8 març 2001

Bé, doncs ja ha arribat el primer 8 de març del nou mil·lenni. I el cas és que espanta recordar que vivim en una aldea global en la qual el 70% de les dones pateix fam, on les dones realitzem 2/3 de les hores de treball real i tan sols obtenim 1/10 part de la riquesa mundial. Són les grans xifres de la feminització de la pobresa a escala mundial. Per tractar de millorar les condicions de vida, moltes dones emigren cap al miratge d'Occident on, en els millors dels casos, treballen en condicions infrahumanes en els sectors tradicionalment assignats a les dones: treballs domèstics, atenció als altres (gent gran i infants) i sector agroalimentari; i en el pitjor, en la prostitució. Però tampoc no cal anar a buscar la pobresa massa lluny: un 33% de les llars monoparentals, que solen estar a càrrec de dones, està per sota del llindar de la pobresa a l'Estat espanyol. En qualsevol cas, tant unes (les d'ací) com les altres (les d'allà) ens trobem excloses de fet (per ser pobres) i de dret (per ser immigrants “sense papers”) de la possibilitat de gaudir dels drets socials (treball digne, sanitat, habitatge...).

Per modificar aquesta situació social de totes, independentment del lloc de naixença, cal seguir lluitant:

Per un millor repartiment de la riquesa a escala mundial: abolició del deute extern dels països del “tercer món”, deute que empobreix encara més les dones.
Per un treball digne (supressió del temps parcial i de la flexibilitat laboral imposats, per la igualtat professional i salarial, contra l’assetjament sexual al lloc de treball, per la reducció massiva del temps de treball que permeta temps per a millorar la qualitat de vida –relacions afectives, formació personal, lleure…–).
Per polítiques socials que respecten i afavoresquen l’autonomia de les dones: equipaments col·lectius públics suficients que ens descarreguen de les tasques d’assistència infravalorades i esgotadores tradicionalment assignades a les dones (atenció a infants en guarderies públiques i gratuïtes amb horaris flexibles, serveis públics i de qualitat per a l’atenció a gent gran i malalts...) de tal forma que puguem incorporar-nos al món públic (treball, estudis, oci…) sense entrebancs.
Per una renda bàsica per a totes, i per a tots, que retorne a les dones la riquesa que hem contribuït a crear.

Però, en aquestos moments, la il·legalitat d’algunes dones (les dones “sense papers”), encara exclou més a un sector de la població femenina del gaudi d’aquestos drets humans. Per això cal:

La derogació de les lleis d’estrangeria que transformen en il·legals les persones i les fa més invisibles.
L'accés a prestacions socials (sanitat, educació –bàsica i superior–, beques, ajudes per habitatge).
El dret d’asil a les dones amb risc d’agressió sexual, de matrimoni obligatori o d’agressió a la seua integritat corporal.
El reconeixement del treball en l’economia submergida (treballadores sexuals, treball domèstic i treball a domicili) per a l’obtenció del permís de treball i de residència.

Es tracta, en definitiva, d’exigir la possibilitat que totes puguem gaudir realment dels drets humans. No tenim drets, sense els drets de les altres!

Xarrada	La renda bàsica, una alternativa a la pobresa, per Dones de Zambra i Baladre.	Dia 7, 20.30	Casal Jaume I
Concentració	Contra l'exclusió social de les dones. No a la pobresa de les dones. Papers per a totes. No a la llei d'Estrangeria.	Dia 8, 19.30	Glorieta
Xarrada	Dones immigrants: obstacles, diversitat i riquesa, per Souad El Hadri i Carmen Navarro.	Dia 9, 20.30	Casal Jaume I
Xarrada	Dones immigrants treballant en la prostitució, per Ruth Mestre i Mestre.	Dia 15, 20,30	Casal Jaume I