en l'economia submergida. El 42% de dones ocupades treballen en l'economia submergida, davant un 19% dels homes.

7. Salaris inferiors a la mitjana percebuda pels homes. Segons diversos estudis, la discriminació global del salari mitjà del conjunt de les dones, és al voltant de 20 punt per sota del dels homes.

Anàlisi de la reforma: el treball a temps parcial.

Es pot afirmar que les dones estan majoritàriament presents en el que hem anomenat mercat de treball secundari o perifèric amb contractes temporals, treballant en empreses petites, on es constata la fragilitat i precarietat de les condicions de treball.

Els alts nivells de precarietat i discriminació en la relació laboral es veurien multiplicats amb la introducció de mesures com són les relatives a incidir en una major desprotecció durant la relació laboral i que afectarà a:

la pèrdua de garanties i controls en matèria d'ordenació del temps de treball, mobilitat funcional, geogràfica i modificació substancial de condicions de treball. Per tant, un increment dels poders de l'empresari amb vista a l'actualització i la disposició unilateral de les treballadores.
la reducció o limitació per a determinats col.lectius de gent treballadora dels nivells de cobertura de Seguretat Social i exclusió de la protecció per desocupació (contracte d'aprenentatge, determinades contractacions a temps parcial).

Entre les mesures aprovades destacarem els contractes a temps parcial i les seves conseqüències.

Encara que no es formuli explícitament, és un tipus de contracte que afecta especialment les dones. El treball a temps parcial, que ocupa un destacat lloc entre altres mesures de les polítiques neoliberals de flexibilització laboral, segueix una lògica infernal. Un contracte a temps parcial no crea un lloc de treball, sinó que ve a substituir, en general, un lloc de treball estable i a temps complet. Aquesta tendència és encara més clara en moments com els actuals, marcats per la recessió econòmica i la destrucció de llocs de treball.

El creixement del treball a temps parcial no ha significat la incorporació de dones a nous àmbits sinó que, ben al contrari, ha intensificat la segregació de l'ocupació femenina en determinats sectors. Si contemplem l'experiència europea, una majoria aclaparadora de les dones estan en el sector serveis: 91% a Bèlgica, 88% al Regne Unit, 86% a Dinamarca,... Tanmateix, no són uns serveis qualssevol, són els mateixos serveis en què, ja en el passat, la participació de la dona era majoritària. Serveis en què el nivells de remuneració i de qualificació són reduïts: cambreres, venedores, treballadores del servei domèstic.

El treball a temps parcial tal com és practicat en alguns sectors, com ara el del comerç o de la neteja, està molt lluny de fer possible una millor combinació de la vida professional amb la familiar. En el cas de treballs a temps parcial són molt més freqüents els horaris irregulars i variables d'un dia per a l'altre i el treball de cap de setmana i nocturn, que no pas en els contractes de jornada completa.

Es presenta, falsament, el treball a temps parcial com una opció de les pròpies dones. Al nostre país tan sols un 5,5% de les desocupades busquen feina a temps parcial. Més que un "temps escollit" és, per a moltes dones, l'única oportunitat que tenen d'obtenir alguna feina. Determinar, doncs, els graus de satisfacció i d'elecció voluntària es quelcom especialment difícil. Es pot estar completament "satisfeta" de tenir una ocupació a temps parcial en comptes d'estar en atur, de la mateixa manera que es pot haver "escollit" un treball a temps parcial perquè les limitacions familiars són excessives o fins i tot perquè es tracta d'una imposició de l'empresa. En tots aquests casos els límits entre l'elecció i l'obligació, la satisfacció i la resignació són, evidentment, difusos.

El desenvolupament de treball a temps parcial, ja sigui aquest el resultat de la voluntat o de la imposició, té uns efectes que són força negatius per a les condicions de treball, els salaris, les qualificacions, les prestacions de jubilació i atur, i per a la trajectòria professional i personal de la dona.

Les dones sabem la gran manca de temps que tenim, que el desigual repartiment de les tasques ens aboca a una doble o triple jornada i a una fam permanent de temps. Volem temps, sí, però sobre la base d'una nova reestructuració de les feines de dones i d'homes. Volem qüestionar el model productivista i consumista i elaborar alternatives socials i de relacions interpersonals diferents de les actuals, més solidàries, més igualitàries, amb temps per a l'afectivitat i l'atenció de les persones, per part de dones i homes, amb temps per al desenvolupament personal, per al treball col.lectiu. Poder escollir el propi temps i no viure tan sols per a treballar. Les dones -més que ningú- volem treballar menys hores, és clar que sí. Tant al treball assalariat com al domèstic. Però això ha de ser sobre bases ben diferents de les de la precarietat, el ràpid augment de la misèria i la segregació social.