Dona i Moviments Alternatius

REFLEXIONS DE L'ASSEMBLEA DE DONES D'ELX SOBRE ELS MOVIMENTS ALTERNATIUS

L'Assemblea de Dones d’Elx, després de la reflexió que hem tingut sobre el tema en diverses reunions, hem arribat a les següents conclusions i definicions.

Des de la nostra preocupació per l'ecologia vèiem que per a la consecució d'una societat vertaderament diferent i alternativa, és de vital importància tenir en compte la qüestió de l'entorn natural del ser humà i l'equilibri ecològic del planeta.

Molt es parla i s'escriu sobre la relació del moviment ecologista i el moviment feminista com a nucli d'un mateix moviment social. En l'Estat Espanyol no tenim molt discutit el tema; nosaltres pensem que la relació existeix o pot existir, d'aquí la iniciació d'un debat que tindrà la profunditat que vulguem donar-li.

El moviment ecologista, en la seua essència, posa en qüestió els fonaments en què es basa la societat capitalista quant a estructura econòmica, tecnologia, formes de vida, relació del gènere humà entre si i amb la naturalesa, al mateix temps que qüestiona l'explotació, dominació i imperialisme d'uns pobles sobre altres.

El feminisme, també en la seua forma radical (entenent radical com anar a l'arrel dels problemes), posa de cap per avall les bases estructurals (economia i divisió del treball) i superestructurals (valors, moral, costums, ideologia) que permeten la supervivència de la societat capitalista i patriarcal.

Tenim raons per a caminar junts si coincidim mínimament en quina societat volem i trobem el millor camí per a aconseguir-la. Per què no introduir, dins de les nostres reivindicacions, un replantejament de la relació amb el medi? Atendríem a un instint de supervivència. Per què no introduir, entre les reivindicacions pròpies del moviment ecologista, un nou orde social en les relacions entre els humans per a canviar la desigualtat existent entre els sexes?

Si estem d'acord caldria anar definint les qüestions reivindicatives que podem aportar-nos, els uns als altres, els distints moviments i la forma de materialitzar-les.

Una feminista anglesa escrivia “No volem una societat ecològica en la que els homes construïsquen els molins i les dones escolten en silenci, facen el pa i teixisquen les estores”.

“Poder nuclear - família nuclear, no els necessitem” podria ser una frase que pot definir prou bé aquesta relació.

En plantejar l'anterior introducció som conscients que davall la generalitat del moviment ecologista convergeixen diferents tendències i formes de definir-se ecologista. També que encara passarà algun temps abans que s'aclarisca el panorama verd al nostre país (aquest procés en altres països està més avançat). Açò no ho veiem un handicap en absolut sinó al contrari, ja que ens trobem en un bon moment per a debatre i crear. Els moviments ecologistes de tot l'Estat s'estan plantejant debats sobre el seu futur. Hi ha el C.A.M.E. (Coordinadora Assemblaria del Moviment Ecologista), i del 21 al 24 de juny es celebrarà la primera conferència pro creació del Partit Verd.

Pensem que el més important és el debat als pobles i la maduresa d'aqueixos grups i de les persones que els componen (no hi ha una cosa sense l'altra). D'aquest treball de base eixiran els continguts que pot assumir el moviment ecologista avui.

En una de les trobades preparatòries de la conferència de juny, realitzada a Sevilla al Desembre del 83, els grups presents van acordar recolzar incondicionalment a tots i totes les processades per avortament i van sol.licitar el sobreseïment dels seus processos. En aquesta trobada estaven presents tres grups de dones i el col.lectiu “Los Naranjos” de Sevilla.

ATERRANT A ELX

En el primer debat que tinguérem en l'Assemblea de Dones sobre aquest tema ens definirem ecologistes, encara que no ho teníem molt debatut com a col.lectiu.

Simpatitzem amb l'ecologia individualment i vèiem necessari aprofundir en els llaços d'unió que podíem tenir amb aquest moviment, les reivindicacions pròpiament de dones que l'ecologisme pot assumir i viceversa. Per a cobrir aquest objectiu ens qüestionàvem si seria un bon mitjà una coordinació (de cara a centrar totes les nostres forces en l'Assemblea, evitant dispersar-nos) o si, pel contrari, seria més positiu que algunes dones treballaren dins de grups ecologistes per a poder planificar millor la col.laboració. Optàrem per la segona fórmula, tenint en compte que treballar en un grup per l'ecologia és una opció personal.

Amb aquesta col.laboració més estreta podem aportar més a l'ecologia des d'un punt de vista feminista i participar més directament en aquest període d'aclariment i debat, sense oblidar la participació en els temes puntuals (tales d'arbres, contaminació, nuclears, etc.), també extremadament importants.

QUINES REIVINDICACIONS EN CONCRET PLANTEGEM LES DONES

A nivell de transmetre utopia: no pot existir una societat ecològica on els éssers humans no tenen les mateixes oportunitats de desenvolupament i creativitat.

No a una societat ecològica on el treball més monòton i individualitzat el realitzen les dones.

No a una societat ecològica on continue la supremacia d'un sexe sobre un altre.

A nivell pràctic: l'esforç personal pel canvi d'actituds i valors masclistes que ens imposa la societat.

Anar transmetent els nous valors de solidaritat entre homes i dones com a moviment.

No utilitzar en la pràctica els privilegis que als homes els ofereix aquesta societat. I, al contrari, començar ja, en la mesura que es puga, a viure aquests canvis en la pràctica com a forma de fer canviar aquesta societat.

DAVANT DEL MOVIMENT PACIFISTA

Pensem que és un moviment nou en l'Estat Espanyol, que arreplega un ampli perfil de reivindicacions per la pau. En aquest moviment tenen cabuda des de les opcions més radicals que veuen la pau com una via, com una opció política, fins a les opcions que accepten la violència quan està justificada per a eradicar una violència major (exemple: guerrilles llatinoamericanes), aquesta tendència està més ficada en els grups Anti-OTAN i centra més la seua lluita en la carrera d'armaments.

A l'Estat Espanyol, a pesar de com és de jovençà aquest moviment i del pobre o poc consolidat que està com a organització, és important destacar que està tenint gran acceptació, realitzant accions molt multitudinàries, i un exemple el tenim en la nostra última acció pacifista, realitzada a Guardamar, amb una assistència de 4.000 persones.

A Europa, el moviment pacifista està tenint gran força i es donen experiències importants com és el cas de les dones que romanien des de fa més de dos anys davant la base de Grenhan Common, a 80 quilòmetres de Londres, per a protestar contra la instal.lació de míssils de creuer a Gran Bretanya. Diem que romanien perquè el dia 4 d'abril van ser desallotjades per la policia, ja que han aconseguit una ordre judicial per a desallotjar-les amb el pretext que anaven a eixamplar la carretera, però les dones segueixen dures i quan les desallotgen tornen de nou, oposant resistència. Ens diuen aquesta dones “Des de sempre els homes abandonaven la llar per a anar a la guerra, ara som nosaltres les que abandonem les nostres llars per a treballar per la pau”.

Amb la seua protesta pacífica i no violenta han cridat l'atenció del món sencer sobre el desplegament dels euromíssils i s'han transformat en un símbol, incipient però poderós, de la unió del pacifisme amb el feminisme. Aquestes dones són unes 200, viuen en campaments freds, rudimentaris i humits, però amb ramificacions que abasten a més de 150.000 activistes.

També Petra K. Kelly escrivia en el seu article en El País de 27 de novembre de 1983 “Encara que només faltaren deu minuts per al judici universal tinc esperança en el món perquè les dones s'estan alçant i estan infonent als moviments antinuclears, pacifistes i altres una vitalitat i una creativitat desconeguda fins al moment”.

Nosaltres creiem que són moltes les coses que ens uneixen a aquest moviment, també estem convençudes de la necessitat de lluitar contra la carrera d'armaments i la militarització del món perquè considerem esgarrifós que la despesa de la carrera d'armaments siga de 1.000 milions de dòlars diaris. “Els diners per a comprar armes de guerra no s'aconsegueix amb col.lectes de beneficència i loteria, sinó que hi ha milers de persones condemnades la fam, analfabetisme, malaltia i mort per una desviació dels recursos naturals i humans a la carrera d'armaments”. (Petra K. Kelly, El País, 24 de novembre de 1983).

Aquesta carrera de mort ve potenciada pels Estats amb els seus exèrcits, que lluny de defendre als ciutadans dels seus països, com ells argumenten, més prompte defenen els interessos de les classes privilegiades que sustenten el poder, en detriment dels interessos de la majoria del poble, homes i dones. Aquestes capes privilegiades, en vistes del descens demogràfic (en la societat occidental), i tement que els exèrcits del bloc contrari els sobrepassen en material humà, proposen la incorporació de la dona a l'exèrcit, en principi en qualitat de “criades” (serveis complementaris), disposant així de més personal masculí per als quefers armamentístics.

Volem potenciar el feminisme i el pacifisme, ni fora ni dins d'aquest, sinó just amb ell. La unió no és casual: no són poques les analogies que poden trobar-se entre el poder dels homes i les característiques masclistes del sistema mundial, tant dins del capitalisme com dels països anomenats socialistes i del Tercer Món. “El militarisme i l'opressió sexual” diuen Bradshw i Thornill, “estan relacionats, l'experiència quotidiana dels homes de tenir poder sobre les dones es reflecteix en l'exèrcit, on el pensament masculí és idolatrat i la debilitat ridiculitzada, on l'homosexualitat és vigorosament reprimida en públic, passe el que passe en privat. El militarisme glorifica el poder de l'home, promociona les rígides jerarquies i no qüestiona l'obediència, veu al món dividit entre guanyadors i perdedors”.

L'acumulació d'armament constitueix una amenaça en compte de ser una protecció.

Com que l'exèrcit espanyol reuneix totes aquestes característiques de defendre a les classes privilegiades, de ser una escola de masclisme i, com no serveix als nostres interessos sinó als dels nostres opressors, tenim clar que estem en contra de la incorporació de la dona a l'exèrcit, incorporació que a més seria en condicions que ens infravaloren i només fan continuar el paper que socialment se'ns assigna.

Només fins a finals de 1978 hi ha hagut 900 explosions nuclears en la superfície de la Terra i s'estima que el nombre de soldats que hi ha actualment és el doble que el de mestres, metges i infermeres. (Petra K. Kelly, El País, 24 de novembre de 1983).

Quina podria ser la nostra aportació més específica com a dones a la lluita per la pau?

Per a prendre aquesta postura rebutgem la idea del nostre “pacifisme” i debilitat per naturalesa. Mostrem la nostra solidaritat amb moltes dones que han hagut d'agafar un fusell per a defendre la justícia i la llibertat en els seus pobles en contra de la violència del poder (tornem els ulls cap a Llatinoamèrica).

No hi ha dubte que les dones podem tenir una decisiva aportació en l'educació per a la pau? No hi ha dubte que com a dones, individualment (en la majoria dels casos), estem recolzant els actes i activitats que s’estan realitzant a favor de la pau?

Nosaltres pensem que la no violència passa per oposar-se a tota forma d'opressió, inclosa la d'un sexe sobre un altre. Aquesta és la principal aportació que podem fer als companys del moviment pacifista per a, junts, reivindicar el cessament d'altres opressions que ens afecten ambdós i estan reflectides en la vida quotidiana, com són: l'educació que es potencia a través dels mitjans de comunicació, carregats de pel.lícules bel.licistes, on es dóna una educació sexista que prepara a futures dones i homes per a un paper determinat en la vida, tallant així la seua pròpia creativitat i desenvolupament personal, fins a la que exerceixen uns Estats i governs que, no conformes de fer passar fam i calamitats a gran part de la població de la Terra, ara ens amenacen amb volar-la pels aires.

Ens rodeja una àmplia gamma de violència que passa també pel terreny econòmic i laboral, obligant-nos, en el millor dels casos, a passar gran part del nostre temps en guanyar-nos el sustente en treballs que la majoria de les vegades ni són elegits, ni creatius, ni ens agraden. I aquesta situació només es dóna en una minoria de dones amb més sort, ja que després tenim a una gran majoria d'aquestes que no tenen treball o que treballen en la clandestinitat en les seues “casetes” (per aquestes comarques són una gran majoria de dones) i que estan vivint en el 1984 situacions de l'època feudal.

I no acabarem sense ressaltar la violència a què estem sotmeses les dones dins d'una societat masclista que comercia amb el nostre cos, que ens roba la propietat sobre ell, que ens diu com hem de viure. Ens roba la propietat del carrer de nit i fins i tot de dia, la violació o les vexacions poden esperar-nos en qualsevol cantó.

Moltes dones es troben amb la violència en les seues maneres més crues i brutals en el seu propi llit o a casa, a les mans del seu marit, pare o germans, que les sotmeten a maltractaments físics o psíquics i a increïbles privacions de llibertat.

Hem volgut manejar breument unes situacions que generalment nos es ressalten quan es parla de la violència d'aquesta societat. I a nosaltres ens sembla tan importants com les citades anteriorment sobre la carrera armamentística.

Pel que la nostra proposta pacifista-feminista parteix, així, del que és particular i arriba al que és general per a tornar a lluitar per qüestions parcials.

No volem veure el pacifisme com un totalitarisme, però sí que volem posar en qüestió quasi tot pel que la tradició humanista progressista d'esquerres ha combatut des del segle XIX.

Volem ser l'expressió d'una tradició que reivindica que l'altra meitat del cel, com diuen en Xina, tinga el dret a la paraula i a l'acció. En aquest cas per a protegir la vida de tots.

Com a conclusió d'aquest debat podríem dir que veiem necessària la unitat d'acció entre els tres moviments, que considerem, com els moviments alternatius, que es pot anar construint un altre tipus de societat, més pacífica, més en comunió i harmonia amb la naturalesa i on es donen unes relacions personals més humanes sense distincions de sexe, classe ni de cap altra qualitat.

Entenem la unitat però sense perdre de vista que és necessari seguir potenciant el moviment feminista i la seua autonomia.

I perquè no us sone tot a molt teòric us contarem alguna cosa de la nostra realitat actual en relació amb els susdits moviments.

En l'Assemblea, tenim una militant que també pertany al grup ecologista d'Elx, ella ens manté informades i anem a col.laborar amb la campanya Anti-Cofrents que estan realitzant.

En la Comissió Anti-OTAN no tenim cap militant, encara que solem estar informades de la seua activitat. Últimament ens han convocat per a participar en la campanya “Primavera per la Pau”. Assistírem a la reunió, i després de reflexionar les seues propostes..., en l'Assemblea vam arribar a les següents conclusions:

Assumim els actes, però puntualitzant que no podem participar activament tot el que ens agradaria, ja que les nostres possibilitats no donen per a tant.
Creiem necessària la unitat d'acció dels tres grups, per a ser més eficaços, i perquè podem introduir en ella els nostres objectius i continguts feministes.

Quant als mitjans per a anar fent açò realitat, seria interessant caminar a unificar la nostra pràctica amb una coordinadora on es concreten campanyes unitàries. Fer un debat públic sobre la unitat dels moviments alternatius.

Escriure en la revista de la Comissió Anti-OTAN, i començar amb un article on expressem els nostres plantejaments d'unitat i fem una crida als seus lectors perquè ens contesten amb les seues opinions.

També entenem necessari canviar el mètode que s’utilitza en les reunions de coordinació, “de defendre el que ens separa”, i potenciar el raonament i la reflexió del que ens unifica.