8 març 1997

Activitats

Amb motiu del 8 de març, dia internacional de la dona,

l'Assemblea de dones d'Elx

us convida a:

Videofòrum

Parlarem sobre les famílies

Lloc: Centre Social de Carrús

c/ Antonio Brotons Pastor, 72

Hora: 19,00

A les 11,30:

Trobada Feminista

a la Plaça de Baix

A les 14,00:

Dinar

al restaurant del Parc Municipal

No és casual que al llarg de la història les dones hagen estat relegades a l'àmbit privat. L'esforç dels teòrics del patriarcat per construir la inferioritat de la dona i "naturalitzar-la" ha estat palès:

Existeix un principi bo el qual creà l'ordre, la llum i l'home, i un principi dolent el qual creà el caos, la foscor i la dona (Pitàgores, s. -VI)

I aquell que hagués viscut correctament durant el temps convenient, tornaria a la estada de l'astre al qual està destinat on tindrà una vida feliç i semblant a la de l'astre. Pel contrari, si hagués fracassat en aquest objectiu, prendria, en el seu segon naixement, naturalesa de dona. I si, al llarg d'aquestes metamorfosis, persistira en la seua malícia, es transformaria cada vegada, segons la manera en la qual hagués pecat, en un animal a semblança del seu vici. (Plató,  s. -IV)

Per a fer coses importants, és necessari ser tan superior al seus semblants com ho és l'home a la dona, el pare als fills, el senyor als esclaus. (Aristòtil, s. -IV)

Així com l'Església és submisa a Crist, així també les dones han de ser-ho als seus marits en tot. (Pau, s. I)

¿Per què han les dones de preocupar-se amb les subtileses de les argumentacions, els raonaments, amb el que denominen "judicis" i amb les mil dificultats d'aquell art [la retòrica] si mai accediran al fòrum? Aquell discurs artificiós ... és tan necessari per a l'advocat com inútil per a la dona, la qual, si agita els braços al parlar, o incrementa el volum de la seua veu, semblarà una boja rematada. Sense cap dubte açò és propi d'homes; com les guerres o batalles, així també les disputes i controvèrsies públiques. La dona no aprendrà a parlar ni en pro ni en contra de la veu popular, ni s'exercitarà als lloc de reunió... (C. Bruni, s. XV)

El més útil i honrós saber i l'ocupació més digna d'una mare de família és la ciència de la llar. (M. de Montaigne,  s. XVI)

No importa que únicament siga fidel la dona, sinó que el seu marit la tinga per tal, els seus parents i tot el món: importa que siga modesta, pudorosa, atenta i que tant els estranys com la seua pròpia consciència donen testimoni de la seua virtut. (J. J. Rousseau,  s. XVIII)

Em costa creure que el bell sexe tinga principis. (Kant, s. XVIII).

El vertader lloc permanent de la dona és la família ... Quan les dones exerceixen el control sobre el govern, l'Estat està en perill, doncs elles no actuen segons les normes de la universalitat, sinó que estan influïdes per inclinacions i opinions aleatòries. (Hegel,  s. XIX)

El que fa a les femelles particularment aptes per atendre'ns i educar-nos en la primera infantesa és que elles mateixes continuen sent puerils, frívoles i limitades d'intel·ligència. (Schopenhauer,  s. XIX)

En un ser com la femella absoluta no es donen fenòmens lògics ni ètics i, per tant, falta la base per a suposar que es troba proveïda d'ànima. ... No existeix cap geni femení, mai ha existit .. i mai no podrà haver-ho ... La possessió de geni és idèntica a la profunditat; i si algú tractara de combinar dona i profunditat com subjecte i predicat, li contradirien pertot arreu. Un geni femení és una contradicció en els termes, doncs el geni no és més que la masculinitat intensificada, perfectament desenvolupada i universalment conscient. (O. Weininger s. XIX-XX)

Fals també i nociu per a l'educació cristiana és l'anomenat mètode de "coeducació" ... És estrany a la naturalesa, la qual forma als totalment distints en organismes, temperament, capacitats, i res suggereix que puga o haja d'haver promiscuïtat, i molt menys igualtat, en l'ensinistrament dels dos sexes. (Papa Pio XI s. XX)

La personalitat de la dona és poc personal, o dit d'altra manera, la dona és més bé un gènere que un individu. Em pareix va voler encegar-se davant aquesta evident realitat, la qual explica molt bé la tasca de la dona en la Història. (Ortega y Gasset; s. XX)

 I fins i tot ara, quan es reconeix la igualtat entre els sexes, la societat es resisteix a canviar la seua organització androcèntrica. Si no anem més lluny no podrem gaudir de les satisfaccions que comporta el concepte d'igualtat: la llibertat, el treball, la independència, l'amor...