8 març 1998

Prou d'agressions sexistes

INFORMACIÓN Domingo, 8 de marzo de 1998. La Plaça de la Fruita fue ayer escenario de uno de los actos organizados con motivo del Día Internacional de la Mujer.

Ja fa molts anys, el moviment feminista ve denunciant la violència sexista que pateixen les dones. A hores d’ara ix a la palestra una de les múltiples manifestacions d’aquest tipus de violència específica contra les dones: els maltractaments masclistes (els quals hi arriben fins i tot a l’assassinat). I malgrat que ja aconseguírem que foren tractats jurídicament com “delicte”, ens trobem que les institucions continuen “cegues” davant aquest tipus de violència. Encara s’exculpa als maltractadors amb dits com aquest: “si l’ha pegat, els seus motius tindrà”. A més a més, persisteix la tendència a fer responsable d’aquest problema a l’atur, a l’alcoholisme, a la bogeria, a l’endarreriment social, al baix nivell cultural o bé a la pròpia idiosincràsia d’alguns homes. El cas és resistir-se a reconèixer que la violència sexista, en general, i els maltractaments, en particular, són uns dels mecanismes utilitzats per a mantenir a les dones sotmeses al domini masclista, per a perpetuar la desigualtat de gènere.

La societat ha de prendre consciència de què la violència sexista no és un assumpte privat, no es tracta de “problemes de parella”. És un problema social. Aquest tipus de violència es dóna en tots els països i en tots els àmbits socioeconòmics. A més a més té conseqüències intergeneracionals, atès que les conducte violentes s’aprenen i es transmeten de pares a fills. Aleshores necessiten mesures socials per a resoldre’l. I no tant reformes de codi penal o enduriment de les penes.

Per tant, considerem que:

* Tota la societat té l’obligació ètica de trencar el silenci que envolta aquestes tragèdies (doncs, el silenci és complicitat).

* La societat ha d’assumir i, sobretot, respectar que les dones som ciutadanes de ple dret.

* Les institucions jurídiques han d’abandonar la doble moral, la qual contribueix al sosteniment de l’opressió masclista.

* Les instàncies educatives han de participar de manera activa per a promoure la coeducació i l’aprenentatge d’altres maneres de ser home i de ser dona en les quals predominen valors com la solidaritat, el respecte, la cooperació i la igualtat.

* La societat ha d’oferir altres models de relacions afectives i familiars basades en el respecte mutu (i no en les relacions de dominació-subordinació o de possessió). Actualment se'ns presenta la família com sinònim de “seguretat, protecció i afecte”. Aquesta imatge, recolzada per la vigent ideologia de l’amor (l’amor per a tota la vida), invisibilitza que també és el lloc on es reprodueixen els papers tradicionals d’home actiu i agressiu i de dona passiva i submisa; on es donen relacions de dependència econòmica i afectiva les quals propicien violentes relacions de poder.

* Les institucions i els mitjans de comunicació han de col.laborar en la eliminació de qualsevol manera de violència sexista. Han de contribuir al seu rebuig social; a donar a conèixer les dones les quals han eixit del cercle dels maltractaments; a què les dones sàpiguen que no tenen perquè portar una vida infernal; que no tenen perquè culpabilitzar-se per patir aquesta violència.

I a més a més

reivindiquem

Exigències legislatives

1. Arbitrar un procediment ràpid i eficaç per a resoldre les denúncies per qualsevol tipus de violència sexista, el qual garantisca un tracte digne a les dones agredides així com la seva integritat.

2. Dret a les prestacions socials a títol individual i no en funció de la situació familiar.

3. Indemnització econòmica per danys i perjudicis a la dona agredida.

4. Substitució de les multes i la presó per teràpies de rehabilitació i/o per treballs socials per als agressors.

5. Reforma de la llei de divorci:

a) Concessió de divorci a sol.licitud d’una de les parts, sense necessitat d’al.legar causa alguna que ho justifique.

b) Procediment de divorci ràpid, eficaç i gratuït, el qual no afavorisca l’enverinament de les relacions.

c) Aplicació de mesures provisionals el mateix dia que es presente la denúncia de maltractaments al jutjat, les quals han de contemplar:

i) Sortida immediata de l’agressor del domicili.

ii) Adjudicació de l'habitatge a la dona, si aquesta així ho desitja.

iii) Llevar la guàrdia i custòdia de les filles i fills a l’home agressor (fins la seva rehabilitació).

iv) Prohibició a l’agressor de freqüentar l’entorn de la dona agredida, si aquesta així ho sol.licita.

En el cas de parelles no casades s’aplicaran aquestes mateixes mesures provisionals.

Reivindicacions socials

1. Centres d’Urgència, com a primera mesura de recolzament a la dona maltractada, amb les següents característiques:

a) Han de garantir la informació i l'assistència en els àmbits jurídic, mèdic i psicològic.

b) Les persones encarregades d’aquests centres han de ser dones amb coneixement d’aquesta problemàtica.

c) Hauran de restar oberts les 24 hores del dia.

d) Els serveis seran gratuïts.

e) El seguiment i control d’aquests centres serà portat a cap pel Moviment Feminista.

f) Han de ser suficients per a assumir l'assistència al conjunt de les dones maltractades.

2. Cases-refugi, com a mesura provisional per a aquelles dones sense recursos econòmics, així com per a les seves filles i fills. Aquestes cases hauran de tenir les següents característiques:

a) Prestació d’assessorament, recolzament i ajuda psicològica.

b) Una plaça per cada 10.000 habitants.

c) Hauran de restar obertes les 24 hores.

d) Seran gratuïtes.

e) Entrada immediata per a les dones que ho sol.liciten.

3. Centres de rehabilitació per a homes agressors.

4. Recursos per a permetre la inserció social:

a) Prestació econòmica fins que tinguen un treball remunerat.

b) Adjudicació immediata d'habitatge.

c) Plans especials de formació professional.

d) Plans específics de treball.

e) Manteniment de filles i fills:

i) Escoles infantils gratuïtes

ii) Beques per a menjador i material escolar.

iii) Serveis municipals d’atenció per a les filles i fills, per a evitar que les dones es vegen obligades a faltar al seu lloc de treball o al curs de formació professional.

5. Servei gratuït d’atenció psicològica amb personal especialitzat en aquesta problemàtica.