8 març 1996

Activitats i premsa

L'Assemblea de Dones d'Elx

us convida a:

Divendres,

1 de març

Divendres,

8 de març

Dissabte,

9 de març

Dimecres,

20 de març

Videofòrum

Parlarem de les dones de la pel·lícula i de les del món real

Al Centre Social de Carrús,

C/ Antonio Brotons Pastor, 72

19,00 hores

Festa

Ens trobarem a Sàtrapa,

c/ Porta d'Alacant

20,00 hores

Estarem a la Plaça de Baix per parlar de l'Atenció als altres

d'11,30 a 13,30 hores

Conferència:

 "Les dones cubanes ara"

a càrrec de Bienvenida Brito

de la Federación de Mujeres Cubanas.

INFORMACIÓN

 Viernes, 8 de marzo, 1996

Tribuna

MARIA BLASCO I LOPEZ

Repartiment del treball

Ja sé que a hores d'ara estem molt saturades dels problemes que té plantejats la nostra societat, i que la majoria patim diàriament, i de les solucions més o menys màgiques que els distints partits polítics creuen tenir o que ens volen fer creure.

Però matisaré una qüestió que ens preocupa a moltes dones: el treball

Quan parlem de treball, a què ens referim?

Si férem una enquesta, les respostes, a ben segur, es reduirien únicament i exclusiva al treball assalariat. El treball únicament està associat a aquella activitat per la qual reps un salari o uns diners, amb condicions laborals o sense.

A més, el treball assalariat és l'única font de legitimació social i la que genera drets (atur, pensions, segur per malaltia), fins i tot, la sanitat depèn dels anys cotitzats.

Encara que les dones han anat incorporant-se a aquest món de treball productiu, en la majoria dels casos, ocupen els llocs de treball pitjor pagats; en el cas d'una reducció de plantilles són les primeres a ser acomiadades; en el cas concret del País Valencià el treball submergit i en pitjors condicions (treball a domicili) el realitzen les dones; etc.

Però el treball necessari en una societat no és solament el treball assalariat o productiu, també ho és el treball reproductiu. ¿Què seria d'aquesta societat si les persones no tinguérem un lloc per a descansar i recuperar forces que fóra còmode, net, on se'ns estimara, on se'ns mimara, on se'ns cuidara quan estiguérem malalts/es?

¿Què seria de les criatures, que tanta  dedicació i atenció necessiten? ¿Què seria de les persones amb incapacitats si ningú no les atenguera? ¿Què seria de les persones grans si no se les cuidara i mimara? ¿Què seria...?

Aquest treball reproductiu, que a penes comença a ser reconegut, el porta a cap, majoritàriament, la dona, encara que aquesta tinga un treball assalariat.

Però aqueix treball no genera drets, sí genera per contra obligacions, insatisfaccions, projectes ajornats o oblidats, doble jornada laboral, etc.

Una de les propostes d'aquesta campanya electoral a tenir en compte i madurar és el repartiment del treball existent (a més de crear-ne de nou, és clar). Repartiment del treball entre les persones que el tenen i les que no. Un repartiment del treball entre homes i dones en igualtat de condicions.

Aquesta proposta només seria vàlida, des d'un punt de vista feminista, si fóra per al treball en general: per al productiu i per al reproductiu.

Perquè quan parlem de treball hem de parlar del treball en conjunt: del treball assalariat, però també del treball que produeix béns i serveis orientats a la subsistència i reproducció de les persones.

Un repartiment del treball en conjunt per a construir una societat més solidària, igualitària i, en definitiva, més humana. Un repartiment entre homes i dones però també repartit amb l'Administració, la qual ha de contribuir amb el tantes vegades anomenat Estat del Benestar.

Mentre discutim la viabilitat d'aqueixa proposta de repartiment del treball assalariat podem començar ja repartint el treball reproductiu: n'hi ha per a donar i vendre!