|
|
|
|
|
L'atenció a altres com opció, no com obligació Manifest presentat a la Generalitat Valenciana durant la concentració realitzada el 8 de juny de 1996 davant la seu de la Generalitat a Alacant Assemblea de Dones d'Elx |
Actualment, trobar-se en situació d'atendre a algú es viu com una qüestió que cadascuna ha de resoldre's per si mateixa. La tasca de l'atenció també és un afer social. El nostre objectiu és fer públic quelcom que ara és estrictament privat, ja que el manteniment de l'atenció com a responsabilitat de les famílies i, dins d'aquestes, de les dones, suposa un reforçament del tradicional paper subordinat de les dones. El pagament d'una minsa quantitat a les mestresses de casa que tinguen a la seva atenció persones majors de 75 anys no soluciona ni els problemes de l'atenció ni els de les dones. No ajuda realment les dones. Els problemes de fons d'una mestressa de casa són la subordinació i la falta de poder. En l'actualitat una dona no aconsegueix cap autonomia per rebre 10.000 o 25.000 pessetes al mes. Per altra banda, els problemes de qui atén una persona major que estiga discapacitada són principalment la falta de temps lliure i l'esgotament físic i psíquic, i això tampoc no es soluciona amb un ajut com l'establert pel Partit Popular. Per donar solució als problemes de l'atenció, en comptes de pagar aqueixes quantitats, la Generalitat ha d'ofertar serveis variats i en quantitat suficient. Varietat per fer possible que hi haja diverses opcions d'atenció a les persones grans que no siguen necessàriament l'atenció per la família totes les hores del dia i de la nit o l'internament en una residència. Quantitat per atendre tota la demanda, no solament a les persones abandonades o sense recursos, també per ajudar de veritat les persones, normalment dones, que atenen persones majors o discapacitades. Per tant: * necessitem places suficients i de qualitat a les residències públiques; * necessitem també centres de dia, amb ajuda per al desplaçament entre la casa i el centre de dia, perquè no en totes les cases ha d'haver durant tot el dia algú per atendre la persona anciana; * l'ajuda a domicili ha de millorar, ampliant l'horari d'atenció, que ara és de molt poques hores per setmana; * fan falta habitatges tutelats i alternatives similars, perquè no totes les persones ancianes són cuidades per una família i, sobretot si conserven una bona salut, poden viure millor si tenen més autonomia; * les prestacions socials han de ser realitzades indistintament per homes i per dones, ja que unes i altres poden estar capacitades per a prestar-les. A més pensem que 1. S'ha d'augmentar la responsabilitat en les relacions no familiars, atès que les famílies no tenen perquè ser l'únic marc per canalitzar els afectes i l'ajut mutu. Cerquem compartir la responsabilitat entre homes i dones: parella, germanes i germans... Per açò és necessari fer veure que l'atenció a altres no és quelcom que "naturalment han de fer les dones". També és necessari trencar amb el costum i la comoditat de descarregar la responsabilitat que tenim, per exemple amb les persones grans, en altres (perquè són dones). També és una activitat social posar en pràctica formes de relacions personals diferents a les familiars i fer més importants, valuoses i útils les que ja tenim, incloent en elles el suport mutu. 2. L'atenció no és "cosa de dones". Aquesta tasca ha de ser assumida per igual entre dones i homes. Cal modificar la legislació laboral pel que fa a permisos i excedències. Actualment sols els poden utilitzar qui té fills i/o filles xicotetes. Per atendre a altres persones, les dones (i alguns homes) es veuen obligades a optar entre l'atenció i el lloc de treball, sense més alternatives. Açò pot tenir conseqüències dramàtiques: perdre definitivament el lloc de treball per no voler o no poder renunciar a l'atenció; tindre que deixar, en contra de la pròpia voluntat, a una persona estimada que tarda en morir-se més de quatre dies (i açò si és familiar en primer grau i viu a la mateixa localitat). 3. L'atenció ha de ser valorada. Atès que totes les persones necessitem la cura d'altres, sobretot els primers anys de la nostra vida i, generalment, també els darrers (i, amb sort, sols en altres ocasions), pensem que és absurda una escala de valors on guanyar diners està al cim de la tasca de l'atenció. 4. Atendre al proïsme ha de ser una opció per a totes les persones, no una obligació per a les dones. Ningú que decidisca no atendre és culpable. Volem trencar amb la hipocresia d'una societat que alhora culpabilitza a les dones si no atenen i es desentén d'aquesta tasca, sense voler adonar-se que, en la situació actual, fer-se càrrec de l'atenció d'algú pot suposar perdre l'autonomia, no tenir temps per una mateixa i no poder ni tan sol mantenir en bones condicions les relacions personals, ja siguen familiars o d'altre tipus. |
| La Verdad, Domingo, 9 de junio de 1996 | |
|
Mujeres contra la 'limosna' por atender a los ancianos |
|
|
C. R. G. ALICANTE
Un grupo de mujeres, que no pertenecen a ningún grupo político, pero se definen como progresistas, se concentraron ayer ante el Palacio de la Generalitat Valenciana en Alicante para manifestar su protesta por las ayuda que el Consell otorga a las amas de casa, entre otras cosas por considerar que son una «limosna» y porque «lo que hace falta es una política de atención por profesionales bien pagados». Este grupo de mujeres va a constituir una plataforma para luchar contra esta y cualesquiera disposiciones que afecten a la mujer -ama de casa o no- y que tengan el mismo carácter de «bodrio», que la iniciativa plasmada por los actuales rectores de la Generalitat Valenciana. |
Las manifestantes ante la 'Casa de las Brujas'. ELISA RUIZ |
 |
 |
 |
