Iraq/CELSI


Enlaces relacionados:

¡Paremos la guerra! Página especial de CSCAweb

Paremos la guerra. No a una nueva guerra contra Iraq


Un cop més, els Estats Units s'erigeixen en 'guardians del món' i amenacen amb una operació a gran escala a l'Iraq

Plataforma per l'Aixecament de les Sancions a l'Iraq
CSCAweb (www.nodo50.org/csca), 5-03-02

Davant les recents amenaces que el govern dels Estats Units contra l'Iraq, en què se l'assenyala com a pròxim objectiu de la seva campanya mundial contra el terrorisme, la Plataforma Catalana per l'Aixecament de les Sancions a l'Iraq emet el següent

Comunicat

Un cop més, els Estats Units s'erigeixen en guardians del món i amenacen amb una operació a gran escala a l'Iraq. Aquesta incursió tindria com a objectiu principal derrocar el règim de Saddam Hussein per posar, en el seu lloc, un govern titella que compleixi, fil per randa, amb els interessos i expectatives de Washington.

Des dels atemptats del passat 11 de setembre, l'administració nord-americana no ha desistit en la seva escalada amenaçadora: qualsevol excusa està essent vàlida per atacar i amenaçar a aquells països que no combreguen amb la seva política. I tot plegat, amb l'habitual vist i plau de la comunitat internacional, que no només no emet cap repulsa explícita als atacs sobre poblacions civils, sinó que col·labora sense condicions en aquestes agressions.

No satisfets amb els milers de morts que ha provocat els bombardejos del territori d'Afganistan (on, recordem, ja s'han comptabilitzat més víctimes que les provocades pels atemptats de l'11-S) la maquinaria de guerra dels Estats Units necessita continuar amb aquesta bogeria d'intervencions militars sense límit, i considera que ha arribat el moment de fer front a la seva assignatura pendent, Saddam Hussein.

Des de l'any 1990 fins a l'actualitat han estat milers les incursions que els avions d'EUA i de la Gran Bretanya han fet a territori iraquià. Això ha provocat un degoteig inacabable de víctimes civils, especialment a les zones d'exclusió aèria al nord i al sud, on els atacs són més freqüents.

La guerra amb la que els EUA amenacen ara a l'Iraq no és més que una etapa més en la política de pressió i desgast endegada amb la Guerra del Golf, i on els interessos econòmics, geoestratègics i militars són els veritables motors. La qüestió primordial que cal plantejar-se davant l'amenaça dels Estats Units és ¿què els interessa realment? ¿Garantir els drets de la població iraquiana davant d'un president "ingovernable per a occident" ? ¿O bé dominar, controlar i manipular un país que fins al moment s'ha mostrat incontrolable, i que alberga les segones reserves petrolíferes mundials?

Davant d'aquesta nova amenaça dels Estats Units, la Plataforma Catalana per l'Aixecament de les Sancions a l'Iraq vol expressar el seu rebuig a una possible nova operació a gran escala, i per això:

  • CONDEMNEM qualsevol atac i intervenció militar a l'Iraq, ja sigui de forma unilateral per part dels EUA o bé liderant una força multinacional, ja que això només comportaria l'assassinat i el patiment de la població civil.
  • RECLAMEM del govern espanyol, que ostenta la presidència de torn de la Unió Europea, una postura ferma en contra de les amenaces que els Estats Units emeten contra l'Iraq, amenaces que violen les normatives internacionals i atempten contra els acords establerts en el sí de les Nacions Unides.
  • DENUNCIEM la situació que pateix el poble d'Iraq, principal víctima d'una política internacional que prima els interessos econòmics i estratègics per sobre del dret a la vida, la dignitat i la llibertat.
  • DEFENSEM el dret inalienable a la sobirania al qual hi té dret qualsevol poble, al marge del seu govern.
  • DEMANEM l'aixecament immediat de l'embargament que pesa sobre l'Iraq des de fa més d'onze anys, i que ha dut a la població a la fam, la misèria i la desesperança.
  • CONVOQUEM a la societat catalana a que, cas que comenci una nova operació militar a l'Iraq, es mobilitzi en contra d'aquesta nova agressió i es concentri davant de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona a les 19h del mateix dia que comencin els atacs.
  • PROU AGRESSIONS A L'IRAQ. AIXEQUEM L'EMBARGAMENT

    21 de febrer de 2002

    Plataforma per l'Aixecament de les Sancions a l'Iraq
    c. Aribau, 106, entresol 1 (Barcelona)
    Telèfon 93 451 70 70


    Efectes directes de la Guerra del Golf (1991)

    25.000 instal·lacions van ser devastades o van patir greus danys a conseqüència de les bombes; d'entre els edificis afectats, destaquen: tots els universitaris, 638 escoles, 30 biblioteques i teatres, 200 hospitals i centres sanitaris, la Ciutat Recreativa de Kut, orfenats, centres per a invàlids, gent gran i parcs d'ambulàncies. Tots els edificis ministerials, diversos ajuntaments, les 56 carreteres principals del país i 991 km de carreteres comarcals, les línies ferroviàries entre Bagdad i Basora, Rumeza i Al-Kaem, la flota mercant d' Um-Qasr, els hangars i la torre de control de l'aeroport de Bagdad, el centre de telecomunicacions de Bagdad i cinc més de tot el país, 27 centrals telefòniques, 400.000 de les 900.000 línies telefòniques, totes les emissores de ràdio i televisió, 427 instal·lacions industrials (fàbriques d'alumini, fosfats, fertilitzants, gomes d'esborrar, seda, cotó i llana, llet maternitzada, xeringues d'un sol ús, ciment, i formigó), pantans, sitges, magatzems i dipòsits. I la destrucció de la xarxa d'aigua, d'electricitat i infraestructura petrolera.

    IRAQ, EL PETROLI I LES SANCIONS

    - Iraq va nacionalitzar el petroli l'any 1972. Abans de l'embargament, la seva quota dins l' OPEP era de 3 milions de barrils diaris. Des del començament de l'embargament, l'Iraq ha perdut 120 mil milions de dòlars com a conseqüència de la reducció en l'exportació

    - Amb l'aplicació, l'any 1997, de la Resolució 986 ­petroli per aliments- la quota és d' 1,7 milions de barrils diaris. Però no tots els diners derivats d'aquesta venda es poden destinar a la compra de productes de primera necessitat: una tercera part ha de destinar-se a indemnitzacions de guerra

    - La quota petrolífera que no es permet vendre a l'Iraq és coberta, principalment, per Kuwait i Aràbia Saudí. Aquests països han vist com les seves exportacions passaven de 5,4 milions de barrils diaris (quota de l'any 1990) als 8 milions actuals. Amb aquests ingressos extres, han recuperat part dels diners lliurats a EEUU durant la Guerra del Golf (34 mil dels 55 mil milions de dòlars) i han contrarestat la reducció d'ingressos per la caiguda dels preus

    - Amb l'embargament, el negoci per als reis i prínceps dels països del Golf és rodó. I als EEUU els permet controlar el subministrament energètic mundial i canalitzar el fluix financer d'Orient Mitjà, que reverteix en el seu propi poder mundial.

    Per tots aquest motius interessa mantenir l'embargament, tot i que:

    - Iraq ha acceptat el pagament del deute de guerra (estimat entre 300 mil o 400 mil milions de dòlars), fet que estancarà la seva economia en el subdesenvolupament durant dècades.

    - Iraq ha acceptat totes les resolucions referides al desarmament imposades per les Nacions Unides, així com el seu control tecnològic i comercial posterior a l'aixecament de l'embargament.

    LA PERVERSITAT DEL DOBLE ÚS

    Amb l'excusa d'un possible doble ús, és a dir, productes que poden ser susceptibles de ser emprats per a ús militar, per fer propaganda del règim, o per fabricar bombes, es prohibeix la importació de: llapis, paper, equips sanitaris, recanvis i medicaments (com, per exemple, la pastilla de nitroglicerina per a malalties cardíaques, determinats punts de sutura o oxigen), equips informàtics i de comunicació (transistors, gravadores), insecticides, clor, material escolar, cotxes, recanvis necessaris per a l'explotació del petroli, etc.

    IMPACTE DE L'EMBARGAMENT

    - La renta per càpita era, l'any 1989, de 2.800 US $. Avui, el 70% de la població està a l'atur i viu per sota el llindar de la pobresa.

    - Uns 900.000 menors de 5 anys han mort. Altres sectors de la població molt afectats són, també, la gent gran, els malalts crònics i les dones embarassades. En total, un 8 % de la població d'Iraq ha mort com a conseqüència de l'embargament.

    - Un 25% dels nounats neixen amb poc pes, a causa de les carències nutricionals de les mares.

    - Abans de l'embargament, l'índex de calories per habitant era 3500 cal/dia. Avui dia no arriben a les 1100 cal/dia.

    - Dels 30.000 llits disponibles, només se'n pot utilitzar entre el 30% i el 50% per manca d'equips i medicines.

    - Abans de l'embargament: 1 $ US = 3 dinars iraquians . Avui: 1 $ US = 1.800 dinars.

    - La utilització de l'urani empobrit en les bombes ha incrementat espectacularment els casos de leucèmia i malformacions congènites.

    - Abans de la guerra, el 92% de la població tenia accés a l'aigua potable. Avui, només el 44%. Això explica l'increment de malalties infeccioses, com el còlera, que s'ha multiplicat per 1.200. Està prohibida la importació de clor.

    - Des de 1979 l'educació és pública i gratuïta, inclòs el doctorat en qualsevol universitat del món. Avui dia, un 25% dels nens no van a l'escola perquè han hagut de començar a treballar per col·laborar a l'economia familiar. La meitat dels alumnes no tenen cadires ni pupitres.

    - L'any 1989 el 93% de la població tenia accés a la sanitat pública gratuïta. La cobertura de vacunació infantil era del 90% i l'Iraq produïa i exportava medicines. Actualment, només el 39% dels pacients rep el tractament que necessita. No tenen anestèsia.



    .