Plataforma per l'Aixecament de les Sancions
a l'Iraq
Torna a Barcelona la delegació
catalana que ha visitat Iraq
Sota el lema "Contra
la guerra i l'embargament, no a una nova guerra contra l'Iraq"
la Campaña Estatal por el Levantamiento de las Sanciones
a Iraq (CELSI) ha organitzat, del 2 al 12 de gener, un nou
viatge de solidaritat amb el poble iraquià i de denúncia
dels gairebé 12 anys d'embargament. La 3a delegació
d'organitzacions de l'estat espanyol (les anteriors van tenir
lloc als anys 1999 i al 2000) ha estat integrada per més
d'un centenar de persones, de les quals 18 eren catalanes.
Els objectius d'aquesta visita han estat, principalment, donar
a conèixer les conseqüències que l'embargament
està produint al país, i també denunciar
la política de guerra i sancions que té com a principal
víctima la població civil. A més de servir
de denuncia de l'embargament i de les noves amenaces de guerra
contra l'Iraq, durant la visita s'ha fet lliurament formal del
material recollit durant la campanya de material escolar (vàries
tones i dos milions de llapis comprats) La delegació ha
mantingut entrevistes amb ministres, amb representants de Nacions
Unides a Iraq, ha realitzat activitats culturals i reivindicatives,
i també ha pogut fer trobades sectorials diverses, com
entrevistes amb sindicats, església, agrupacions de dones,
ajuntaments, etc.
A Catalunya, la Plataforma per l'Aixecament de les Sancions
a l'Iraq (PASI) ha col·laborat amb aquesta nova iniciativa
de la CELSI coordinant la delegació catalana, integrada
per 18 membres d'organitzacions i col.lectius socials, polítics
i sindicals, i professionals de diversos àmbits. La PASI
treballa des de començaments del 1999 i té com
a objectius més directes donar a conèixer la situació
de l'Iraq, trencar amb el bloqueig informatiu que existeix entorn
a les sancions i les agressions, i denunciar la situació
de desempara que pateixen iraquians i iraquianes com a conseqüència
d'una política internacional que no els té en compte.
Aquest viatge ha tingut lloc en una situació internacional
de màxima tensió: després dels fets succeïts
l'11 de setembre, l'Administració Bush ha intentat, sense
èxit, implicar l'Iraq als atemptats contra les Torres
Bessones i el Pentàgon. A mida que la guerra contra l'Afganistan
sembla arribar al seu fi, s'està avançant en la
consideració de què no cal trobar una connexió
directa entre els atemptats i l'Iraq per tal de justificar un
atac final contra aquest país que derivi en un canvi de
règim: el vicepresident, el secretari i vicesecretari
de defensa, i l'assessora presidencial en seguretat s'han expressat
ja a favor de que la campanya bèl·lica "antiterrorista"
inclogui, en una segona fase, a l'Iraq. Els EUA continuen, com
és habitual, marcant els objectius i els mètodes
davant la pusil.lanimitat internacional.
RODA DE PREMSA amb membres de la delegació catalana
participants en la 3a Delegació d'organitzacions de l'estat
espanyol a l'Iraq
LLOC: Federació Catalana ONGD (c. Aribau, 106,
Ent. 1a - BCN)
DATA I HORA: Dilluns, 14 gener, a les 18h
PERSONES CONTACTE: Josep Ma. Pijuán (93.310.44.04)
/ Anna Palma (93.370.60.81)
Breu ressenya sobre la
situació a l'Iraq, conseqüències de l'embargament
sobre la població civil
Iraq alberga les segones reserves petrolíferes
del planeta. Tot i això, els danys ocasionats al país
durant la Guerra del Golf (segons les NNUU, 22.000 milions de
dòlars) i més de 10 anys de sancions han enfonsat
la població en la misèria. Segons l'ONU, Iraq ha
passat de ser un país de desenvolupament mitjà
a situar-se en el lloc 42 dels 77 més pobres del món:
El PIB s'ha reduït al nivell de 1949,
abans de l'inici de les exportacions de petroli. La renda per
càpita era, l'any 1989, de 3.508 dòlars; avui,
el programa humanitari de l'ONU destina només 252 dòlars
per persona a l'any.
El 60% de las fàbriques han tancat;
la resta funciona a una capacitat del 10%. L'atur afecta a més
del 50% de la població activa.
L'any 1990, 1 dinar iraquià corresponia
a 3 dòlars; avui, 1 dòlar són 1.800 dinars.
La inflació va arribar al 140% l'any 1999.
El cost d'una caloria alimentaria s'ha multiplicat
per més de 500; el salari mitjà d'un funcionari
s'ha devaluat en un 80% (el seu sou mensual és, ara, d'uns
3 dòlars).
Més de la meitat de la població
viu per sota del llindar de la pobresa (menys de 9 dòlars/mes/família)
: 4,5 milions de persones viuen en la més extrema pobresa.
Només el 44% de la població
té accés a l'aigua potable (en 1990, el 92%). Això
afavoreix l'expansió de malalties infeccioses que, combinades
amb la malnutrició, ha triplicat els casos de mortalitat
en menors de 5 anys (5.000 al mes)
L'esperança de vida s'ha reduït
de 66 a 57 anys.
La cartilla governamental d'aprovisionament
no ha pogut evitar la fam. Les 2.030 calories diàries
no cobreixen les necessitats nutricionals. La malnutrició
infantil és comparable a la de l'Àfrica Subsahariana,
afectant al 60% dels infants. Les carències alimentaries
i la mala salut provoquen fracàs escolar i abandonament
dels estudis.
A les ciutats, els talls de llum oscil·len
entre 10 i 16 hores al dia; al camp, el subministrament pot ser
només de 3 a 6 hores.
En l'àmbit educatiu, i segons
assenyalava el Secretari General de l'ONU, Kofi Annan: "Als
decennis de 1970 i 1980, gràcies a la combinació
de reformes educatives, lleis d'ensenyament obligatori i campanyes
per tal de disminuir l'analfabetisme de la població adulta,
es va crear [a Iraq] un sistema educatiu de gran prestigi que
regia de manera uniforme a tot el país. A mitjans del
decenni de 1980, les taxes de matriculació, el coeficient
alumnes/professor i la qualitat de l'ensenyament eren dels millors
de la regió." (Informe S/1999/481 davant del
CS sobre la situació humanitària a Iraq, abril
de 1999, pàg. 26.)
Degut a la destrucció ocasionada durant
la Guerra del Golf, i després de 10 anys de sancions,
els retrocessos al sector educatiu són evidents, una situació
que l'anterior coordinador de l'ajuda humanitària de l'ONU
a Iraq, Hans von Sponeck, ha qualificat "d'embargament
intel·lectual" sobre les generacions que hauran
de regir el país al futur. La qualitat de l'educació
està afectada per la greu carència de material
bàsic i mobiliari escolar (la meitat dels infants han
de seure a terra), manca de llibres, llibretes, material de laboratori,
guix, llapis, pissarres...
Un informe d'UNICEF de l'any 1998 presenta
aquesta realitat: "[El deteriorament educatiu] inclou
la falta dels més bàsics subministraments, com
ara pissarres, guix, llapis, llibretes i paper, inaccessibilitat
a qualsevol mena d'aigua i sanejaments inexistents o inutilitzables.
Alguns infants, privats a les seves llars d'aigua i menjar abans
d'anar a l'escola, no han desenvolupat la necessitat d'utilitzar
un servei; d'altres retornen a casa per poder fer les seves necessitats.
Degut a la mancança, fins a quatre infants poden tenir
assignat un mateix pupitre: el dia que han de seure a terra,
alguns pares no els envien a l'escola. No hi ha pressupost públic
per al manteniment dels centres. Finestres trencades, teulades
amb goteres i latrines i lavabos fets malbé resten sense
reparar. Fins i tot quan hi ha subministrament elèctric,
els nens aprenen a una atmosfera de llum ombrívola, escassa
ventilació, amb aigua que goteja pels sostres de les aules.
Les amenaces a la salut i la seguretat a les escoles i al veïnat
inclouen cables elèctrics nus, escombraries, insectes
i rates i aigües estancades provinents del desbordament
i trencada de canonades del clavegueram. La majoria de les escoles
no te farmaciola de primers auxilis."
L'any 1995, l'analfabetisme afectava el 42%
de la població adulta (arribant fins el 65% entre les
dones) Aquest percentatge, tot i ser similar al regional, il·lustra
de forma clara la regressió que ha patit l'educació
(UN, 1999). Segons estimacions del Ministeri d'Educació,
la taxa d'analfabetisme al país s'incrementa anualment
un 5% des de l'inici de les sancions.
|