|
|
|
|
|
Dones immigrants: obstacles, diversitat i riquesa Souad el Hadri y Carmen Navarro Associació de dones immigrants de València Març 2001 |
|
L'Estat Espanyol que durant poc més d'un segle ha estat un país emissor d'immigrants i que encara té prop de dos milions de persones fora de les seues fronteres, és avui un país receptor. Les transformacions socioeconòmiques i polítiques succeïdes en les últimes dècades l'han convertit en un lloc atractiu per a homes i dones que procedim de distints països amb l'esperança de trobar unes condicions de vida millor. La immigració, fet recent en aquest país comparat amb altres països europeus com França o Alemanya, ens situa davant d'una realitat nova on s'ha d'aprendre a conviure amb cultures i pautes de comportament diferents. Les persones que arribem d'altres països formem un mosaic ple de colorit que fa que els autòctons ens miren amb curiositat, estranyesa o por. Tot el que és diferent i aliè produeix sentiments molt complexos. La convivència no sol ser fàcil per a cap de les dues parts, però resulta més difícil per a les persones que arribem de fora, ja que és la societat receptora la que marca les pautes del joc. El fet migratori ens porta també a una altra dimensió. És el baròmetre que indica el grau o aprofundiment democràtic del país que ens acull, o dit d'una altra forma, el tracte que es done al col.lectiu d'immigrants ens indicarà les conviccions democràtiques existents en aquesta societat. Pensem que hi ha un desfasament entre el fet migratori que ha anat en augment i la situació jurídica, política i social. En quasi tots els debats i discursos sobre la immigració es parla de la necessitat d'integrar les persones immigrades. Però no n'hi ha prou amb anomenar-ho qual formula màgica que la llum d'Aladí concedeix. La integració social és un concepte molt complex que afecta les dues parts influenciant-se mútuament i perquè açò funcione es necessita una sèrie de requisits legals, socials i econòmics els quals reconeguen al de fora com un igual. Reconeixement de drets i llibertats, tenir les necessitats bàsiques cobertes, poder participar en la presa de decisions i en la vida pública. Donar una altra imatge de la immigració presentant-la com a factor d'enriquiment no sols econòmic sinó també cultural. Potser demanar açò siga somiar, no bufen els vents en aquesta direcció. La reforma del govern, i que molt ens temem comptarà amb el consens d'alguns partits de l'arc parlamentari, va en sentit contrari. Tampoc hi ha una pressió social que avui per avui puga fer canviar els vents en el sentit de reconèixer l'altre. Pel col.lectiu d'homes i dones immigrades la falta de drets i les dificultats d'obtenir els papers en regla són font d'inestabilitat que els impedeix, en molts casos, tirar les arrels en el país receptor i poder normalitzar la seua vida tant afectiva com econòmica i social. Però si la carència de papers afecta a uns i a altres, són les dones les que ho tenen pitjor pel fet de ser dones. En la meitat dels anys 80 vam assistir a un augment de la immigració femenina, conformant quasi el 50% del total del col.lectiu d'immigrants, i en el cas de les dones filipines o peruanes aquest percentatge supera el dels homes. La idea d'immigrar i deixar el país d'origen, en tant que projecte, sol ser per a algunes dones propi, autònom, en altres casos obeeix a tota una estratègia familiar, en la presa de decisió de la qual participen tots els membres de la família. També estan les dones que arriben per mitjà del que s'anomena reagrupament familiar. L'atur, la pobresa, la violència ètnica o de gènere són factors que influeixen en la decisió de partir. Però hi ha dones que vénen motivades per altres causes: voler aprofundir en els seus estudis o professions, desitjos de conèixer Europa o sentir-se més lliures. Sovint aquestes variables s'entrecreuen, però d'alguna forma trenquen amb la imatge de la dona pobra i analfabeta, que sí n'hi ha, però el tapís té molts colors. El col.lectiu és divers quant a pautes culturals, creences, pertinença ètica, país d'origen, color de la pell; tot això influeix de manera diferent en les seues vivències així com en les seues percepcions en entrar en contacte amb el país receptor ja que serà aquest el que marque les regles del joc. Les dones immigrants, encara que diverses, solen trobar-se amb els mateixos problemes "...la dona immigrant queda al marge d'una possible regularització, està totalment desprotegida i els drets, per pocs que siguen els reconeguts als estrangers, no l'abasten"1. La dona immigrant no és un subjecte de dret, perquè ho siga té primer que regularitzar-se, cosa que no és gens fàcil per a les dones. Per què? Perquè el dret com diu –Ruth Mestre– regula en masculí2 i ignora les experiències de les dones3. La majoria de les dones immigrades treballen en el servei domèstic. Aquest sector és l'únic on un contracte de treball escrit no és obligatori, i ni tan sols s'exigeix per a donar d'alta en la seguretat social, cosa que no és possible en altres sectors. Les dones poden cotitzar, però no tenen dret a una prestació per desocupació. La majoria de les dones immigrants treballen com a empleades de llar, internes, a temps parcial o per hores però sense un contracte que garantisca els seus drets com a treballadores. Una part important de les dones entrevistades pateixen unes condicions laborals dures encara que algunes d'elles tinguen els papers en regla. Per què no s'exigeix un contracte escrit que genere drets i obligacions per a ambdues parts especialment en aquest sector? Doncs, perquè és un sector reservat per a les dones, forma part del treball socialment no valorat i per consegüent no creuen necessari legislar. Les conseqüències, especialment per a les dones immigrants, suposen, a més de la pèrdua de drets, una dificultat per a la seua integració. Les dones immigrants queden excloses "del cercle de drets"4, cal ignorar-les i discriminar-les ja que "el mercat de treball al qual poden accedir no està regulat pels mateixos principis que el mercat masculí". Les dones que treballen lliurement en la prostitució queden sense cap protecció, ja que la llei no legisla la prostitució com a treball (ni per compte propi ni aliè). Sense entrar en detalls, les dones immigrants que oficien de prostitutes viuen en la clandestinitat i sense papers i, per temor a l'expulsió, moltes d'elles es veuen en mans de les màfies les quals les exploten i les maltracten. El reagrupament familiar afecta i discrimina les dones més que els homes ja que elles representen la majoria de les persones reagrupades. La llei diu que "la persona reagrupada obtindrà un permís de residència dependent del reagrupant" Així l'Estat que pretén ser Estat de Dret ignora completament el dret d'un ser humà a tenir una vida independent de qualsevol persona, encara que aquesta siga de la família. Però com pot afectar tot açò les dones? Les implicacions psicosocials de la immigració depenen d'una sèrie de factors i recursos interns i externs. El bagatge cultural, els recursos personals i socials, els factors externs del país receptor interactuen i determinen la diversitat de situacions i experiències en els diferents moments de la trajectòria migratòria. Nogensmenys, algunes d'aquestes articulacions, juntament amb els desavantatges i connotacions discriminatòries que comporten, poden donar lloc a una major opressió i desigualtat. Els diferents discursos i l'imaginari social contribueixen a l'homogeneïtzació a través de la construcció, significació i representació de la "dona immigrada", sense tenir en compte: el major protagonisme de les dones immigrades en els darrers anys, l'enfonsament dels estereotips que les acompanyen (són elles les que vénen primer i reagrupen la seua família, són dones amb més recursos personals i educatius, exerceixen un paper actiu en les transformacions culturals) així com les diferents maneres d'adaptació (la personalitat de les cultures genera noves formes de relació i convivència, amb formacions culturals i un nombre més gran d'alternatives d'adaptació enfront de la tradicional assimilació/aculturació), la diversitat i la pluralitat d'identitats. Aquesta política identitària pot limitar les seues experiències i afavorir l'aparició de sentiments de desvalorització i confusió, les quals dificulten la seua relació amb la població autòctona i la consecució d'expectatives alhora que desenvolupen les seues pròpies conformacions culturals i identitàries. Però com indica Dolores Juliano, les dones no sempre interioritzen una imatge victimitzada d'elles i freqüentment desenvolupen models positius d'autovaloració. El que succeeix és que es troben amb molts obstacles per a convertir-se en membres de ple dret, per a experimentar un sentit de dignitat personal i autoestima positiva. Doncs quan les condicions de vida estan marcades per la desvalorització social i l'accés diferencial als poders i recursos de la societat s'està limitant el desenvolupament psicosocial. El sentiment d'inferioritat, el desemparament social i econòmic, l'autoestima devaluada, el desarrelament, la frustració, etc. contribueixen a l'aparició de símptomes de conflicte emocional. A més, el fet d'ocupar treballs poc qualificats, mal remunerats i poc valorats socialment, els quals no depenen de la seua experiència i formació professional, poden arribar a afectar l'autoestima i dignitat de les dones. Per això és necessari prendre consciència de la importància d'aportar suport psicosocial, informació i recursos a les dones immigrades per a fomentar la seua autoestima positiva i participació activa en la societat. El procés d'adaptació al canvi es desenvolupa en funció dels recursos interns i externs, de les estratègies i actituds davant el canvi. Les entrevistes realitzades revelen que els primers sentiments de soledat i desemparament es superen i una valoració més positiva de l'experiència migratòria ocupa el seu lloc. Destaquen els èxits a nivell personal, tant en aprenentatges com en maduresa i independència. Es descobreix que la desconfiança és mútua i en superar-la es referma la seguretat en una mateixa. L'afrontament personal i l'autoestima són decisius en la consecució d'objectius i manteniment de la dignitat així com la participació activa i l'associacionisme contribueixen a l'adaptació i la integració. Així mateix observem que l'autoconcepte i l'autoestima estan molt relacionades amb la valoració que es fa de la cultura d'origen i que el coneixement de les diferents pautes culturals facilita la convivència intercultural. En alguns casos es fa necessària la recerca d'una síntesi cultural pròpia per a disminuir la tensió entre la fidelitat als seus principis i cultura i les influències externes. Es tracta, doncs, de combinar aquells aspectes de la seua cultura i tradicions amb els avantatges de la societat receptora donant lloc a una síntesi innovadora sense rebutjar la seua identitat originària. Sent aquesta recerca de síntesi cultural la que ens desvela el procés de valoració d'ambdues cultures i les diferents formes d'adaptació a les transformacions culturals. En altres casos, aquest fenomen no es dóna de forma reflexiva i conscient, no obstant açò, el contacte amb altres cultures influeix en el procés de canvi. Així doncs és important que els espais de diàleg intercultural oferisquen a les dones un marc de confiança i llibertat on puguen expressar-se i qüestionar tant els seus propis valors culturals com els de la societat receptora, i els continguts simbòlics que en totes elles sustenten les relacions entre gèneres, ètnies... així com sensibilitzar la societat receptora per a disminuir desconeixements que contribueixen a reproduir estereotips i establir fronteres. En les trajectòries de moltes dones immigrades observem canvis no exempts de contradiccions i conflictes, impulsats per la seua recerca d'autonomia i pels seus esforços per a transcendir el que es normatiu.
|
 |
 |
 |
 |
 |
