Les persones, independentment del sexe, en un moment o altre de la nostra vida hem necessitat l'ajuda d'altres persones (de xicotetes, quan hem estat malaltes, per discapacitacions, quan siguem ancianes...). Siga quina siga l'etapa de la nostra vida, hem tingut, tenim i tindrem necessitats físiques i afectives que hauran de cobrir altres persones.

De sempre aquesta atenció no l'ha valorada ningú i, a més, ha estat considerada com un problema que la família ha d'assumir, donant-li així un caràcter privat i personal imposat a les dones juntament amb les tasques domèstiques. Tot açò va en detriment del projecte de vida de moltes dones (treball, relacions socials, temps lliure...).

El fet que l'ajuda a altres persones recaiga fonamentalment en una persona, o poques més, també va en detriment de les persones que reben l'atenció: hem de tenir en compte que les necessitats de les persones que reben l'atenció no són només físiques (salut, alimentació...) sinó també afectives (estima, seguretat...).

Perquè l'atenció als altres no recaiga sota el pes exclusiu de la família i més en concret sobre la dona,

perquè les persones que necessiten ajuda estiguen ateses segons les seues necessitats,

perquè és una qüestió que ens afecta a totes i a tots

PROPOSEM:

1. Que l'atenció als altres deixe de ser cosa de dones i siga assumida igualment per homes i dones.

2. Que es conega i es valore aquesta atenció humanitària i el sacrifici que suposa.

3. Que deixe de ser responsabilitat exclusiva de la família i que siga compromís de totes i tots:

* A través de les institucions posant a disposició de la ciutadania totes les dependències i serveis necessaris.

* Ampliant la responsabilitat de l'atenció fora de la família: que siga un problema de tots i totes, siguen o no del grup familiar més directe (veïnat, amistats...).