Dones immigrants treballant en la prostitució

Ruth Mestre i Mestre

En aquesta xarrada, Ruth començà exposant algunes idees prèvies per tal d'indicar-nos la seva postura dins el debat sobre la prostitució, en general, i sobre la prostitució de dones immigrants, en particular. Aquestes idees són:

• La prostitució és exercida per dones adultes que ho fan voluntàriament.

• La prostitució, desafia o confirma el patriarcat?

• La Prostitució és acceptable com una via d'accés als recursos i als bens.

A continuació enumerà diferents models d'explicació del fenomen de la prostitució i les respostes donades per l'Estat:

1. Prohibicionisme. Considera que la prostitució és un problema d'ordre públic i, per tant, es tracta d'un assumpte policial (exemple: USA).

2. Reglamentarisme. Entén que la prostitució és necessària per als impulsos sexuals dels homes. Recondueix  la seua sexualitat i evita les violacions. Per tant, no és desitjable acabar amb ella. Es tracta d'un problema de salut pública. L'acció pública consisteix en reglamentar com s'ha d'exercir i en controlar-la sanitàriament (exemple: Holanda).

3. Abolicionisme. La prostitució és entesa com una qüestió de poder dels homes sobre les dones i, per tant, de desigualtat entre els sexes. És la màxima expressió de la submissió de les dones (McKinnon). Es considera com l'últim recurs davant la pobresa. La prostituta és, doncs, una víctima. Per tant, la prostitució no es pot legalitzar perquè açò seria legitimar aquesta forma d'opressió. L'acció pública ha de recórrer a polítiques socials encaminades a redimir les putes (exemple: Estat Espanyol).

Finalment avaluà aquest tres models d'explicació i ens parlà d'un altre model.

Aqueixos tres models d'explicació es caracteritzen per no tenir en compte la veu de les prostitutes i per victimitzar les dones.

Parlar de les putes com a víctimes suposa irresponsabilitzar-les de les seves decisions. És fer-les "menors" que necessiten protecció, que necessiten reinserció, però que no necessiten drets. Aquesta és la visió de l'actual legislació sobre temes d'estrangeria.

Hi ha un altre model d'explicació. El que considera les dones com subjectes autònoms i responsables, els quals prenen les decisions que consideren adients pel que fa a la seva vida (ja sabem que en el moment de prendre una decisió sempre hi ha molts condicionants en joc, que mai triem lliurement). La puta, doncs, decideix fer la prostitució. No és una víctima a la qual els poders públics han de redimir. És una dona socialment responsable de les seves decisions.

Acceptar que les dones decideixen fer la prostitució, encara que aquesta no siga la decisió que tu prendries, ens obligar a respectar la seva decisió i a escoltar les seues alternatives, les seues raons... La responsabilitat de la nostra societat no és, doncs, redimir-les. És establir mecanismes i vies adients per a què elles s'expressen i parlen dels seus problemes i de les seves necessitats, per a què siguen interlocutores vàlides. Per tant, hi ha que escoltar les seves reivindicacions i fer polítiques dirigides, no a acabar amb la prostitució, sinó a reconèixer drets, ja siga com a treballadores del sexe, ja siga com a persones.

La llei d'estrangeria, malauradament, potencia la dependència i, per tant, l'explotació. Les dones necessiten d'un contracte laboral i, per a aconseguir-lo, ho suporten tot.