Un cop més, els Estats
Units s'erigeixen en 'guardians del món' i amenacen amb
una operació a gran escala a l'Iraq
Plataforma per l'Aixecament de les Sancions a l'Iraq
CSCAweb (www.nodo50.org/csca), 5-03-02
Davant les recents amenaces
que el govern dels Estats Units contra l'Iraq, en què
se l'assenyala com a pròxim objectiu de la seva campanya
mundial contra el terrorisme, la Plataforma Catalana per l'Aixecament
de les Sancions a l'Iraq emet el següent
Comunicat
Un cop més, els Estats Units s'erigeixen en guardians
del món i amenacen amb una operació a gran
escala a l'Iraq. Aquesta incursió tindria com a objectiu
principal derrocar el règim de Saddam Hussein per posar,
en el seu lloc, un govern titella que compleixi, fil per randa,
amb els interessos i expectatives de Washington.
Des dels atemptats del passat 11 de setembre, l'administració
nord-americana no ha desistit en la seva escalada amenaçadora:
qualsevol excusa està essent vàlida per atacar
i amenaçar a aquells països que no combreguen amb
la seva política. I tot plegat, amb l'habitual vist i
plau de la comunitat internacional, que no només no emet
cap repulsa explícita als atacs sobre poblacions civils,
sinó que col·labora sense condicions en aquestes
agressions.
No satisfets amb els milers de morts que ha provocat els bombardejos
del territori d'Afganistan (on, recordem, ja s'han comptabilitzat
més víctimes que les provocades pels atemptats
de l'11-S) la maquinaria de guerra dels Estats Units necessita
continuar amb aquesta bogeria d'intervencions militars sense
límit, i considera que ha arribat el moment de fer front
a la seva assignatura pendent, Saddam Hussein.
Des de l'any 1990 fins a l'actualitat han estat milers les
incursions que els avions d'EUA i de la Gran Bretanya han fet
a territori iraquià. Això ha provocat un degoteig
inacabable de víctimes civils, especialment a les zones
d'exclusió aèria al nord i al sud, on els atacs
són més freqüents.
La guerra amb la que els EUA amenacen ara a l'Iraq no és
més que una etapa més en la política de
pressió i desgast endegada amb la Guerra del Golf, i on
els interessos econòmics, geoestratègics i militars
són els veritables motors. La qüestió primordial
que cal plantejar-se davant l'amenaça dels Estats Units
és ¿què els interessa realment? ¿Garantir
els drets de la població iraquiana davant d'un president
"ingovernable per a occident" ? ¿O bé
dominar, controlar i manipular un país que fins al moment
s'ha mostrat incontrolable, i que alberga les segones reserves
petrolíferes mundials?
Davant d'aquesta nova amenaça dels Estats Units, la
Plataforma Catalana per l'Aixecament de les Sancions a l'Iraq
vol expressar el seu rebuig a una possible nova operació
a gran escala, i per això:
CONDEMNEM qualsevol atac i intervenció militar
a l'Iraq, ja sigui de forma unilateral per part dels EUA o bé
liderant una força multinacional, ja que això només
comportaria l'assassinat i el patiment de la població
civil.
RECLAMEM del govern espanyol, que ostenta la presidència
de torn de la Unió Europea, una postura ferma en contra
de les amenaces que els Estats Units emeten contra l'Iraq, amenaces
que violen les normatives internacionals i atempten contra els
acords establerts en el sí de les Nacions Unides.
DENUNCIEM la situació que pateix el poble d'Iraq,
principal víctima d'una política internacional
que prima els interessos econòmics i estratègics
per sobre del dret a la vida, la dignitat i la llibertat.
DEFENSEM el dret inalienable a la sobirania al qual
hi té dret qualsevol poble, al marge del seu govern.
DEMANEM l'aixecament immediat de l'embargament que
pesa sobre l'Iraq des de fa més d'onze anys, i que ha
dut a la població a la fam, la misèria i la desesperança.
CONVOQUEM a la societat catalana a que, cas que comenci
una nova operació militar a l'Iraq, es mobilitzi en contra
d'aquesta nova agressió i es concentri davant de la Plaça
de Sant Jaume de Barcelona a les 19h del mateix dia que comencin
els atacs.
PROU AGRESSIONS A L'IRAQ. AIXEQUEM
L'EMBARGAMENT
21 de febrer de 2002
Plataforma
per l'Aixecament de les Sancions a l'Iraq
c.
Aribau, 106, entresol 1 (Barcelona)
Telèfon 93 451 70 70
Efectes directes de la
Guerra del Golf (1991)
25.000 instal·lacions
van ser devastades o van patir greus danys a conseqüència
de les bombes; d'entre els edificis afectats, destaquen: tots
els universitaris, 638 escoles, 30 biblioteques i teatres, 200
hospitals i centres sanitaris, la Ciutat Recreativa de Kut, orfenats,
centres per a invàlids, gent gran i parcs d'ambulàncies.
Tots els edificis ministerials, diversos ajuntaments, les 56
carreteres principals del país i 991 km de carreteres
comarcals, les línies ferroviàries entre Bagdad
i Basora, Rumeza i Al-Kaem, la flota mercant d' Um-Qasr, els
hangars i la torre de control de l'aeroport de Bagdad, el centre
de telecomunicacions de Bagdad i cinc més de tot el país,
27 centrals telefòniques, 400.000 de les 900.000 línies
telefòniques, totes les emissores de ràdio i televisió,
427 instal·lacions industrials (fàbriques d'alumini,
fosfats, fertilitzants, gomes d'esborrar, seda, cotó i
llana, llet maternitzada, xeringues d'un sol ús, ciment,
i formigó), pantans, sitges, magatzems i dipòsits.
I la destrucció de la xarxa d'aigua, d'electricitat i
infraestructura petrolera.
IRAQ, EL PETROLI I LES
SANCIONS
- Iraq va nacionalitzar el
petroli l'any 1972. Abans de l'embargament, la seva quota dins
l' OPEP era de 3 milions de barrils diaris. Des del començament
de l'embargament, l'Iraq ha perdut 120 mil milions de dòlars
com a conseqüència de la reducció en l'exportació
- Amb l'aplicació,
l'any 1997, de la Resolució 986 petroli per aliments-
la quota és d' 1,7 milions de barrils diaris. Però
no tots els diners derivats d'aquesta venda es poden destinar
a la compra de productes de primera necessitat: una tercera part
ha de destinar-se a indemnitzacions de guerra
- La quota petrolífera
que no es permet vendre a l'Iraq és coberta, principalment,
per Kuwait i Aràbia Saudí. Aquests països
han vist com les seves exportacions passaven de 5,4 milions de
barrils diaris (quota de l'any 1990) als 8 milions actuals. Amb
aquests ingressos extres, han recuperat part dels diners lliurats
a EEUU durant la Guerra del Golf (34 mil dels 55 mil milions
de dòlars) i han contrarestat la reducció d'ingressos
per la caiguda dels preus
- Amb l'embargament, el negoci
per als reis i prínceps dels països del Golf és
rodó. I als EEUU els permet controlar el subministrament
energètic mundial i canalitzar el fluix financer d'Orient
Mitjà, que reverteix en el seu propi poder mundial.
Per tots aquest motius interessa
mantenir l'embargament, tot i que:
- Iraq ha acceptat el pagament
del deute de guerra (estimat entre 300 mil o 400 mil milions
de dòlars), fet que estancarà la seva economia
en el subdesenvolupament durant dècades.
- Iraq ha acceptat totes les
resolucions referides al desarmament imposades per les Nacions
Unides, així com el seu control tecnològic i comercial
posterior a l'aixecament de l'embargament.
LA PERVERSITAT DEL DOBLE
ÚS
Amb l'excusa d'un possible doble ús, és
a dir, productes que poden ser susceptibles de ser emprats per
a ús militar, per fer propaganda del règim, o per
fabricar bombes, es prohibeix la importació de: llapis,
paper, equips sanitaris, recanvis i medicaments (com, per exemple,
la pastilla de nitroglicerina per a malalties cardíaques,
determinats punts de sutura o oxigen), equips informàtics
i de comunicació (transistors, gravadores), insecticides,
clor, material escolar, cotxes, recanvis necessaris per a l'explotació
del petroli, etc.
IMPACTE DE L'EMBARGAMENT
- La renta per càpita
era, l'any 1989, de 2.800 US $. Avui, el 70% de la població
està a l'atur i viu per sota el llindar de la pobresa.
- Uns 900.000 menors de 5 anys han mort. Altres sectors de la
població molt afectats són, també, la gent
gran, els malalts crònics i les dones embarassades. En
total, un 8 % de la població d'Iraq ha mort com a conseqüència
de l'embargament.
- Un 25% dels nounats neixen amb poc pes, a causa de les carències
nutricionals de les mares.
- Abans de l'embargament, l'índex de calories per habitant
era 3500 cal/dia. Avui dia no arriben a les 1100 cal/dia.
- Dels 30.000 llits disponibles, només se'n pot utilitzar
entre el 30% i el 50% per manca d'equips i medicines.
- Abans de l'embargament: 1 $ US = 3 dinars iraquians . Avui:
1 $ US = 1.800 dinars.
- La utilització de l'urani empobrit en les bombes ha
incrementat espectacularment els casos de leucèmia i malformacions
congènites.
- Abans de la guerra, el 92% de la població tenia accés
a l'aigua potable. Avui, només el 44%. Això explica
l'increment de malalties infeccioses, com el còlera, que
s'ha multiplicat per 1.200. Està prohibida la importació
de clor.
- Des de 1979 l'educació és pública i gratuïta,
inclòs el doctorat en qualsevol universitat del món.
Avui dia, un 25% dels nens no van a l'escola perquè han
hagut de començar a treballar per col·laborar a
l'economia familiar. La meitat dels alumnes no tenen cadires
ni pupitres.
- L'any 1989 el 93% de la població tenia accés
a la sanitat pública gratuïta. La cobertura de vacunació
infantil era del 90% i l'Iraq produïa i exportava medicines.
Actualment, només el 39% dels pacients rep el tractament
que necessita. No tenen anestèsia.
|