8 març 1992

Activitats i premsa

Existeix el feminisme fora del 8 de març? o més bé, existeix el feminisme? Perquè a hores d’ara tampoc està clar que el 8 de març estiga relacionat amb el feminisme. Fa uns anys, quan la seua commemoració era una novetat ací, estava clar que aqueix dia era cosa de les feministes que feien algun acte, fins i tot en llocs on no hi havia una activitat feminista regular es reunien les feministes per a aparèixer públicament. Així va ser també en la nostra ciutat.

Ara, quan arriba el 8 de març, en tots els mitjans de comunicació es parla de les dones, les institucions fan els seus actes o els seus comunicats sobre elles i com és el dia de les dones es dóna la paraula a les dones empresàries, les dones advocades, etc. També hi ha llocs on es regala una flor a les dones, se'ls recorda d'alguna manera que és el seu dia. Entre tot açò qui nota que les feministes diuen alguna cosa, fan alguna cosa? A més, existeixen encara feministes? i, si existeixen, no seran relíquies d'un passat de desigualtat ja superat, afortunadament?

Doncs bé, existir, existeixen, i així ho van mostrar les jornades “Debats de Dones” celebrades a València els dies 31 de gener i 1 i 2 de febrer, les quals reuniren a més de 600 dones del País Valencià, i on participarem dones d'Elx, responsabilitzant-nos de dos dels debats, assistint a conferències, aprenent en tallers, fent nostre el carrer per una nit, divertint-nos juntes... Llavors es va veure que seguim vives. Però aqueixes jornades no podrien haver-se realitzat sense una activitat més contínua, menys visible, sense grups organitzats, entre ells l'Assemblea de Dones d’Elx.

Certament el feminisme és ara menys visible i més divers que fa uns anys. Són poc freqüents les manifestacions, les accions cridaneres. Les campanyes discorren tranquil.lament entre presentacions dels materials, elaboració de reivindicacions concretes, xarrades..., només davant d'alguna denúncia d'assetjament sexual, una violació, un judici per avortament se sap de manifestacions, pancartes, crits. La resta no es veu i pareix que no s'ha fet, però els fruits estan aquí, moltes vegades no se'ls reconeix una connexió amb l'activitat feminista, pareix tan lògic que siga així, però caldria fer memòria i recordar l'evolució social respecte als maltractaments, les violacions, l'assetjament sexual, evolució que només va començar quan les feministes van platejar els temes, van fer que es parlara d'ells, van difondre les seues reivindicacions, i després han tingut un eco molt més ampli en la societat.

El feminisme s'ha anat diversificant, no sols teòricament (en aquest aspecte era molt divers des que es va estendre en l'Estat Espanyol), sinó també en les seues pràctiques. Hi ha les que són feministes ampliant la seua autonomia individual, trencant amb el paper que se'ls ha assignat per ser dones; les que el practiquen en el seu treball, en els camps de l'educació o la salut; les que viuen del feminisme ocupant un lloc en qualitat de feministes; els que pensen que dins de les institucions podran fer una labor feminista més efectiva i les que han deixat les institucions en veure que bloquejaven tota possibilitat d'acció eficaç. Hi ha també les que volem passar de l'autonomia individual a la col.lectiva, augmentar el grau d'autonomia de les dones en general, i creiem que per a això és necessari actuar col.lectivament.

A hores d’ara, organitzar-se va contra corrent, el que està de moda és l'individualisme i el campe qui puga. Predomina la idea que el feminisme ja no cal perquè els seus objectius ja s’han aconseguit, és un altre obstacle per a la nostra activitat. No obstant això, pensem que el feminisme organitzat segueix sent necessari, avui com fa quinze anys, per a fer front a la desigualtat formal i sobretot real, a la discriminació més o menys encoberta que subsisteix; per a traure a la llum el que el sistema tendeix a fer invisible, com és el cas del lesbianisme; per a aportar punts de vista específics a debats socials com el de les noves tecnologies reproductives, la sexualitat, etc.; per a desvelar el caràcter masculí del que apareix com a neutre, sense gènere, per exemple en l'educació mixta de xiquets i xiquetes juntes; per a criticar uns valors dominants que no tenen en compte la realitat de les dones; per a posar de manifest el caràcter de gènere de quasi tot, per exemple la salut i la malaltia... Tasca no ens falta i en ella estem.

Gloria Marín,

de l'Assemblea de Dones d'Elx