Criteris generals d'aplicació del Reial Decret 1627/1997

Criteris generals d'aplicació del Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre, aprovats per la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el treball el dia 31 de gener de 2001

PRESENTACIÓ

La Llei de prevenció de riscos laborals indica en l'article 6 que el Govern establirà les corresponents normes reglamentàries per regular més detalladament les matèries que conté.

El sector de la construcció presenta algunes dificultats a l'hora d'aplicar la Llei, i és per això que la Unió Europea, conscient d'aquesta necessitat i a causa dels elevats índexs de sinistralitat que pateix aquest sector respecte a d'altres, acordà que era necessari una reglamentació addicional que el regulés. Fruit d'això és la Directiva 92/97/CEE que en traslladar-la al nostre país es va denominar Reglament sobre obres de construcció (RD 1627/1997, de 24 d'octubre).

Però el Reial decret 1627/1997 presenta algunes llacunes interpretatives, les quals dificulten l'aplicació pràctica per part de tots els agents que intervenen en el procés constructiu.

Davant aquesta situació es va constituir el Grup de Treball de la Construcció, per mandat exprés de la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, amb l'objectiu no només d'interpretar els aspectes dubtosos, sinó d'analitzar la problemàtica actual del sector i d'oferir solucions.

El fruit d'aquest consens va ser la aprovació, per part de la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball del document que avui presentem.

El Departament de Treball, conscient de la seva responsabilitat de promoure i facilitar l'aplicació de la normativa que regula aquesta matèria, ha optat per editar el present document per facilitar l'aplicació d'aquesta norma en les nostres obres.

Tot esperant la col·laboració dels professionals i organitzacions, tant professionals, com sindicals o patronals vinculades al sector.

Jaume Abat i Dinarès
Director general de Relacions Laborals
Barcelona, febrer de 2002

NOTA PRELIMINAR

Per redactar del text de la ponència, s'han tingut en consideració els escrits que han enviat les entitats següents:

Amys (Asociación de Medicina y Seguridad en el Trabajo para la Industria Eléctrica)

Anepa (Asociación Nacional de Entidades de Prevención Acreditadas)

CCOO-Fecoma (Federación de Construcción de Comisiones Obreras)

Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports

Consell General de Col·legis d'Enginyers Industrials

Consell General de l'Arquitectura Tècnica

Consell Superior d'Arquitectes

Direcció General de Treball (Conselleria d'Economia i Treball - Comunitat de Madrid)

Direcció General de Treball (Conselleria d'Indústria, Turisme, Treball i comunicacions. Govern de Cantàbria)

Direcció General de Relacions laborals (Conselleria de Treball - Generalitat de Catalunya)

Enginyers de Camins

Funcionaris Mútua Universal

Sotsdirecció Tècnica de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (Ministeri de Treball i Assumptes Socials)

UGT-MCA (Metal, Construcción y Afines - Federación Estatal)

INTRODUCCIÓ

L'ordre donada per la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, en relació amb el grup de treball constituït per a l'anàlisi i el seguiment de l'aplicació de la normativa de prevenció de riscos laborals en el sector de la construcció, estableix que "després d'estudiar la informació relativa a les condicions de salut i seguretat en el treball en aquest sector d'activitat, que inclourà l'activitat, experiència i treballs efectuats per les entitats i òrgans especialitzats en el sector, els treballs d'aquest grup s'han d'orientar a la proposta de línies d'investigació per millorar aquestes condicions i, si escau, a la proposta de mesures sobre promoció i ajuda a la prevenció i actualització de la reglamentació vigent".

De tot això es desprèn que d'entrada és convenient fer una breu anàlisi descriptiva de la situació de l'aplicació de la normativa de prevenció de riscos laborals en l'activitat de la construcció.

Aquesta ponència reflecteix els diversos trets generals de la problemàtica en matèria de prevenció de riscos laborals que afecta el sector de la construcció, i suggereix algunes propostes de solució.

DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ

Com a plantejament general, i malgrat que existeixen disposicions específiques de rang reglamentari, l'aplicació de la normativa sobre prevenció de riscos laborals s'adapta amb dificultats a l'activitat de construcció, ateses les seves característiques específiques de temporalitat, dispersió, concentració d'empreses i diversitat de col·lectius de treballadors per especialitat.

Això porta a interpretacions diverses i contradictòries, a exigències diferents i oposades, i a actuacions que no responen a les exigències normatives.

Com a conseqüència d'això, en l'activitat de la construcció no s'ha arribat a un grau d'aplicació satisfactori d'aquesta normativa, i això fa necessari aprofundir i desenvolupar criteris i mesures que permetin, als agents implicats en l'activitat de construcció, aplicar amb eficàcia els principis generals en què s'inspira la Llei de prevenció de riscos laborals.

PONÈNCIA

Tenint en compte les consideracions anteriors, la ponència s'estructura en uns apartats generals, que són els següents:

• Cooperació i coordinació entre les diverses Administracions públiques
• Estadístiques
• Informació i Formació
• Normativa
• Pla d'acció sobre la sinistralitat laboral

1.COOPERACIÓ I COORDINACIÓ ENTRE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
Actualment s’aprecia la necessitat de reforçar la cooperació i coordinació entre les diverses Administracions públiques amb competències en seguretat i salut en el treball, ja que l’actual grau de cooperació i coordinació entre elles dóna lloc al fet que a vegades s’exigeixin coses diferents, fins i tot oposades, en relació amb una mateixa disposició legal o reglamentària.
Aquesta problemàtica és particularment patent quan hi ha centres dispersos, amb empreses que actuen en diversos municipis, províncies o comunitats autònomes, perquè no se sap què s’exigirà, què se sol·licitarà, què s’haurà de presentar i com s’haurà de fer, i això genera inseguretat jurídica.
Cal que s’adoptin uns criteris d’interpretació comuns, ja que les normes de prevenció s’han d’aplicar en totes les obres de construcció, independentment de la seva situació territorial.
D’acord amb el que s’ha exposat en aquest apartat general, i d’acord amb les propostes, convé recordar que s’ha d’aplicar el que es preveu en el Pla d’acció sobre sinistralitat laboral, de manera que totes les Administracions públiques compleixin igualment i exigeixin els mateixos requisits en cada cas.

2. ESTADÍSTIQUES
Es constata la necessitat de perfeccionar el sistema d’informació, notificació i registre de tots els accidents, ja que l’estadística serà una eina per prendre decisions i orientar les accions preventives.
Cal establir els mecanismes per tenir i obtenir les dades més rellevants ràpidament i homogèniament, cada mes, en els àmbits provincial, autonòmic i nacional. Així mateix, convé fer periòdicament una anàlisi profunda de les causes d’accidents.
Les dades estadístiques que es difonen han de fer referència a la font i la manera d’obtenirles, i a la mostra que es pren i als tipus d’accidents que s’inclouen.
Un altre aspecte que cal estudiar és la manera de dissenyar un mecanisme que permeti relacionar, de manera senzilla i fiable, els accidents amb el seu cost econòmic, per transmetre a la societat la gran importància d’aquest risc, que es pot reduir amb accions preventives concretes.
Atès el gran nombre de treballadors autònoms que hi ha al sector, s’ha d’inventar un mètode per obtenir dades estadístiques específiques dels accidents d’aquest col·lectiu.
Per això convé que la Comissió Nacional comuniqui aquestes consideracions al grup de treball “Accidents de treball”, mandatari a l’efecte.

3. INFORMACIÓ-FORMACIÓ
Atesa la importància de potenciar i, si escau, reforçar la informació i formació en prevenció en el sector, no solament entre els treballadors, sinó també entre els empresaris, promotors, tècnics, projectistes, directors d’obres i coordinadors, s’han de buscar els mitjans perquè en un termini el més curt possible s’hagi informat degudament aquests col·lectius.
Tant els organismes i ens públics com els ens privats en els quals la prevenció de riscos forma part de les seves activitats, han de col·laborar territorialment en aquests objectius.
Per als treballadors del sector, s’han d’inventar fórmules que permetin justificar una formació/informació única i homogènia, amb una validesa temporal que cal determinar, i intentar aprofitar al màxim els recursos i esforços en aquest període inicial.
En l’àmbit dels promotors, empresaris, tècnics, col·legis professionals i Administracions públiques, cal promoure accions formatives dirigides als qui en aquests moments tenen funcions en relació amb les obres de construcció i amb responsabilitats en la prevenció de riscos laborals.
Convé fer una estimació de les necessitats de formació per a cada cas amb la finalitat de dissenyar els programes adequats tant en continguts com en terminis i nombre d’accions.
Amb aquesta finalitat, per a empreses i treballadors es remet l’Annex de Seguretat del Conveni General del Sector de Construcció.
Independentment del que s’estableix a la disposició addicional IV de la Llei d’ordenació de l’edificació, es considera que els denominats “tècnics competents” segons el RD 1627/97 han de tenir una formació en matèria de prevenció de riscos laborals, a més de l’acadèmica, el contingut de la qual es proposa a l’annex 1 d’aquesta ponència.
La Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball ha d’instar la Fundació per a la Prevenció de Riscos Laborals en els termes procedents perquè orienti una part de les seves accions cap a aquestes tasques.
D’acord amb les consideracions exposades, a l’apartat 5 d’aquest document es formula una sèrie de propostes concretes que es podrien contemplar, en l’àmbit de la construcció, dins del marc previst en el Pla d’acció sobre la sinistralitat laboral.

4. NORMATIVA
En aquest apartat s’analitzen alguns dels problemes que planteja la normativa actual, concretament la Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL), el Reial Decret 39/97, el Reglament dels Serveis de Prevenció (RSP) i el Reial Decret 1626/97 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció (RDOC).
4.1. Llei de prevenció de riscos laborals
4.1.1. Avaluació de riscos
És evident que a les obres de construcció és difícil fer l’avaluació de riscos per cada lloc de treball, ateses les característiques de mobilitat, entorn canviant i realització de tasques diverses.
En aquest sentit, cada empresa ha de fer una avaluació inicial basada en les seves activitats i oficis, i determinar les mesures preventives que haurà d’aplicar per controlar els riscos identificats en cada una d’aquestes activitats i oficis.
Aquestes mesures serviran de base per crear els procediments de treball que l’empresa aplicarà en les seves obres i que traslladarà als Plans de seguretat i salut.
D’acord amb el paràgraf anterior, el Pla de seguretat i salut de l’obra constituirà l’avaluació de riscos i servirà d’instrument bàsic per a l’ordenació de l’activitat preventiva de l’obra.
Al Pla de seguretat i salut s’han d’incorporar totes les mesures preventives que siguin el resultat de les avaluacions de riscos que s’hagin de fer.
Així mateix, les actualitzacions o modificacions d’aquest Pla s’han de considerar la “revisió” de l’avaluació de riscos i l’“actualització” de l’activitat preventiva.
4.1.2. Coordinació d’activitats empresarials
La coordinació d’activitats empresarials s’estableix a l’article 24 de la Llei de prevenció de riscos laborals amb caràcter general per a tot tipus d’activitats empresarials en què concorrin més d’una empresa.
D’altra banda, en l’àmbit del RD 1627/97 s’estableixen les figures i funcions del coordinador de seguretat i salut per a les fases de projecte i d’execució de les obres que les requereixin.
4.1.3. Comitès de Seguretat i Salut
Sense perjudici de l’obligació legal que tingui cada empresa de constituir el Comitè de Seguretat i Salut, en obres d’una especial envergadura es pot acordar la realització de reunions conjuntes dels Comitès de Seguretat i Salut o, si no n’hi ha, dels delegats de prevenció i representants de les empreses, o altres mesures d’actuació coordinada.
4.1.4. Fabricants i proveïdors de productes, maquinària i equips per a la construcció
És molt convenient portar a terme una campanya d’informació sobre els requisits de seguretat que han de complir els productes, maquinària i equips que s’han de subministrar a les obres, i que les autoritats d’Indústria competents reforcin el compliment de les normes en la fabricació i comercialització.
S’ha de promoure un pla de renovació del parc de màquines, amb subvencions o incentius econòmics directes i indirectes en substituir equips i maquinària obsolets.
4.1.5. Vigilància de la salut
S’han de definir els mitjans i protocols que permetin la vigilància de la salut de tots els treballadors i també evitar la repetició de reconeixements en un espai de temps curt, especialment quan es produeixin canvis d’empresa per part del treballador.
Així, doncs, s’ha de determinar el període de vigència del reconeixement mèdic específic dels treballadors, segons la seva ocupació, que ha de ser vàlid per a qualsevol empresa, i s’ha de preservar l’obligat secret professional.
4.2. Reglament dels Serveis de Prevenció
El Reial Decret 39/97, de 17 de gener, “Reglament dels Serveis de Prevenció”, regula, entre altres qüestions, les relatives a l’organització preventiva a les empreses, les auditories del sistema de prevenció mentre no es recorri totalment a una modalitat organitzativa externa, i els nivells de formació dels tècnics que compliran aquestes funcions.
4.2.1. Modalitat organitzativa de l’activitat preventiva
Cada empresa ha de tenir la modalitat organitzativa que correspongui. Aquesta obligació, que és individual per a cada empresa, no és transferible a l’empresa contractista i, per tant, en el cas de les contractes i subcontractes cada empresa ha de tenir la seva modalitat organitzativa, i correspon a l’empresa contractista i a les successives subcontractistes, si n’hi ha, les obligacions de cooperació o de vigilància del compliment de la normativa prevista a l’article 24 de la LPRL.
Els Serveis de Prevenció han de complir les funcions que legalment els correspon, assessorant en les obres, especialment en els treballs compresos a l’annex 11 del RD 1627.
4.2.2. Auditories
D’acord amb el que s’ha establert a l’article 29.2 del RSP, aquelles “empreses que no hagin concertat el servei de prevenció amb una entitat especialitzada hauran de sotmetre el seu sistema de prevenció al control d’una auditoria o avaluació externa”. Per tant, es farà aquesta auditoria a un nivell global de l’empresa, inclosos els centres de treball, i no d’una obra en particular.
4.3. Reial Decret 1627/97 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció
Com a consideració prèvia a l’anàlisi del RD 1627/97, i en vista de la situació en el sector, és molt convenient que es disposi d’eines eficaces d’informació que permetin tenir un coneixement, d’una manera homogènia per a totes les comunitats autònomes, sobre el grau d’aplicació del Reial Decret, i també de l’evolució de la sinistralitat i les seves causes. La Comissió Nacional ha d’habilitar els mecanismes adequats per a aquesta finalitat.
En aquest Reial Decret hi ha un gran nombre de disposicions i de punts que són susceptibles de controvèrsia i d’aclariment i, en tot cas, de reflexió profunda.
Els més destacats són els que s’analitzen a continuació:
4.3.1. Àmbit d’aplicació
Als efectes del RD 1627/97, obra de construcció és el lloc on es fa temporalment qualsevol activitat de les assenyalades a l’annex 1 del RD 1627/97 o qualsevol de les esmentades a l’apartat 45 del CNAE-93 (Codi Nacional d’Activitats Econòmiques), sempre que s’executin amb tecnologies pròpies de la construcció o enginyeria civil.
Projecte d’obra és el conjunt de documents mitjançant els quals es defineixen i determinen les exigències tècniques de les obres de construcció d’acord amb les especificacions requerides per la normativa tècnica aplicable a cada obra.
Als efectes del RD 1627/97, les expressions “projecte” i “projecte d’obra” s’entén que equivalen al terme “projecte de construcció”.
La documentació tècnica i econòmica constitutiva d’un projecte consta, com a mínim, de memòria, plec de condicions, plans, mesuraments i pressupost.
El projecte d’obra l’han d’elaborar, per encàrrec del promotor, un o diversos projectistes conforme al que s’ha establert als articles 2.1.d i 3.1 del RD 1627/97.
4.3.2. Aplicació segons el tipus d’obra
Hi ha diversos tipus d’obra.
Obres de construcció amb projecte. En aquest apartat s’inclouen aquelles obres per a les quals s’exigeix legalment un projecte, tal com s’ha definit anteriorment.
S’entén que aquest projecte demana la constitució, en la fase d’execució, de la Direcció Facultativa de l’Obra.
A aquest tipus d’obra corresponen pràcticament totes les obligacions en els termes i en les circumstàncies que en cada cas s’indiquen al RD 1626/97, que ara no analitzem. A continuació reflexionem sobre aquestes obligacions.
Coordinador en fase de projecte: quan hi ha diversos projectistes (el promotor encarrega a diverses persones la redacció de parts del projecte, sense que cap d’elles es responsabilitzi de la totalitat).
Coordinador en fase d’execució: quan intervenen més d’una empresa o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms.
Estudi (o Estudi bàsic) de seguretat i salut: segons els casos.
Pla de seguretat i salut en el treball: sempre.
Avís previ.
Compliment de l’annex IV: disposicions mínimes de seguretat i salut que s’han d’aplicar en les obres.
Obres de construcció sense projecte. Habitualment la seva legalització es tramita amb un pressupost i/o documents descriptius simples, sense intervenció de projectista.
A vegades, aquestes obres requereixen un projecte d’instal·lació per a un element auxiliar, que no s’exigeix per a la mateixa obra (per exemple, per a la bastimentada de peu metàl·lica, amb la finalitat d’obtenir una autorització per a l’ocupació d’una vorera).
En aquest tipus d’obra es parteix del criteri que si no hi ha un projectista no hi haurà, per norma general, una Direcció Facultativa d’Obra, i per tant no és possible que hi hagi un coordinador de seguretat i salut, ja que aquesta figura ha d’estar integrada en la Direcció Facultativa (art. 2.1.f RD 1627/97).
En aquest cas, davant la presència simultània de diverses empreses o treballadors autònoms, aquests s’han de coordinar d’acord amb el que es disposa a l’article 24 de la Llei de prevenció de riscos laborals.
Per a l’obra, calen:
Avaluació de riscos de cada una de les empreses que intervinguin, referida al centre de treball i que tingui en compte les seves característiques, en especial els continguts a l’annex 11 del RD 1627/97.
Avís previ.
Compliment de l’annex IV del RD 1627/97, que s’ha de tenir en compte en l’avaluació de riscos abans esmentada.
Obres eventuals. Són un cas particular de l’apartat anterior. Consisteixen en treballs que es consideren de construcció però que s’exerceixen durant un període de temps molt curt, segons les necessitats eventuals. Solen ser de reparació o manteniment i no són objecte de llicència d’obres ni de documentació tècnica de cap tipus.
Aquests treballs es fan en llocs que no tenen la consideració de centre de treball ni per a l’empresa ni per als treballadors. No obstant això, poden originar riscos importants, fins i tot els compresos a l’annex 11 del RD 1627/97.
En aquest cas, davant la presència simultània de diverses empreses o treballadors autònoms, aquests s’han de coordinar segons el que es disposa a l’article 24 de la Llei de prevenció de riscos laborals.
Aquest tipus d’obra la fan treballadors que treballen en règim de desplaçament. Cada empresa que presti aquest tipus de treball ha de fer la seva avaluació de riscos tenint en compte aquest règim de treball, si bé d’una manera genèrica perquè no és possible conèixer les característiques exactes de cada lloc en què caldrà intervenir.
En aquest tipus d’avaluació és important preveure que els treballadors podran estar sotmesos a riscos especialment greus, entre els quals hi ha els compresos a l’annex 11 del RD 1627/97. Per tant, s’han d’adaptar les necessàries mesures de formació i informació als treballadors després que en supervisi les activitats el personal capacitat per organitzar els treballs i determinar els equipaments adequats (per treballar en altures, per accedir a llocs confinats, quan hi ha electricitat, quan hi ha contaminants químics, etc.).
No és possible sotmetre aquest tipus de treball, per la seva naturalesa, a un avís previ.
Aquest tipus d’obra requereix:
• Avaluació de riscos, si bé tenint en compte aquests treballs de manera genèrica, tal com s’ha dit anteriorment. De totes maneres, s’han de preveure els riscos greus.
• Compliment de l’annex IV del RD 1627/97, que s’ha de tenir en compte en l’avaluació de riscos.
Per interpretar el que s’ha exposat anteriorment en aquest apartat 4.3.2, s’han de tenir en compte els dos aspectes següents.
És d’aplicació el Reglament dels Serveis de Prevenció a les empreses que intervenen en les obres de construcció, incloses l’avaluació de riscos i la planificació de l’activitat preventiva, d’acord amb l’article 1.3 del RD 1627/97, però amb les particularitats assenyalades a l’article 7.3 per a aquells casos en què hi ha un Pla de seguretat i salut en el treball.
D’acord amb el que s’ha exposat anteriorment, cada empresa ha de tenir la seva organització de prevenció. Mitjançant aquesta organització, ha d’exercir les activitats preventives, que són una obligació general.
4.3.3. Avís previ
D’acord amb el que s’ha establert al punt anterior, en els casos en què sigui necessari un avís previ, aquest l’ha de presentar el promotor a l’autoritat laboral, directament o per delegació, abans d’iniciar l’obra.
S’ha d’actualitzar durant l’execució de l’obra quan es produeixin modificacions respecte a l’avís previ inicial, s’ha de mantenir exposat en un lloc visible a la mateixa obra i s’ha de remetre a l’autoritat laboral si ho requereix expressament.
4.3.4. Tècnics competents
Als efectes d’interpretar l’article 2.1.e,f del RD 1627/97, es consideren tècnics competents aquelles persones que tenen unes titulacions acadèmiques i professionals habilitadores, com també coneixements de les activitats de construcció i de prevenció de riscos laborals, d’acord amb les funcions que estableix el Reial Decret. Aquestes titulacions són les d’arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer i enginyer tècnic.
Fins que la matèria de Prevenció de riscos laborals no s’inclogui en els programes acadèmics de les diverses titulacions, convé que la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball proposi l’establiment d’un programa de formació amb uns objectius i continguts mínims.
A l’annex 1 d’aquesta ponència hi ha aquest programa i els criteris per fer aquesta formació.
Les competències dels altres professionals estan clares i, per tant, les seves funcions no requereixen més precisions. Ens referim al projectista, promotor, contractista, subcontractista i treballador autònom.
4.3.5. Llibre d’Incidències
En aquells casos en què calgui el Llibre d’Incidències, aquest haurà de ser únic per a tota
l’obra i s’hi podrà anotar qualsevol observació que pugui afectar la seguretat i la salut dels treballadors.
D’acord amb el que es preveu a l’article 13.2 del RD 1627/97, el Llibre d’Incidències l’ha de facilitar, sense exigències de condicions addicionals, el Col·legi Professional a què pertanyi el tècnic que hagi aprovat el Pla de seguretat i salut de l’obra.
4.3.6. Disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables en les obres de construcció
La Comissió Nacional proposa que per a la redacció de la Guia de Construcció de l’INSHT es tinguin en compte les consideracions següents:
Annex IV, part A
Punt 3. Aquest punt no contempla formes alternatives d’energia com el gas, energies tèrmica, hidràulica, pneumàtica, radioactiva, etc.
Punt 7 (a continuació del punt i a banda de l’apartat 7.a).
Per a això, s’han de fer les avaluacions de riscos higiènics que es puguin presentar.
Els resultats d’aquestes avaluacions i les mesures preventives corresponents s’han d’incorporar al Pla de seguretat i salut de l’obra com a actualització.
Punt 10. S’ha d’afegir un apartat on s’indiqui que “les portes d’emergències han d’obrir en el sentit de l’evacuació”.
Punt 14, apartat b. A totes les obres amb una presència simultània de 50 o més treballadors hi ha d’haver un local destinat a primers auxilis i altres possibles atencions sanitàries. També n’hi ha d’haver un en aquelles obres de més de 25 treballadors quan així ho determini l’autoritat laboral, tenint en compte la distància respecte al centre d’assistència mèdica més pròxim.
Igualment, l’autoritat laboral pot exigir la presència constant de personal mèdic o sanitari.
Punt 14, apartat c. Als locals de primers auxilis hi ha d’haver una farmaciola, una llitera i aigua potable, com a mínim. Aquest locals han d’estar situats en llocs pròxims als llocs de treball. La farmaciola ha de contenir, com a mínim: desinfectants, antisèptics autoritzats, gases estèrils, cotó hidròfil, benes, esparadrap, apòsits adhesius, tisores, pinces i guants d’un sol ús.
El material dels primers auxilis s’ha de revisar periòdicament i s’ha d’anar reposant tan aviat com caduqui o sigui utilitzat.
En obres d’extensió lineal hi ha d’haver farmacioles almenys portàtils per als treballs més significatius o d’una elevada concentració de treballadors.
Punt 15, apartat a. Per la mateixa singularitat dels treballs de construcció, a totes les obres hi ha d’haver vestuaris proveïts de seients i d’armaris o armariets individuals amb clau, que han de tenir la capacitat suficient per guardar la roba i el calçat. No obstant això, a les obres considerades “eventuals”, tal com s’estableix en aquesta Guia, hi ha d’haver un mitjà alternatiu per canviar-se i guardar la roba.
Punt 15, apartats b i c. A les obres de construcció hi ha d’haver dutxes i lavabos en nombre equivalent a 1 dutxa i 1 lavabo per cada 10 treballadors o fracció que treballin en la mateixa jornada. Estan exemptes d’aquesta obligació les obres considerades eventuals, i en aquest cas hi ha d’haver una solució alternativa que permeti la neteja personal.
Punt 15, apartat c. Hi ha d’haver almenys 1 comuna per cada 25 treballadors o fracció i, a més, als trams més significatius o d’elevada concentració de treballadors de les obres d’extensió lineal hi ha d’haver comunes bioquímiques.
Annex IV, part C
Punt 9, apartat b. S’entén que també és una precaució adequada l’“elaboració d’estudis geofísics i geotècnics que es puguin incloure en els estudis i plans de seguretat i salut”.

5. PLA D’ACCIÓ SOBRE LA SINISTRALITAT LABORAL
El Pla d’acció, aprovat al final del 1998, s’ha proposat com un element més que cal considerar a l’hora de buscar solucions als problemes de prevenció en la construcció, en molts dels documents enviats a la ponència, bé de manera expressa, bé amb accions que el Pla recull.
L’estructura del Pla, amb vuit grups d’accions, abraça quasi totes les propostes que s’han formulat fins avui i, per tant, que ja s’han considerat en part.
No obstant això, les propostes d’estudi de caràcter pràctic i realitzables en un termini breu se centren en 3 o 4 línies d’acció.
Aquestes línies són: formació-informació, investigació i causes dels accidents, investigació i desenvolupament tecnològic, i altres propostes.
5.1. Formació i informació
5.1.1. Treballadors actualment ocupats en el sector
5.1.1.1. El dret a una formació teòrica i pràctica en matèria preventiva, especialment en el moment de la contractació, ha de constituir un element transcendental per frenar els actuals índexs de sinistralitat.
Amb aquesta finalitat, la Comissió Nacional recomana que, a més de la documentació que s’ha d’adjuntar al Certificat d’empresa (requisits per a l’accés a situacions legals de desocupació per finalitzacions de contracte), s’adjunti el certificat corresponent a la formació preventiva oferta per l’empresa. Aquesta pauta comporta l’elaboració o modificació de normes reglamentàries i un termini transitori d’entrada en vigor.
5.1.1.2. La formació preventiva l’han d’oferir entitats degudament acreditades. Així s’evita obrir aquest camp a altres “mercats”, amb el consegüent perill de dispersió de les formes, continguts i intensitats.
5.1.1.3. Atès el silenci legal quant al disseny de la formació en matèria preventiva, especialment en el pla teòric, es consideren patrons vàlids els establerts en el Conveni general del sector de la construcció i els que estableixi el futur Pla nacional de formació intersectorial.
Es recomana als agents socials encarregats de la negociació del Conveni general que adaptin les disposicions de la unitat negociadora a la futura regulació del pla indicat.
5.1.2. Desocupats inscrits com a demandants de feina en construcció
5.1.2.1. Qualsevol treballador potencial que s’inscrigui com a demandant de feina en el sector ha de passar immediatament per un curs de formació preventiva de caràcter bàsic. Si aquest curs és interromput per l’acceptació d’una oferta de treball, la formació s’haurà de concloure en els primers dies de la relació laboral. Aquesta acció suposa que inicialment hi haurà una necessària homologació i identificació de mòduls i continguts entre la formació ocupacional i la formació contínua.
5.1.2.2. La formació preventiva de caràcter bàsic ha de tenir la seva continuïtat i perfeccionament en mòduls per a oficis clàssics del sector dissenyats seguint els paràmetres que assenyala el Conveni general de construcció o el futur Pla nacional de formació.
Aquesta acció de continuïtat és especialment important per als demandants de primera feina i desocupats de llarga durada.
5.1.2.3. Tots els Certificats de professionalitat corresponents a oficis del sector han d’introduir els mateixos mòduls formatius establerts en el Conveni general del sector o bé els futurs mòduls que estableixi el Pla nacional de formació. Igualment, s’ha d’adoptar aquesta pauta en els programes educatius que s’han d’oferir a les escoles taller i cases d’oficis.
5.1.2.4. Els Serveis Públics d’Ocupació s’han de planificar i adequar a l’arribada de treballadors immigrants. El problema lingüístic torna a tenir una especial rellevància. Entenem que és de primer ordre la selecció del professorat bilingüe o la presència d’intèrprets en aquestes accions formatives.
5.1.3. Integració de la matèria preventiva en la formació reglada
5.1.3.1. S’han d’integrar mòduls específics de Seguretat i Salut en tots els cicles formatius corresponents, bé en la formació professional, bé en la universitària.
S’aposta per una necessària formació preventiva com a matèria troncal en els diversos cicles universitaris i de formació professional.
5.1.3.2. També s’aposta per la formació preventiva que han de rebre els diversos comandaments intermedis del sector, autèntics executors de les obres. És desitjable que aquests ensenyaments segueixin el patró establert en el Conveni general del sector.
5.1.3.3. La Comissió Nacional aconsella la celebració d’un Acord específic per a l’ensenyament de la prevenció de riscos laborals entre les autoritats educatives i els organismes públics competents d’ocupació a fi d’assolir els objectius homogeneïtzadorsv assenyalats anteriorment.
5.1.4. Sensibilizació per a empresaris
5.1.4.1. Les tasques de sensibilització i informació per a empresaris han de seguir una mateixa línia homogeneïtzadora pel que fa a continguts. S’han de prendre dos referents: a) el cicle establert per a gerents d’empresa en el Conveni general del sector, i b) el futur Pla nacional de formació (petits empresaris).
5.1.4.2. S’han d’estimular aquells empresaris que participin personalment en els cursos de formació destinats als seus treballadors.
5.1.4.3. Els contractes d’execució d’obres o serveis han d’incloure clàusules particulars que afavoreixin l'adquisició d'aquests ensenyaments.
5.1.5. Accions formatives per a treballadors autònoms
5.1.5.1. Aquests treballadors han de rebre idèntiques accions formatives en aquesta matèria per assimilació amb els treballadors per compte d'altri.
5.1.5.2. Pel que fa a l’homogeneïtzació, s'apunten com a vies vàlides:
• La formació pactada al Conveni general de construcció, nivell específic per oficis.
• La formació futura que contingui el Pla nacional de formació (petits empresaris).
5.1.5.3. S’ha d'exigir, com un requisit addicional per a la inscripció al Règim especial de treballadors autònoms (Tresoreria General de la Seguretat Social), l’acreditació de la formació adquirida d'acord amb els punts anteriors. A aquest efecte sembla oportuna l'elaboració o modificació d'alguna norma reglamentària.
5.1.5.4. Els contractes d'execució d'obres o serveis han d'incloure clàusules particulars que indueixin a l'adquisició d’aquests ensenyaments.
5.1.5.5. La formació continguda aquí l’han de donar entitats acreditades per l'autoritat laboral.
5.1.6. Característiques comunes als diferents tipus de formació
Qualsevol mòdul formatiu en prevenció de riscos laborals s’ha d'acreditar amb un document que tingui una validesa temporal adequada, davant de qualsevol nova empresa i en futurs contractes de treball.
S’han d'evitar repeticions innecessàries, costoses i desordenades, que tan sols provoquen un efecte de rebuig en l'alumnat.
Els agents socials encarregats de la negociació col·lectiva sectorial han d’incloure les pretensions anteriors en el futur desenvolupament i posada en pràctica de la cartilla professional.
S'aposta per un sistema únic i homogeni d'acreditació.
La formació en matèria preventiva d’oferir tècnics en prevenció degudament acreditats.
Considerem que la formació reglada ha de ser l’aposta de futur més eficaç.
Informació
Accions informatives que cal portar a terme:
• Elaboració de fullets informatius dirigits a treballadors del sector.
• Elaboració de fullets informatius per a empresaris del sector.
El contingut d’aquests fullets ha de ser diferent segons els destinataris.
Ha de tenir una especial rellevància la informació en els àmbits del mateix centre de treball (obra) i del lloc de treball.
5.2. Estadístiques. Investigació d’accidents
A. Estadístiques
És obligatori que les estadístiques resultin rigoroses i transparents, que reflecteixin la totalitat de l’univers representat i que mostrin la claredat necessària en els conceptes i successos que referencien.
Per a això, es proposen les accions següents:
Modificar l’imprès TC-2 afegint un caseller al costat del d’“Identificació de l’empresari” que indiqui “Identificació del Servei de Prevenció de Riscos” o “Modalitat del Servei de Prevenció contractat”.
Incloure expressament en les estadístiques d’accidents: els treballadors autònoms, els treballadors segons activitats específiques, les branques d’activitat, de manera que se superi l’enquadrament d’activitat genèrica.
Per això ens sembla important revisar els CNAE i refer-los introduint una ubicació d’activitats segons subgrups, atesa la diversitat tan àmplia en activitats tangencials de construcció, metall o altres indústries.
Millorar el procediment de la declaració del comunicat d’accident quant a la modalitat, causa determinant i arbre de causes.
L’Administració ha d’exigir el màxim rigor en la presentació i declaració aquest comunicat, i ha d’obligar a refer els comunicats genèrics o incomplets.
Així mateix, la tramitació d’aquests comunicats s’ha de fer amb la màxima celeritat perquè es puguin confeccionar els bancs de dades estadístiques, de manera que en els àmbits provincial, autonòmic i nacional pugui resultar una estadística actualitzada i real que es pugui usar com a eina de treball que permeti conèixer les quanties i modalitats dels successos.
Comunicar aquests suggeriments al grup de treball “Accidents” de la Comissió Nacional.
B. Investigació d’accidents
Partint d’unes estadístiques rigoroses i actualitzades, s’han de fer anàlisis periòdiques de les modalitats, causes determinants i causalitat múltiple.
Per això proposem que es faci una explotació de les dades per períodes de temps i per nivells de successos, segons la gravetat, a través de les unitats tècniques de l’INSHT, en coordinació amb unitats existents a les comunitats autònomes i amb la Inspecció de Treball de la Seguretat Social.
Lògicament, del resultat de les dades estadístiques, de la seva explotació i de les anàlisis i investigacions de modalitats i causes, ha de resultar el component de diagnòstic de l’accidentalitat/sinistralitat en el sector de la construcció per poder organitzar, sobre aquest diagnòstic, les prioritats d’actuació.
Segons la responsabilitat de cada agent, Administració, Patronal i sindicats, a aquestes prioritats es respondrà a vegades amb programes propis però amb compromisos d’actuació compartida amb els altres, i a vegades amb actuacions avalades per tots i amb l’aportació inestimable dels tècnics.
5.3. Investigació i desenvolupament tecnològic
Dins del Pla d’acció per reduir la sinistralitat que aquest grup de treball s’ha proposat definir, es considera que una de les actuacions imprescindibles per aconseguir l’objectiu proposat és la posada en marxa d’un ambiciós pla d’investigació i desenvolupament dirigit a millorar els mitjans tècnics, per a l’execució de les diverses unitats d’obra, i de formació i referència, perquè els puguin utilitzar tots els agents implicats en el procés constructiu.
Amb això es pretén aconseguir els objectius següents:
• Millorar els procediments de construcció perquè siguin més segurs.
• Millorar els mitjans auxiliars i els sistemes de protecció utilitzats en la construcció perquè proporcionin més protecció als treballadors.
• Proporcionar a les empreses i als tècnics eines de treball per poder gestionar millor la prevenció, tant a les empreses com en la redacció dels projectes i en la coordinació de les obres.
• Facilitar a tots els agents implicats en el procés de construcció l’accés immediat a la informació més actualitzada sobre normativa, nous productes, estadístiques, etc.
• Proporcionar a aquests agents un assessorament tècnic permanent, en especial sobre les petites i mitjanes empreses.
Per aconseguir aquests objectius, es proposen les actuacions següents:
Per als objectius a) i b):
10. Creació d’una Comissió Permanent del Sector que analitzi de manera contínua els problemes d’aquest, concretament l’eficàcia dels plans d’acció, i les carències i necessitats de normalització, i que proposi les actuacions que consideri convenients. Amb això es pretén que un grup d’experts vagi marcant les pautes d’actuació en el futur des dels punts de vista tècnic i estratègic.
Aquesta Comissió ha de mantenir algun tipus de relació orgànica amb la Comissió Paritària del Conveni General amb la finalitat de portar a terme una tasca coordinada entre tots dos organismes.
Entre les funcions d’aquesta nova Comissió hi ha la de promoure el funcionament de grups de treball integrats per experts amb la finalitat de desenvolupar objectius concrets. En aquesta línia es poden esmentar:
20. Creació d’un organisme permanent (grup de treball o subcomissió) per al seguiment de les innovacions nacionals i internacionals, i per a la promoció de projectes d’investigació més desenvolupament en el sector de la construcció.
31. Creació de grups de millora contínua per tractar temes monogràfics, definits per la Comissió Permanent o per la Subcomissió, amb la finalitat de fer treballs d’investigació de nous processos, de normalització, etc.
41. Promoure la creació d’unitats d’investigació i assaig per facilitar als possibles fabricants mitjans per desenvolupar nous productes aplicables a la construcció.
En aquest sentit, es proposa la possibilitat de crear una dotació econòmica anual per al desenvolupament i la divulgació dels prototipus que hagin estat seleccionats, en l’actuació derivada dels punts anteriors, pel seu interès per al sector.
50. Promoure, a través de la intervenció dels tècnics de les diverses Administracions autonòmiques i de la Inspecció de Treball, l’ús d’elements prefabricats per als sistemes de protecció col·lectiva, amb els corresponents certificats de garantia dels fabricants i instal·ladors, amb la finalitat d’anar eliminant els mitjans improvisats que actualment s’utilitzen.
60. Potenciar l’ús d’elements normalitzats i certificats. S’han de buscar vies d’actuació per aconseguir que tant fabricants com usuaris s’acostumin a utilitzar en els seus productes en principi la inscripció CE i progressivament un altre tipus de certificació que tingui més garanties, com ara el segell AENOR o altres de semblants.
Per a l’objectiu c):
7. Promoure l’elaboració d’eines informàtiques o d’altre tipus que rebin una “homologació” per part dels organismes adequats, per a la gestió dels programes preventius, tant dels tècnics projectistes i coordinadors com dels tècnics de les empreses.
Mitjançant algun grup de treball, es poden analitzar les eines ja existents al mercat per valorar la possibilitat de recomanar-les al sector o, si no existeixen, proposar el desenvolupament de noves eines pensades per a usos concrets.
8. Elaborar un glossari amb les especificacions fonamentals de les principals normes UNE EN relacionades amb la seguretat i la construcció. Es tracta de posar a disposició dels usuaris un document on es recullin els aspectes més importants d’aplicació pràctica continguts en les normes UNE EN que afecten el sector de manera directa.
9. Promoure i col·laborar en la modificació i actualització de les Normes Tecnològiques de l’Edificació i altres de semblants per a les obres públiques.
Per a l’objectiu d):
10. Creació d’un portal d’informàtica de referència que reuneixi tot el sector i que estigui enfocat fonamentalment a les novetats tecnològiques i constructives, incloent tot el que es refereix a la prevenció de riscos.
11. Facilitar l’accés de les petites i mitjanes empreses del sector, a través del portal anterior, a Internet, amb la finalitat que puguin tenir accés a la informació sobre les novetats que els puguin interessar.
12. Crear un mitjà alternatiu senzill i barat que permeti fer arribar aquesta informació a les petites empreses que no puguin accedir a Internet.
13. Aconseguir que les normes UNE, que apareixeran properament, es publiquin íntegrament al BOE amb la finalitat que puguin ser accessibles més fàcilment pels usuaris.
14. Aconseguir que les normes UNE EN vigents relacionades amb la prevenció de riscos laborals es facin accessibles a organismes i entitats relacionades amb aquestes matèries a un preu mínim, fins i tot de franc.
Per a l’objectiu e):
15. Fundar un sistema d’assessorament permanent per als diversos agents del sector a través de la comissió esmentada al punt 11 o d’altres organismes, com ara la FLC, associacions professionals, associacions sindicals, etc. Aquest sistema pot estar integrat en el portal esmentat al punt 91, però hi ha d’haver alternatives per als qui no tinguin accés a Internet.
5.4. Altres propostes
5.4.1. La representació dels treballadors en les obres de construcció
La temporalilat, diversitat i mobilitat dels centres de treball i dels treballadors, l’absència en moltes empreses d’una mà d’obra estable a causa fonamentalment de l’ús generalitzat de la subcontractació, dificulta la designació de representants legals dels treballadors i, per tant, la representació especialitzada en matèria preventiva prevista a l’article 35 de la Llei de prevenció de riscos laborals.
Per corregir aquesta situació, la Llei de prevenció de riscos laborals, a l’article 35, aporta algunes solucions delegant en la negociació col·lectiva la possibilitat de crear formes de designació dels delegats de prevenció.
La Comissió Nacional reconeix que el sistema preventiu que estableix la Llei 31/95, de 8 de novembre, té un els pilars bàsics en la consulta i participació dels treballadors mitjançant els seus representants legals (delegats de prevenció). Difícilment es poden satisfer aquests drets amb l’actual sistema de representació. Per tot això, recomanem als agents socials encarregats la negociació col·lectiva sectorial que portin definitivament a la pràctica les fórmules alternatives de designació previstes en l’esmentat text legal.
5.4.2. La prevenció com a criteri de qualitat en l’accés a l’obra pública
La Comissió Nacional acolliria favorablement una reforma de la normativa de contractes de les Administracions públiques. Entre els criteris de solvència de les empreses licitadores, s’han d’incloure aspectes com els següents:
1. Adopció de mesures, inversions o comportaments destacats en matèria de seguretat i salut en el treball.
2. Sistemes innovadors de gestió de la prevenció, amb una especial incidència en la participació efectiva dels treballadors en aquests sistemes d’organització, tant de la mateixa empresa licitadora com de les empreses contractistes.
D’altra banda, el grup de treball constata que en general els plecs de condicions tècniques particulars dels contractes de les Administracions públiques no inclouen clàusules específiques en matèria de prevenció de riscos laborals. Per tant, es considera necessari fer una major atenció a aquesta matèria.
5.4.3. Creació de comissions tripartides per a obres de gran envergadura com a criteri innovador en la gestió de la prevenció
La Comissió Nacional és conscient que determinades iniciatives que han anat sorgint darrerament, empeses per una especial sensibilització envers els temes de seguretat i salut mostrada per alguns promotors públics, estan aconseguint uns bons resultats en la contenció dels actuals índexs de sinistralitat.
Val la pena destacar la iniciativa del Gestor d’Infraestructures Ferroviàries (GIF) en la creació d’una Comissió de Seguiment de les Condicions de Seguretat i Salut per a les obres de l’AVE Madrid-Barcelona-frontera francesa.
És desitjable que aquest tipus d’experiència es repeteixi en l’immens bloc que conforma l’obra pública des de l’àmbit local fins al nacional.
5.4.4. L’organització del treball i la prevenció de riscos
La sinistralitat del sector continua sent provocada per una deficient organització del treball, centrada en l’absència o inadequació dels mètodes de producció i en interferències entre els diversos llocs. A tot això s’uneix l’absència d’accions eficaces de detecció, avaluació i correcció de riscos, l’inadequat manteniment preventiu dels equips de treball, mitjans auxiliars i equips de protecció col·lectiva, i també la falta d’idoneïtat dels equips de protecció individual i la seva escassa i incorrecta utilització.
La Inspecció de Treball i Seguretat Social, com a òrgan encarregat de la vigilància i el compliment de la legislació preventiva, ha de potenciar el compliment d’aquestes obligacions.
A aquest efecte, les Administracions públiques competents, especialment l’autonòmica, s’han de coordinar i han d’exigir les mateixes coses, sota un mateix criteri rector en la vigilància i la sanció.
El grup de treball té una especial consideració pel fet, fàcilment observable, de la consolidació dels sistemes de treball “a preu fet” i “per obra” com a fórmules usuals de prestació i remuneració. Això té com a conseqüència que se sobrepassin els límits màxims de temps de treball establerts en el Conveni general del sector. D’aquesta manera, es fa una major quantitat d’obra en un termini més breu. Aquests sobreesforços repercuteixen negativament en l’observança i el compliment de les condicions de seguretat i salut. Per això, recomanem als agents socials encarregats de la negociació col·lectiva que trobin noves fórmules de regulació i reordenació d’aquests sistemes de prestació laboral.
Pel que fa a la problemàtica de la subcontractació, el grup de treball considera que aquest fenomen s’ha de reconduir en els termes en què s’ha desenvolupat, és a dir, basant-se en la idea d’especialització. El sector ha d’evitar l’abús de la subcontractació en cadena sense causa tècnica que la justifiqui. Aquest abús comporta, en molts casos, una degradació de les condicions de treball i, com a conseqüència, una disminució del grau de prevenció en les obres de construcció.

Madrid, 31 de gener de 2001