|
|
|
|
|
Banc Mundial, Gènere i Pobresa Sira del Río Integrant de l'Assemblea Feminista de Madrid Abril 2001 |
|
Si ens parlaren de dos informes titulats "Igualtat de gènere avançada: del concepte a l'acció" i "Cap a la igualtat de gènere: el paper de la política pública", segurament no suposaríem que són dos documents presentats pel Banc Mundial a la IV Conferència de les Nacions Unides sobre la Dona, celebrada en 1995 a Beijing. El BM es presenta a si mateix com a defensor dels drets de les dones. En el seu document La igualtat de gènere com a clau del desenvolupament sosté: "Correspon al Banc promoure la igualtat de gènere com a matèria de justícia social i reforçar la participació de la dona en el desenvolupament econòmic". Aquestes paraules resulten escandaloses per a totes aquelles persones que coneixen el significat real de les polítiques del Banc Mundial i els seus devastadors efectes sobre les poblacions i en particular sobre les dones, però no són més que un altre exemple de la capacitat del poder per a apropiar-se de qualsevol discurs alternatiu i reformular-lo. La introducció del concepte gènere en el discurs del BM és relativament recent. Entre els anys 1950 i 1970 aquest organisme només considerava a les dones en funció de la seua capacitat reproductiva. Més tard les inversions també van començar a tenir com a fi l'augment de la productivitat i de l'eficiència de les dones pobres. És ja en els noranta quan apareix l'enfocament de gènere. El Banc Mundial, com no podia ser menys, parla d'un enfocament de gènere "orientat al mercat". La defensa retòrica de la igualtat de les dones no té un altre fi que fer-les funcionals per a l'increment de l'eficiència econòmica i per a l'avanç dels seus plans de desenvolupament. Invertir en les dones té, per a aquesta institució, alguns beneficis: "La inversió en la dona és essencial per a reduir la pobresa. Accelera el desenvolupament econòmic en augmentar la productivitat i fomentar l'ús més eficient dels recursos; produeix una rendibilitat social considerable, perquè millora la supervivència del xiquet, redueix la fecunditat i reporta importants beneficis intergeneracionals" (1995)1 De la mateixa manera que en els programes contra la pobresa, la situació de desigualtat de les dones s'utilitza com a argument legitimador del desplegament de les polítiques neoliberals. Ja no sols s'assegura que desapareixerà la pobresa si es desenvolupen les polítiques de lliure mercat en tot el món, sinó que també es produirà una situació beneficiosa per a les dones. L'ampliació dels mercats oferirà més possibilitats d'ocupació i noves oportunitats. Ara bé, per a aconseguir aquest objectiu és necessari que es produïsquen reformes estructurals. Cal acabar amb dos factors que, segons el BM, estan en l'origen de la pobresa: la baixa productivitat de les persones assalariades i els impediments dels Estats per al desenvolupament de les institucions de lliure mercat2. Una de les reformes més rellevants és la del mercat laboral. En l'Estat Espanyol és habitual utilitzar les dificultats que troben joves i dones per a trobar ocupació, com a argument per a legitimar la flexibilització i precarització del mercat laboral. Per això, qualsevol que s'opose a la pèrdua de drets laborals, apareix com una persona insolidària que no vol ajudar als col.lectius més desfavorits, els quals són el suposat objectiu d'aquestes polítiques. Si en el món occidental s'estan desmantellant els drets laborals i socials, en els països més pobres qualsevol demanda en aquest sentit no sols apareix com irracional des del punt de vista econòmic, sinó com alguna cosa injusta la qual perpetuarà la pobresa. I la pobresa s'encrueleix majoritàriament en les dones. Per tant, si volem ser persones solidàries, si volem la igualtat de les dones, no hem d'oposar-nos a la globalització, ni a les polítiques del BM o del FMI perquè són l'única garantia de desenvolupament que tenen les nostres societats. Cal acceptar aquest diagnòstic i, en tot cas, intentar llimar les seues arestes més esmolades. UNA SOCIETAT CIVIL FLORENT El President del BM deia en una al.locució davant de l'OIT en 1997: "Fa 15 anys 1.000 milions de persones vivien en una economia de mercat, avui en dia són 5.000 milions de persones (...) Gràcies al sistema de mercat i als esdeveniments que s'han produït, ens trobem, actualment, davant d'una societat civil florent ". Aquesta manifestació es produïa instants després d'haver afirmat: "Hi ha 3.000 milions de persones que viuen amb menys de dos dòlars per dia i 1.300 milions que viuen amb menys d'un dòlar ". El que pot parèixer una sorprenent paradoxa no ho és. El President del BM ens demana un acte de fe. Encara que estiguem veient que l'extensió de l'economia de mercat està produint efectes catastròfics per tot arreu, hem de confiar que si es porta aqueixa política fins a les seues últimes conseqüències el miracle succeirà. És per això que cal insistir en els programes d'ajust estructural, malgrat els seus terribles efectes: increment de la desocupació i la pobresa, caiguda dels salaris, degradació del medi ambient, deteriorament de l'assistència mèdica i expansió de malalties, augment de la mortalitat i la morbilitat, migracions massives... Aquestes polítiques tenen en les persones pobres les seues primeres víctimes i són dones el 70% dels 1.200 milions de persones pobres en el món. Les dones som més vulnerables en el treball assalariat. No sols estem més limitades per les responsabilitats familiars, sinó que ocupem els llocs més precaris, més insegurs i amb menys salari. La falta d'ingressos i la disminució de serveis socials per la caiguda de la despesa pública fa que calga incrementar el treball domèstic i d'atenció a altres, que realitzem les dones quasi exclusivament. La invisibilització dels milers de milions d'hores de treball domèstic i d'atenció a altres realitzades per les dones en tot el món, amaga que l'actual sistema econòmic flota sobre un immens volum de treball no remunerat, sense el qual no seria possible la seua supervivència. Però l'impacte del neoliberalisme en les nostres vides no sols ens afecta en el terreny econòmic, sinó també en molts altres àmbits com la nostra autonomia, la nostra sexualitat, els nostres drets reproductius, els nostres cossos i fins i tot els nostres sentiments. DONES, ONGs I BANC MUNDIAL Algunes ONGs de dones critiquen les polítiques neoliberals, però consideren la globalització capitalista com una tendència irreversible i la inclusió de l'enfocament de gènere en el Banc Mundial com un èxit, encara que l'avaluació dels últims cinc anys indica que aquesta institució segueix sense incrementar la inversió dirigida específicament a les dones, la qual cosa ha contribuït a aprofundir la pobresa3. Des d'aquests sectors es segueix demandant al BM un augment significatiu dels recursos i les inversions en projectes dirigits a combatre la pobresa de les dones, quan són, precisament les polítiques del propi Banc i del FMI les que l'originen. S'oculten així les causes estructurals de la pobresa i el paper que juguen les reformes macroeconòmiques. D'aquesta manera, per exemple, afavorir la incorporació al treball temporal en l'agricultura d'exportació, a pesar de la seua precarietat, apareix com una alternativa per a aquelles dones que van ser expulsades del camp per la reestructuració agrícola, que es van veure privades dels seus mitjans de subsistència i "alliberades" per al mercat. D'altra banda, l'aplicació de projectes de crèdit destinats a dones rurals, en el marc dels programes de crèdit micro del BM requereix la prèvia desreglamentació de les institucions financeres i l'eliminació de les cooperatives de crèdit rural, la qual cosa genera pobresa a gran escala. No obstant açò, moltes altres dones considerem que la lluita feminista no pot ser aliena a la lluita anticapitalista, perquè aquest sistema està íntimament relacionat amb la subordinació de les dones. Pensem que la lluita feminista implica un canvi radical de la societat i no la integració d'un determinat "enfocament de gènere" en la lògica econòmica dominant, per a aconseguir alguns drets polítics o civils. És per això que la lluita contra la globalització econòmica i contra les seues institucions també és la nostra lluita.
1.
Citat per Idoye Zabala en Mujeres y economía, C. Carrasco
(edit) Icaria, 1999 2.
La nueva solidaridad del Banco Mundial. A. Bilbao. En Desarrollo,
pobreza y medio ambiente. Talasa, 1994 |
 |
 |
 |
 |
