Iraq-CELSI


Enlaces relacionados:

2-12 de enero de 2002: 3ª Delegación a Iraq de organizaciones del Estado español 'No a una nueva guerra contra Iraq' 'Contra la guerra y el embargo' 'En solidaridad con el pueblo palestino'

Hisham Bustani: 'Fin del embargo contra Iraq. Fin a la ocupación de Palestina': la delegación de miembros de organizaciones y representantes institucionales del Estado español visita Jordania a su regreso de Iraq

Campaña Estatal por el Levantamiento de las Sanciones a Iraq

 

Iraq


Plataforma per l'Aixecament de les Sancions a l'Iraq

Torna a Barcelona la delegació catalana que ha visitat Iraq

Sota el lema "Contra la guerra i l'embargament, no a una nova guerra contra l'Iraq" la Campaña Estatal por el Levantamiento de las Sanciones a Iraq (CELSI) ha organitzat, del 2 al 12 de gener, un nou viatge de solidaritat amb el poble iraquià i de denúncia dels gairebé 12 anys d'embargament. La 3a delegació d'organitzacions de l'estat espanyol (les anteriors van tenir lloc als anys 1999 i al 2000) ha estat integrada per més d'un centenar de persones, de les quals 18 eren catalanes.

Els objectius d'aquesta visita han estat, principalment, donar a conèixer les conseqüències que l'embargament està produint al país, i també denunciar la política de guerra i sancions que té com a principal víctima la població civil. A més de servir de denuncia de l'embargament i de les noves amenaces de guerra contra l'Iraq, durant la visita s'ha fet lliurament formal del material recollit durant la campanya de material escolar (vàries tones i dos milions de llapis comprats) La delegació ha mantingut entrevistes amb ministres, amb representants de Nacions Unides a Iraq, ha realitzat activitats culturals i reivindicatives, i també ha pogut fer trobades sectorials diverses, com entrevistes amb sindicats, església, agrupacions de dones, ajuntaments, etc.

A Catalunya, la Plataforma per l'Aixecament de les Sancions a l'Iraq (PASI) ha col·laborat amb aquesta nova iniciativa de la CELSI coordinant la delegació catalana, integrada per 18 membres d'organitzacions i col.lectius socials, polítics i sindicals, i professionals de diversos àmbits. La PASI treballa des de començaments del 1999 i té com a objectius més directes donar a conèixer la situació de l'Iraq, trencar amb el bloqueig informatiu que existeix entorn a les sancions i les agressions, i denunciar la situació de desempara que pateixen iraquians i iraquianes com a conseqüència d'una política internacional que no els té en compte.

Aquest viatge ha tingut lloc en una situació internacional de màxima tensió: després dels fets succeïts l'11 de setembre, l'Administració Bush ha intentat, sense èxit, implicar l'Iraq als atemptats contra les Torres Bessones i el Pentàgon. A mida que la guerra contra l'Afganistan sembla arribar al seu fi, s'està avançant en la consideració de què no cal trobar una connexió directa entre els atemptats i l'Iraq per tal de justificar un atac final contra aquest país que derivi en un canvi de règim: el vicepresident, el secretari i vicesecretari de defensa, i l'assessora presidencial en seguretat s'han expressat ja a favor de que la campanya bèl·lica "antiterrorista" inclogui, en una segona fase, a l'Iraq. Els EUA continuen, com és habitual, marcant els objectius i els mètodes davant la pusil.lanimitat internacional.

RODA DE PREMSA amb membres de la delegació catalana participants en la 3a Delegació d'organitzacions de l'estat espanyol a l'Iraq
LLOC: Federació Catalana ONGD (c. Aribau, 106, Ent. 1a - BCN)
DATA I HORA: Dilluns, 14 gener, a les 18h
PERSONES CONTACTE: Josep Ma. Pijuán (93.310.44.04) / Anna Palma (93.370.60.81)


Breu ressenya sobre la situació a l'Iraq, conseqüències de l'embargament sobre la població civil

Iraq alberga les segones reserves petrolíferes del planeta. Tot i això, els danys ocasionats al país durant la Guerra del Golf (segons les NNUU, 22.000 milions de dòlars) i més de 10 anys de sancions han enfonsat la població en la misèria. Segons l'ONU, Iraq ha passat de ser un país de desenvolupament mitjà a situar-se en el lloc 42 dels 77 més pobres del món:

El PIB s'ha reduït al nivell de 1949, abans de l'inici de les exportacions de petroli. La renda per càpita era, l'any 1989, de 3.508 dòlars; avui, el programa humanitari de l'ONU destina només 252 dòlars per persona a l'any.

El 60% de las fàbriques han tancat; la resta funciona a una capacitat del 10%. L'atur afecta a més del 50% de la població activa.

L'any 1990, 1 dinar iraquià corresponia a 3 dòlars; avui, 1 dòlar són 1.800 dinars. La inflació va arribar al 140% l'any 1999.

El cost d'una caloria alimentaria s'ha multiplicat per més de 500; el salari mitjà d'un funcionari s'ha devaluat en un 80% (el seu sou mensual és, ara, d'uns 3 dòlars).

Més de la meitat de la població viu per sota del llindar de la pobresa (menys de 9 dòlars/mes/família) : 4,5 milions de persones viuen en la més extrema pobresa.

Només el 44% de la població té accés a l'aigua potable (en 1990, el 92%). Això afavoreix l'expansió de malalties infeccioses que, combinades amb la malnutrició, ha triplicat els casos de mortalitat en menors de 5 anys (5.000 al mes)

L'esperança de vida s'ha reduït de 66 a 57 anys.

La cartilla governamental d'aprovisionament no ha pogut evitar la fam. Les 2.030 calories diàries no cobreixen les necessitats nutricionals. La malnutrició infantil és comparable a la de l'Àfrica Subsahariana, afectant al 60% dels infants. Les carències alimentaries i la mala salut provoquen fracàs escolar i abandonament dels estudis.

A les ciutats, els talls de llum oscil·len entre 10 i 16 hores al dia; al camp, el subministrament pot ser només de 3 a 6 hores.

En l'àmbit educatiu, i segons assenyalava el Secretari General de l'ONU, Kofi Annan: "Als decennis de 1970 i 1980, gràcies a la combinació de reformes educatives, lleis d'ensenyament obligatori i campanyes per tal de disminuir l'analfabetisme de la població adulta, es va crear [a Iraq] un sistema educatiu de gran prestigi que regia de manera uniforme a tot el país. A mitjans del decenni de 1980, les taxes de matriculació, el coeficient alumnes/professor i la qualitat de l'ensenyament eren dels millors de la regió." (Informe S/1999/481 davant del CS sobre la situació humanitària a Iraq, abril de 1999, pàg. 26.)

Degut a la destrucció ocasionada durant la Guerra del Golf, i després de 10 anys de sancions, els retrocessos al sector educatiu són evidents, una situació que l'anterior coordinador de l'ajuda humanitària de l'ONU a Iraq, Hans von Sponeck, ha qualificat "d'embargament intel·lectual" sobre les generacions que hauran de regir el país al futur. La qualitat de l'educació està afectada per la greu carència de material bàsic i mobiliari escolar (la meitat dels infants han de seure a terra), manca de llibres, llibretes, material de laboratori, guix, llapis, pissarres...

Un informe d'UNICEF de l'any 1998 presenta aquesta realitat: "[El deteriorament educatiu] inclou la falta dels més bàsics subministraments, com ara pissarres, guix, llapis, llibretes i paper, inaccessibilitat a qualsevol mena d'aigua i sanejaments inexistents o inutilitzables. Alguns infants, privats a les seves llars d'aigua i menjar abans d'anar a l'escola, no han desenvolupat la necessitat d'utilitzar un servei; d'altres retornen a casa per poder fer les seves necessitats. Degut a la mancança, fins a quatre infants poden tenir assignat un mateix pupitre: el dia que han de seure a terra, alguns pares no els envien a l'escola. No hi ha pressupost públic per al manteniment dels centres. Finestres trencades, teulades amb goteres i latrines i lavabos fets malbé resten sense reparar. Fins i tot quan hi ha subministrament elèctric, els nens aprenen a una atmosfera de llum ombrívola, escassa ventilació, amb aigua que goteja pels sostres de les aules. Les amenaces a la salut i la seguretat a les escoles i al veïnat inclouen cables elèctrics nus, escombraries, insectes i rates i aigües estancades provinents del desbordament i trencada de canonades del clavegueram. La majoria de les escoles no te farmaciola de primers auxilis."

L'any 1995, l'analfabetisme afectava el 42% de la població adulta (arribant fins el 65% entre les dones) Aquest percentatge, tot i ser similar al regional, il·lustra de forma clara la regressió que ha patit l'educació (UN, 1999). Segons estimacions del Ministeri d'Educació, la taxa d'analfabetisme al país s'incrementa anualment un 5% des de l'inici de les sancions.