|
Les
lleis que determinen les relacions de producció entre nosaltres,
l'existència d'una classe dirigent i explotadora i d'una altra dirigida i
explotada es projecta en les relacions home-dona en forma
d'explotador-explotada.
La
dona és utilitzada, usada per l'home. De mantenir aquesta relació s'ocupa el
sistema masclista i patriarcal, desplegant tots els mitjans que posseeix i
afavorint una societat de forts i dèbils, de vencedors i vençuts, de grans i
xicotets, de superiors i inferiors.
Dels
mitjans utilitzats, són els de comunicació probablement els de més
efectivitat i els més subtils -quan aquesta efectivitat desapareix, apareixen
els mitjans repressius- que controlen el pensament, el raonament dels dèbils
dins del marc establert per la legislació.
Un
dels sentiments més odiosos que els spots publicitaris de televisió creen
en la dona és la por. La por a envellir
(pel que cal utilitzar tal o qual crema). La por a quedar-se sola (cal
utilitzar desodorant).A no poder competir (cal usar tal o qual marca de
cotilleria). A que la nostra roba no estiga tan blanca com la de la veïna. La
dona acaba tenint una por cerval a desagradar a l'home.
Per
una banda considerar que la pau, el progrés i tot el millor dels sers humans
siga "cosa d'homes" és una solemne estupidesa. Damunt és una
bonica xicona la que apareix en una fàbrica o sobre un tractor, cantant les
victòries dels homes, que reben el dit conyac.
Més
deliciosos spots sobre el tema, muntant a cavall sobre un cavall blanc,
apareix una jove rossa, que no diu ni fa res, sinó que és presentada com a
element decoratiu.
També
apareix la senyora que davant la pregunta si determinat conyac és per a ella,
contesta precipitadament, fins i tot un tant ofesa, que no, que és per al seu
marit i els amics d'aquest. Ella és l'encarregada dels vicis dels altres.
Quan
es parla de coses serioses o tècniques es recorre als homes. Els cotxes,
pisos, bancs, assegurances de vida,
etc. Són coses massa importants perquè la dona intervinga.
Els
serials mantenen al costat del receptor a dones ploroses, identificades amb la
protagonista i, en els descansos, mentre es recuperen, escolten els productes
que patrocinen l'espai, i que potser adquirisquen com a reconeixement per
proporcionar-les programes de tan alt valor, tant artístic com humà.
Jugar
amb els sentiments de dones (en el cas que les cartes siguen certes) i
aprofitar-se per a vendre una sèrie de productes de bellesa, és una acció
quasi, quasi inqualificable. Els consells que solen donar són d'autèntica
rialla, en comparació amb les esquinçadores cartes que es lligen, i tot el
negoci muntat al voltant de problemes aliens és més prompte vergonyós.
Els
negocis solen estar sempre muntats al voltant de la dona. El mite de la
feminitat va haver d'aparèixer en muntar-se la primera fàbrica de productes
de bellesa, i la dona a falta d'una ocupació que li permetera viure
dignament, independent econòmicament, passa les hores enriquint a una sèrie
de persones que han muntat un triangle tan perfecte com el que ens ocupa. La
veritat és que amb la tradició, l'educació i la publicitat, la dona està
convertida en una cosa, en quelcom que
camina però que excepte xicotetes i honroses excepcions, no produeix, només
consumeix.
Ja
que a la dona se li ha impedit el seu desenvolupament com a persona, se l'han
tancat les seues aspiracions a la creativitat, quines altres possibilitats
queden a la dona sinó fer-se del mode més perfecte, cosa eròtica per a
l'home? En la nostra actual societat
la relació entre home i dona és totalitzadora, exclusiva i excloent; tant
que no permet al mateix temps qualsevol altre tipus de relació com la que
podria dur-se a terme entre persona i persona.
L'ascens
social és aconseguit per una dona
molt més fàcilment com a objecte d'atracció per al baró, que com a persona
intel.ligent i subjecte creador, cosa que podem veure fullejant qualsevol
revista, en la televisió o en qualsevol altre mitjà de comunicació. Aquests
miren a la dona com a bellesa, com a mare, com a esposa, però molt escasses
vegades com a individu creador, llevat que això els vinga bé, per exemple en
casos d'emergència o necessitat (exemple: Nicaragua, Rússia, etc.). Les
dones que han aconseguit la seua plena realització són escasses, tant que no
arriben a tenir significació social. Però a l'hora dels compromisos el
denominat "sexe dèbil" ve realitzant treballs d'idèntica categoria
als del "sexe fort".
En
definitiva, que la dona té una capacitat igual a la de l'home i que per tant
s'hi troba en les mateixes condicions, encara que una cultura s'haja
encarregat de desfigurar la seua imatge.
Oposant-nos
a la imatge que la publicitat dóna de nosaltres, podríem dir que la dona no
és una cosa i ens oposem que se'ns seguisca tractant com a sers estúpids i
mesquins.
Potser
una solució seria boicotejar aquells productes que tant de mal ens estan fent
i que tan poc saben, o intenten saber, el què és realment
una dona. 
1.
Aquest és el primer nom utilitzat per les dones
que posteriorment formaren l'Assemblea de Dones d'Elx. 
|
