Vivim en una societat en la qual la cultura de la prevenció no és important. És més important obtenir molts beneficis econòmics encara que sigui al preu de la salut de les persones que treballen o , fins i tot, al preu de les seves vides. Per desgràcia, tenim exemples recents en l'àmbit de la construcció (el més durament castigat); les estadístiques sobre el tema fan tremolar.
Dèiem al començament que la prevenció no és important en la nostra societat. Encara prima més la medicina curativa que la preventiva; encara es més important restablir la salut que preservar la salut. I en Salut Laboral aquesta primacia en reparar sobre prevenir és, potser, més marcada.
A l'ensenyament passa el mateix, fins i tot amb menys consciència preventiva ja que, encara ara, hi ha gent que pensa que educar és una feina sense riscos. L'administració cau de ple en la cultura reparadora i no preventiva quan recomana agafar la baixa en comptes d'adaptar el lloc de treball, Quan no té en consideració quins són els riscos propis del lloc de treball a l'hora de dissenyar i construir escoles, en la dotació de les aules, seminaris, tallers, laboratoris, en l'adjudicació de plantilles...; en fer i desfer sense escoltar els docents, en mirar només la rendibilitat electoral de les seves accions.
La salut laboral consisteix bàsicament a gaudir d'unes condicions de treball adequades i que no alterin el nostre estat de salut. Això només s'aconsegueix incidint en tots aquells factors que afecten la nostra feina: sou, estabilitat laboral, espais adequats, ràtios i horaris correctes, recursos adequats a les demandes de cada centre, etc.
Com a sindicat majoritari que som de l'Ensenyament públic a Catalunya, exigim a l'Administració que es posi les piles d'una vegada i dediqui els i les professionals i el pressupost necessari per atendre les necessitats que en prevenció de riscos laborals tenen els i les treballadores del Departament d'Educació.