Convocatòries 2002

28 de juny de 2002

dia mundial de

l'orgull lèsbic i gai

Si les parets parlaren...

ens dirien que les lesbianes existeixen

Divendres 28 de juny

a les 20,00 hores

al Casal Jaume I

c/ Sant Jordi, 2

"Mujer contra mujer" relata tres històries curtes, separades en el temps, les quals revelen alguns dels problemes que encara continuen tenint les parelles de dones lesbianes.

La primera transcorre en la dècada dels 60 i mostra la insensibilitat de la societat davant l'amor entre dones lesbianes. Les seues protagonistes viuen en una societat on les lesbianes són invisibles. La mort accidental d'Abby fa que Edith visca una vegada més la actitud amb la qual el seu entorn ignora, per més evident que siga, l'amor que ella sentia per la seua parella.

La segona història es desenvolupa a començaments dels anys 70. Relata el rebuig cap a les reivindicacions de les lesbianes, per part d'alguns grups de dones feministes, i cap al model de lesbiana amb aspecte masculí, per part d'algunes lesbianes feministes.

Finalment ens relata una història, situada el 2000, la qual ens parla dels sentiments d'una parella de lesbianes que cerca un embaràs per inseminació artificial.

amb motiu del

25 de novembre

dia CONTRA la

violència de gènere

Dimecres 27 novembre 2002

a les 20,00 hores

al Casal Jaume I

c/ Sant Jordi, 2

Elx

Fitxa tècnica:

Direcció: Javier Balaguer.

País: España.

Any: 2001.

Interpretació: Sergi López (Joaquín), Paz Vega (Ángela), Elvira Mínguez (Andrea), Alberto Jiménez (Alejandro), María José Alfonso (madre de Ángela), Beatriz Bergamín (cuñada de Ángela), Asunción Balaguer (tía de Ángela).

Guió: Álvaro García Mohedano y Javier Balaguer.

Producció: Juan Alexander.

Fotografia: Juan Molina.

Muntatge: Guillermo Represa.

Direcció de producció: Juan Carlos Caro.

Direcció artística: Cristina Mampaso.

"Sólo mía" és una pel·lícula sobre un de los tipus de violència de gènere, el maltractament a les dones.

En un habitatge d'una ciutat qualsevol s'escolten dos dispars. Immediatament després, la víctima, sobre una camella, es traslladada pels corredors d'un hospital. Té greus ferides. Així s'acaba la història entre Joaquín i Ángela. Ella (Paz Vega) és una jove la identitat de la qual no s'esgota en ésser esposa i mare, està interessada en dirigir el seu futur. Ell (Sergi López), un mascle ibèric, aparentment "inofensiu". Es conegueren al lloc de treball. Després es casaren i no tardaren en tenir el seu primer fill. Semblaven feliços. Fins que començaren els crits i les baralles. Després arribà la primera galtada. El masclisme de Joaquín havia aflorat, ja podia insultar i colpejar brutalment la "seua" dona. Per què?